Paraules

'Vibrador', 'paparazzi', 'esnifar', 'gorro' i 'renyó': mira les paraules que entren al diccionari

Les variants dialectals ('pataca' i 'bresquilla') i els neologismes ('càtering' i 'batucada') són les principals novetats d'enguany

A dalt, un vibrador, una  de les moltes joguines sexuals que existeixen. A baix, una prestatgeria de la botiga Vitae,  a Gràcia.
27/11/2024
4 min

BarcelonaAprofitant la diada de Ramon Llull, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat les novetats lexicogràfiques del diccionari normatiu. Aquest any hi ha 376 novetats, entre les quals hi ha 87 incorporacions i 289 modificacions. Les principals novetats fan referència a varietats dialectals, que guanyen presència al diccionari perquè "cap catalanoparlant pugui pensar que la seva única manera de dir una cosa genuïna no és bona", diu la filòloga Sandra Montserrat, i també a neologismes que s'acaben adaptant a la nostra llengua.

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

També hi ha paraules de tota la vida però que encara no eren al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) perquè "una cosa és el ritme dels parlants i l’altra la consolidació de l’ús de les paraules en la llengua i l'ascensió al diccionari", explica Magí Camps, membre de la Secció Filològica i periodista. "Introduir noves paraules és signe de vitalitat. Molts mots nous són nous conceptes sociològics i novetats culturals o bé paraules que estaven circumscrites a àmbits específics i ara arriben a un ús general", apunta Montserrat, professora i membre de l'IEC.

Novetats

  • autocaravana: la versió moderna de rulot.
  • porexpan: un nom comercial que s’ha fet tan popular que ja passa a ser comú.
  • mediàtic: referent als mitjans o a les persones que s’han fet populars gràcies als mitjans.
  • batucada: paraula manllevada del portuguès del Brasil, provinent del verb batre.
  • paparazzi: prové de l’italià, del paparazzo que Fellini va batejar a La dolce vita, i per tant es manté invariable.
  • tiramisú: una menja italiana que entra al diccionari (alerta: amb s sonora).
  • xistorra
  • kebab: en referència a la carn rostida, a l’entrepà i a l’establiment on el venen.
  • gintònic
  • datàfon
  • led: unes sigles que s’han lexicalitzat.
  • pàdel: tot i que en els esports les paraules fins ara s’han adaptat en agut (futbol, handbol), és possible que la influència de l'anglès acabi amb la nostra tradició.
  • càtering: s’havia intentat adaptar com a servei d’àpats, però no ha tingut èxit i, per tant, s’ha acabat manllevant el terme anglès a la nostra ortografia.
  • blíster: el Termcat havia proposat envàs retractilat i tampoc no ha quallat, de manera que s’ha adaptat l’original.
  • gorro: s'hi introdueix perquè no hi ha cap altra paraula existent (capell, barret, gorra) que pugui definir una 'peça de vestir que s’ajusta al cap, sense ales ni copa ni visera' com el gorro de bany. Si fins ara no hi era, és perquè aquesta -o final té aparença de castellanisme, tot i que és genuïna, com es demostra a ferro o toro.
  • esnifar: entra al diccionari marcada com a paraula d’argot.
  • mono: no s’ha generat cap paraula genuïna d'argot per parlar de la síndrome d'abstinència, de manera que es manlleva del castellà. També en el sentit figurat més popular, de tenir ganes de tornar a fer alguna activitat (no confondre amb la peça de roba, la granota).
  • criptogínia: ocultació o menysteniment de l’aportació feta per les dones en els diferents àmbits culturals, socials i científics. Un neologisme inventat per dues persones de la Universitat de València, que des del punt de vista lingüístic està ben format i ha estat inclòs per ganes que tingui projecció pública.

Variants territorials

Forma part de l'obertura de l'estàndard que està accentuant l'Institut d'Estudis Catalans per tenir una normativa més acollidora per a totes les variants dialectals.

  • bresquilla i bresquiller: com en diuen del préssec i el presseguer al País Valencià.
  • lleute: com se’n diu del llevat a Ponent.
  • pataca: patata en versió tortosina.
  • anou: com en diem de la nou a la meitat del domini lingüístic.
  • renyó: ronyó / renyonera: ronyonera en valencià.
  • forfoll: remoreig en eivissenc.
  • llucet: llamp o llampec, en el català septentrional.
  • juguera: ganes de jugar al balear.
  • giratori: rotonda a la Catalunya Nord.
  • clòtxina: musclo en valencià central i també en sentit vulgar de vulva.

Articles modificats

Hi ha paraules que guanyen sentits:

  • ecològic: se n’han descrit els significats actuals.
  • clicar: en referència a pitjar en la pantalla.
  • descarregar: baixar un arxiu.
  • tauleta tàctil
  • malla: pantalons elàstics.
  • mundial: a banda de "de tot el món", també és el campionat esportiu.
  • maridar: volia dir "casar una dona", i ara s’hi afegeix el sentit de "combinar de manera harmònica diversos elements".
  • cònjuge: la descripció era "marit i muller", però ara són "persones casades entre si".
  • vibrador: el dispositiu que vibra, i específicament serveix per a l’estimulació sexual, ja un aparell d’ús comú.
  • manter: tenia el sentit de persona que fa mantes, i ara també la persona que ven sense llicència i a baix preu i que exposa a la via pública.
  • diàfan: volia dir transparent i ara també vol dir un espai arquitectònic sense separació.
  • incombustible: en sentit figurat, vol dir "que no defalleix".
  • telefonar (i trucar, picar i cridar): es poden fer servir també com a transitius. És a dir: "He telefonat el meu germà, l’he trucat" (no cal dir, com fins ara, "Li he trucat").

Locucions

  • fer cosa: provocar angúnia.
  • venir al cas: venir a tomb.
  • dormir el son dels justos: dormir plàcidament o que una obra literària hagi estat oblidada.
stats