La gran sequera

Com reduiran el consum d’aigua els municipis en situació d'emergència per sequera?

La majoria d’ajuntaments defensen que fan tot el possible per reduir el consum d’aigua i discrepen de les dades del Govern

4 min
El riu Muga, al seu pas per Perelada

GironaLa setmana que ve sortirà la resolució oficial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per confirmar que els 22 municipis de l’Alt Empordà que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga, a més de dos pobles del Baix Camp, passaran de la fase d’excepcionalitat per sequera a l’emergència. Aquesta pujada del nivell de perill per falta d’aigua obliga els ajuntaments afectats a fixar un topall màxim de consum de 200 litres per habitant al dia.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

La meitat dels municipis empordanesos, però, incompleixen aquest barem i s'enfilen a xifres superiors als 300 litres. Aquest dijous s'han reunit telemàticament amb el director de l'ACA, Samuel Reyes, que els insta a sancionar els veïns que facin un ús desproporcionat de l'aigua. Els governs locals implicats, però, responen que no disposen de recursos i eines suficients per aconseguir rebaixar, controlar i multar família per família.

A més, la majoria dels consistoris alt-empordanesos argumenten que les dades que els presenta l'ACA no es corresponen amb els números dels comptadors municipals. És el cas de Viladamat, que segons les dotacions mensuals calculades per l’ACA va gastar 378 litres per habitant, però l’alcaldessa Dolors Pons no hi està d'acord: "Les dades no ens lliguen per enlloc. Quan mirem els resultats del comptador d’Agbar, l’empresa que opera al poble, no trobem cap família que s’hagi passat del topall i tampoc sabem com l’ACA comptabilitza l’impacte del turisme d’estiu en aquesta mitjana". 

Peralada, amb 493 litres per habitant, és el municipi amb despesa hídrica més elevada, però l'Ajuntament reitera que hi ha moltes segones residències que no es comptabilitzen i que els camps de golfs continuen operatius perquè s'hi practiquen esports federats exempts de la normativa.

L'ACA defensa que el seu càlcul ja té en compte oscil·lacions de la població (augment a l'estiu) i, per això, el topall s'expressa en litres per habitant i dia.

Compromesos amb les mesures

Tot i el ball de xifres amb la Generalitat, els ajuntaments es mostren conscienciats i reiteren que obeiran totes les restriccions marcades. "A Viladamat no reguem cap jardí municipal ni netegem els carrers amb aigua potable, i a més, hem fet tasca d'educadors i pedagogs als veïns, que estan complint", defensa Dolors Pons, que conclou: "El senyor Samuel Reyes diu que a l'Empordà hi ha molts jardins verds, però aquí tothom té la gespa seca i cremada".

El director de l'ACA ha assegurat que no és partidari de fer talls per sequera i que una mesura més recomanable seria abaixar la pressió de sortida de l'aixeta. L'alcaldessa de Viladamat respon novament: "Aquí tenim una pressió d'aigua per sota del 3, ja que vam renovar la xarxa de canonades del nucli antic i no vam apujar la pressió per estalviar aigua", explica.

La campanya de la poma, garantida

A més de les restriccions de consum per habitant i dia, l’entrada a l’estat d’emergència també implica unes fortes restriccions a la pagesia, que ha de reduir el reg en un 80%. L’Alt Empordà és una zona de pomeres, que ja fa mesos que sobreviuen amb poca aigua i, malgrat les altes temperatures de l’estiu i una nova reducció de l’aixeta, la collita d’aquesta temporada no corre perill. Així ho assegura Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos de les comarques gironines: “L’ACA ens demana un sobreesforç que potser no ens tocaria després de tot el que hem patit, però si hem d’aguantar amb poca aigua, ho aconseguirem”, defensa. “Després d’ajustar-nos a totes les mesures, no tindria sentit deixar perdre la collita, seria malgastar tota l’aigua que hem fet servir fins avui”, conclou. La recollida de la poma gal·la comença a finals d’agost i la resta de varietats es cullen durant tot el setembre.

Això sí, si no plou i segueixen aquests controls estrictes del reg gota a gota, la supervivència de la propera campanya de fruita empordanesa sí que està en risc: “Si aquesta tardor no hi ha pluges, tindrem un problema seriós per tirar endavant”, anticipa Poch. I continua: “Som els primers interessants en conservar l’aqüífer Fluvià-Muga perquè si l’esgotem, l’esgotarem per sempre i, a més, ens preocupa el turisme d’estiu que en fa un consum molt elevat i sobtat”. 

Diferenciar entre el Fluvià i la Muga

Segons l’ACA, l’aqüífer que s’alimenta del Fluvià i la Muga forma part de la mateixa unitat d’explotació i es mesura amb un únic piezòmetre a Peralada, que ara marca 14,4 metres per sobre del nivell del mar, la xifra més baixa des del 2009. Els pagesos, però, demanen barems separats, ja que cada riu recarrega l'aqüífer de manera diferent. “La Muga té l'embassament de Darnius Boadella, de manera que baixa menys aigua pel riu i, per tant, costa més de recarregar la part de l’aqüífer que es mesura a Peralada; mentre que el Fluvià no té retenció d’aigua i, quan plou a la Garrotxa, baixen riuades que omplen els pous més de pressa”, defensa Narcís Poch.

L’Ajuntament de Sant Pere Pescador, un poble amb un consum de 110 litres per habitant a tocar de la desembocadura del Fluvià, també demana que es tingui en compte aquesta casuística diferencial entre els dos rius. “L’emergència aquí és relativa, perquè si bé se’ns mesura amb el sensor de la Muga, a nosaltres ens afecta més el Fluvià i les nostres dades ens demostren que estem al mateix nivell d’aigua que el 2021”, manifesta Àlex Bertran, segon tinent d’alcalde del municipi. 

Davant d'aquesta situació, l'ACA es mostra oberta a negociar restriccions més quirúrgiques si el Fluvià es manté en millors condicions que la Muga.

stats