Roses també se suma a la proposta d'instal·lar una dessalinitzadora

El sector de les piscines de Girona i Barcelona proposa omplir-les amb aigua de l'Ebre

J.C.P.
3 min
Imatge aèria d'una piscina de Palafrugell

BarcelonaLa temporada d'estiu –que es preveu, un any més, especialment calorosa– s'acosta i els municipis es veuen obligats a fer mans i mànigues per poder garantir l'aigua potable a la població. Sobretot, si temen que els clients estrangers, espantats per l'alarma hídrica a Catalunya, es facin enrere i triïn altres destinacions. L'últim a fer una proposta per assegurar l'abastament d'aigua és l'Ajuntament de Roses (Alt Empordà): seguint els passos dels empresaris de Lloret, vol instal·lar una dessalinitzadora. "Estem treballant intensament amb una solució per posar una dessalinitzadora que permeti garantir el consum de la població en temporada baixa i un alt percentatge en temporada alta", ha assegurat el regidor de Medi Ambient, Lluís Espada. Per fer-ho possible, ha explicat, estan en converses amb el Consorci d'Aigües de la Costa Brava, i també volen comptar amb el sector turístic. De moment, tenen un estudi fet i hi ha diverses ubicacions sobre la taula.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

Roses és un dels 12 municipis de l'Alt Empordà que la setmana que ve entraran en la fase 2 d'emergència i tindran limitada la dotació a 180 litres per habitant i dia, tal com va anunciar aquest dijous el Govern. El president de l'Associació d'Empresaris Roses - Cap de Creus, Miquel Gotanegra, per la seva banda, ha defensat que necessiten "solucions" per poder garantir "les piscines en funcionament" i avisa que si cal en compraran una d'exclusiva per al sector turístic. S'afegeix, d'aquesta manera, a la iniciativa dels hotelers de Lloret, ara avalada per la Generalitat, de comprar una dessaladora mòbil per omplir piscines per tal de garantir l'arribada de turistes durant l'estiu. Ara bé, Gotanegra insisteix que la casuística de Roses no és com la de Lloret de Mar i que només hi ha una vintena d'establiments que tinguin piscines, entre càmpings i hotels. "Hem d'acabar de calcular el volum, però no són xifres gaire importants", assegura.

Qui també s'ha manifestat sobre l'imminent inici de la temporada turística és Jordi Masquef, alcalde de Figueres, municipi que també entrarà en la fase 2 d'emergència. Masquef afirma que aguantaran tant com puguin la temporada, però admet que, si no plou, caldrà prioritzar i "potser no hi haurà aigua per a tothom". "La situació ha comportat un perjudici per a molts sectors i crec que tothom ha d'assumir-ne una part", assegura. En aquest sentit, insisteix que es tracta d'un bé "escàs" i que caldrà que hi hagi un repartiment "equitatiu i equànime per a tothom". A més, l'alcalde remarca que estan treballant en fonts alternatives per abastir-se d'aigua més enllà del pantà de Darnius-Boadella (que actualment només està en un 11% de la seva capacitat), com la recerca d'aigua al nivell freàtic, però també amb la regeneració d'aigua o els pous. "Si no plou el que queda d'any, hi haurà un dia que es quedarà a 0", ha dit.

En aquest sentit, la ciutat aportarà aigua regenerada al cabal de la Muga a través d'una canonada fins a la resclosa de Pont de Molins que finançarà l'ACA. A més, estan treballant per recuperar pous dins de la ciutat que calculen que podrien abastir entre un 30 i un 35% del consum diari de la seva població. Igualment, Masquef ha defensat que pràcticament no tenen fuites i que el camí passa per la "diversificació de fonts" alternatives, però també ha admès que cal continuar fent "pedagogia".

El sector de les piscines vol omplir-les amb aigua de l'Ebre

El sector de les piscines de Girona i Barcelona també s'ha sumat al debat i ha demanat poder-les omplir amb aigua de l'Ebre. Les empreses agrupades sota el grup Hydrosud –a les comarques gironines n'hi ha una quinzena– veuen "incomprensible" que les mesures per pal·liar la sequera se centrin en la prohibició d'emplenar o construir piscines i expliquen que des de fa mesos treballen amb "solucions viables" que permetin omplir-les.

Per exemple, defensen, poden omplir-se amb aigua de mar sense que estiguin connectades a la xarxa general de desaigües i, per fer-ho, hi ha diverses opcions com filtres o circuits tancats. També aposten per portar aigües de pous i mines o, fins i tot, de països "on no hi hagi escassetat d'aigua ni estigui declarat l'estat d'emergència per sequera". També diuen que "costa d'entendre" que no es permeti utilitzar aigua de l'Ebre, que ha augmentat el cabal i acaba desembocant grans quantitats d'aigua dolça al mar, "mentre en zones de Catalunya es viu un preocupant episodi de sequera". A més, asseguren que les despeses derivades de qualsevol d'aquestes vies anirien a càrrec del "professional o consumidor final" i no suposarien un perjudici en el consum d'aigua a les zones afectades; però critiquen que l'administració impedeixi "aquesta solució".

stats