Pluges extremes com les de la dana a València es podrien repetir cada 47 anys (i no cada 500 com es pensava)
Un nou estudi de la UPC redueix la freqüència prevista de les pluges torrencials i insta a revisar el planejament urbanístic
BarcelonaLes pluges torrencials i extremes que van arrasar ara fa un any el País Valencià es podrien repetir molt més sovint del que es preveia fins ara: cada 47 anys, i no cada 500 com es pensava. Així ho conclou un estudi del Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que s'ha fet públic coincidint amb el primer aniversari de la tràgica dana.
Liderat pels professors Blanca Arellano i Josep Roca, l'estudi es basa en anàlisis a partir de dades de 350 estacions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) des del 1950 fins al 2024. I ha determinat que els més de 700 l/m² acumulats en 24 hores durant la dana a l’interior de les comarques del País Valencià "no van ser un fenomen excepcional únic", sinó que es va tractar d’un esdeveniment amb una "probabilitat significativa" de repetir-se.
"El període de retorn de les precipitacions del 29 d’octubre del 2024 no s'acosta gens a les previsions inicials de l'Aemet, sinó que es redueixen a 47 anys", sentencia l’estudi. Les xifres indiquen que cada 500 anys hi pot haver episodis encara més extrems, en què s'acumulin més de 1.600 l/m² en només 24 hores. "Els estudis d’inundació s’haurien d’ajustar a aquesta predicció", conclou l’informe.
Les dades també indiquen que cada dos o tres anys hi pot haver pluges torrencials i que cada deu anys es poden produir precipitacions per sobre dels 400 l/m² en un dia. Per elaborar l’estudi, l’equip del CPSV ha cartografiat l'abast de les precipitacions i ha modelat la inundació del 29 d’octubre de l'any passat. També ha analitzat les causes de les precipitacions extremes produïdes al País Valencià.
Revisar la planificació urbanística
L’estudi afirma que un dels factors clau per entendre l’abast de la tragèdia de fa un any va ser l’ús "inadequat" del sòl i "l’alta densitat urbana" en zones inundables, resultat d’una planificació urbanística que "ha ignorat" els mapes de risc d’inundació i els estudis oficials sobre perillositat.
En aquest sentit, els investigadors reclamen una "actualització urgent" dels estudis de risc de precipitacions i dels plans urbanístics. També proposen revisar els mapes de perillositat d’inundació, incorporant les noves sèries de dades i escenaris de canvi climàtic, així com "prohibir" la urbanització de nova planta en zones inundables. A més, recalquen que s’han d’adaptar els parcs residencials ja edificats en zones inundables.
L’informe també destaca alguns altres factors que expliquen l’abast de la catàstrofe d’aquella dana. Un és el "desbordament" de les previsions de zones inundables establertes en la cartografia oficial: afirmen que la inundació de València va "excedir la petjada inundable" prevista. També que les pluges van impactar en una zona on "no s’havien registrat mai "precipitacions d’aquesta magnitud. L’estudi acaba apuntant també a la crisi climàtica i recordant que l’escalfament de l’aigua del mar i l’increment del vapor d’aigua acumulat a l’atmosfera augmenten el risc de pluges extremes a la tardor.
