Per què la dana del País Valencià va ser tan excepcional

BarcelonaLa crisi climàtica ha agafat una altra dimensió des de la catàstrofe de fa un any al País Valencià. Aquell històric temporal va posar de manifest que no estem preparats per assumir els efectes negatius d’un escalfament global que no té aturador. Els fenòmens meteorològics extrems ja fa anys que han augmentat al Mediterrani, una de les zones més vulnerables del planeta davant del canvi climàtic. I la catastròfica dana d’aquell fatídic vespre del 29 d’octubre va ser la pitjor mostra d'on ens trobem.

Però per què aquella dana va ser tan excepcional? En aquell cas es van ajuntar diferents factors que van generar la tempesta perfecta. Des de les condicions meteorològiques extraordinàries fins a l’orografia del terreny, passant per l’escalfament de l’aigua del mar i la mala gestió urbanística. Una combinació que va generar un tipus de desastre natural que cada cop té lloc amb més freqüència.

Una dana extraordinària

El concepte dana ve de les sigles de depressió aïllada en nivells alts. Es tracta d’un sistema de baixes pressions i d’aire fred en altura que se separa i es despenja dels corrents de vent d’on neix. Com que es queda aïllada en l’atmosfera, s’estanca durant dies en una zona i provoca canvis sobtats de temps en àrees concretes. No totes les danes provoquen problemes, però aquella va ser especialment extraordinària.

A finals d’octubre de l’any passat es va gestar una dana molt profunda, el nucli de la qual es va ubicar al golf de Cadis. Aquella posició va provocar l’impuls de vents en sentit antihorari carregats d’humitat provinents d’un mar més calent del normal que impactaven directament al País Valencià. El xoc entre aquests vents marítims i la inestabilitat amb aire fred en altura va generar precipitacions importants acompanyades d’aiguats torrencials.

Però un dels factors clau va ser l’orografia de la zona. Aquests vents càlids i humits xocaven de ple amb les muntanyes de l’interior de les comarques de València. L’aire pujava sobtadament d’altitud i, al condensar-se, generava grans nuvolades i precipitacions torrencials i continuades durant moltes hores en aquesta zona. És el que es coneix com l’efecte palanca de les muntanyes, agreujat per un mar massa calent.

Una situació com aquesta ja provoca de per si molta pluja. Però en aquest cas les xifres van ser extraordinàries i de rècord. A l’interior de València es van acumular en alguns llocs més de 500 l/m², i van destacar els més de 770 l/m² caiguts en només catorze hores a Torís, a la Ribera Alta, 184 dels quals en una hora. Unes xifres mai vistes des que hi ha registres a l’estat, que evidencien que la crisi climàtica provoca fenòmens meteorològics cada cop més extrems.

La gestió urbanística i l’impacte social

La gran quantitat d’aigua caiguda en poques hores va desbordar barrancs, rius i rieres de tota la zona. L’onada d’aigua que es va generar va arrasar especialment el tram final dels cursos fluvials, on curiosament hi havia plogut ben poc i on es troben molts municipis i barris construïts en zones inundables. Per tant, la mescla de crisi climàtica i mala gestió urbanística va fer que el desastre fos molt més gran.

Arran d’aquesta tragèdia, la paraula dana genera un impacte social cada cop que n’arriba una. Aquella catàstrofe està plantejant canvis en els sistemes d’alertes meteorològiques a la població. A més, l’Aemet ha començat recentment a batejar les danes potencialment més perilloses per diferenciar-les de les que no comporten riscos. D’aquesta manera, es vol evitar generar alarmes innecessàries entre la població, i evitar estigmatitzar aquesta paraula, tal com va passar amb el terme gota freda anys enrere.