La protecció de les aigües internacionals no aturarà l'extracció de petroli ni de minerals del fons marí

BarcelonaEl Tractat dels Oceans, que es va acordar l'any 2023 per protegir les aigües internacionals, no es podrà posar en marxa fins que no l'hagin ratificat 60 països. I de moment, dos anys després, només ho han fet 50. Aquesta setmana, delegacions de 175 governs de l'ONU s'han reunit a Niça, a la gran Cimera dels Oceans, que tenia aquest com un dels principals temes pendents. I tot i que la cimera s'ha acabat sense les 60 firmes, l'amfitrió de la trobada assegurava que sí, que totes les ratificacions necessàries estan compromeses i es faran efectives el 23 de setembre, en "una cerimònia oficial" a la seu de l'ONU a Nova York. Ho deia aquest divendres Olivier Poivre d'Arvor, l'enviat especial de França per als oceans, que assegurava que aquesta era "una gran victòria" de la Conferència de Niça, sobretot "tenint en compte que els Estats Units s'estan retirant de tot" i també s'han desentès d'aquesta negociació. Tanmateix, la futura ratificació del tractat –que entraria en vigor a principis del 2026– no evitarà l'explotació petroliera ni tampoc la mineria al fons marí; ni tan sols pràctiques tan destructives com la pesca d'arrossegament, tenint en la declaració final acordada a Niça.

Les ONG mediambientals que actuen d'observadores en aquestes negociacions han expressat la seva decepció amb la declaració de Niça, el document de vuit fulls i 34 compromisos acordat en aquesta cimera. Són 34 compromisos que volen protegir els ecosistemes marins sense fer cap menció explícita als combustibles fòssils, que són els responsables de la principal amenaça dels oceans del món, segons els científics: la crisi climàtica. "Una de les causes principals que està matant literalment els nostres oceans és el canvi climàtic causat per la nostra dependència insana dels combustibles fòssils, però cap país s'ha atrevit a defensar la necessitat d'adoptar, com a mínim, una prohibició a les noves explotacions de dipòsits d'hidrocarburs al mar", denunciava Carlos Bravo, observador a la cimera amb l'ONG Ocean Care. No hi ha consens per prohibir noves explotacions ni al mar ni a terra, i tampoc per anar tancant les existents, una batalla de la ciència que els governs semblen donar cada cop més per perduda.

Aquesta crítica s'ha repetit insistentment entre els representants de la societat civil i científica presents a Niça. Les negociacions climàtiques de l'ONU van trigar 28 anys a aconseguir que l'expressió combustibles fòssils aparegués als seus textos: ho va fer per primer cop a la declaració final de la COP28. Però ni tan sols després d'aquella fita la diplomàcia climàtica i mediambiental de l'ONU no ha aconseguit mantenir la flama viva. En la cimera de l'any passat, la COP29, la menció ja s'havia eliminat. "El canvi climàtic i els canvis als oceans són dues cares de la mateixa moneda i, per tant, aquesta és una mancança important també aquí", explica per telèfon des de Niça Remi Parmentier, de Varda Group, i observador veterà d'aquestes negociacions. Però destaca l'alt nivell d'aquesta conferència, a la qual han assistit fins a 28 caps d'estat i de govern, que suposa tot un canvi en la percepció de la crisi a escala internacional.

Per als oceans, que capturen el 26% de les emissions de CO₂ produïdes per l'home, i que estan cada cop més saturats d'aquest diòxid de carboni, l'augment de la temperatura que provoca la indústria dels combustibles fòssils és letal. Però la falta d'aquesta menció no és l'única "decepció" de la declaració de Niça. El text tampoc no "fa referència al problema de l'extractivisme, que és el problema d'arrel de la degradació oceànica", diu Parmentier, inclosa la sobrepesca. Malgrat que el mateix representant del govern francès assegurava en roda de premsa que "la pesca d'arrossegament hauria de desaparèixer", aquest punt tampoc està inclòs en el text, i ni tan sols hi ha consens al respecte dins de la Unió Europea. "És lamentable que es continuï ignorant la necessitat d'abandonar pràctiques de pesca destructives i no selectives com la pesca d'arrossegament, especialment a les àrees protegides, que no ho seran de veritat mentre s'hi permeti l'arrossegament", afegeix el representant de Varda Group.

La declaració de Niça tampoc no s'oposa a la mineria al fons marí, sinó que simplement demana "normes robustes, regulació i procediments per a l'explotació dels minerals en aquesta àrea". Almenys 37 països, entre ells Espanya, han signat un compromís en contra de la mineria al fons marí, un tipus d'explotació encara experimental que la ciència desaconsella totalment. Però hi ha molts altres països, començant pels Estats Units, que, en canvi, hi aposten.

Tanmateix, hi ha alguns resultats positius de la cimera d'aquests dies. Un d'ells és la Crida d'atenció per a un Tractat dels Plàstics ambiciós, un text signat per 96 països que vol posar pressió sobre la cimera prevista per aquest agost a Ginebra, on s'hauria d'aprovar finalment aquest acord contra la contaminació dels plàstics. En l'última cimera sobre plàstics, els països productors –la mateixa indústria fòssil– van bloquejar l'acord perquè no volen que inclogui mesures per reduir la producció de plàstics.

Les ONG admeten també com a positiu el compromís de ratificació del Tractat dels Oceans, nom amb què es coneix l'Acord de Biodiversitat Més Enllà de la Jurisdicció Nacional (BBNJ per les sigles en anglès). Segons fonts de la cimera, ja l'han ratificat 50 països, 6 han completat el procés de ratificació i 12 s'han compromès a fer-ho abans de la cimera convocada per al 23 de setembre a Nova York, que serà la cerimònia oficial de ratificació. Davant de les preguntes de la premsa, Poivre insistia que aquestes promeses no són només paraules i que les ratificacions estan assegurades. I això és important perquè l'acord signat el 2023 no entrarà en vigor –i, per tant, no serà vinculant–, fins 120 dies després de ser ratificat per 60 països. Si això es produeix el 23 de setembre, el tractat entraria en vigor a principis de l'any vinent. En aquests 120 dies, l'ONU haurà de crear les estructures de governança i presa de decisions, els cossos tècnics i científics corresponents i els mecanismes per finançar-lo. L'objectiu del tractat és establir (i vigilar) les zones protegides en aigües internacionals, aquelles que no pertanyen a ningú però que ocupen el 64% dels oceans i que ara mateix sí que estan dividides en zones d'influència econòmica de diversos governs que hi pesquen.