António Guterres: "No podem salvar un planeta en flames amb una mànega de benzina"
El secretari general de l'ONU inaugura la COP28 amb una advertència als directius del sector del gas i el petroli: "La vostra carretera és vella"
Barcelona"No podem salvar un planeta en flames amb una mànega de combustibles fòssils". Així de contundent ha estat el secretari general de l'ONU, António Guterres, aquest divendres, quan ha volgut enviar "un missatge als líders de les companyies de combustibles fòssils: la vostra carretera antiga s'ha fet vella, no aposteu per un model de negoci obsolet i lidereu la transició cap a les renovables".
En la inauguració política de la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic, la COP28 de Dubai, Guterres ha estat clar sobre què es consideraria un "èxit de la reunió": entre altres coses, si l'acord final compromet tots els governs a "deixar de cremar tots els combustibles fòssils". "No reduir, no disminuir: eliminar gradualment" ("not reduce, not abate, phase out"), ha remarcat, al·ludint al llenguatge que busca rebaixar els objectius climàtics en els acords de la cimera. Així doncs, el seu missatge anava dirigit també al mateix president de la cimera, Sultan Ahmed al-Jaber, que és el conseller delegat de la petroliera estatal dels Emirats Àrabs Units (EAU) i que ha advocat públicament per continuar cremant combustibles fòssils.
Guterres ha deixat clar que per poder considerar la COP28 un èxit cal que "el balanç global" que s'hi farà de l'Acord de París (global stocktake, o GST) inclogui mesures en tres àrees: primer, "la retallada dràstica d'emissions" en els plans estatals que tots els 197 governs presents han de renovar davant l'ONU, coneguts com a NDC (contribucions determinades nacionalment); segon, acordar aquest objectiu comú per "eliminar gradualment tots els combustibles fòssils", i tercer, "comprometre's a un augment en el finançament per als països pobres".
Després de l'obertura formal d'ahir ha arribat el torn dels discursos polítics d'inauguració de la cimera. Sense el president dels Estats Units ni el de la Xina, els líders dels dos països que més CO₂ emeten, el convidat estrella ha estat el rei d'Anglaterra, Carles III, que ha participat en l'obertura dels discursos polítics, just després de Guterres. També ho ha fet el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva. Finalment, el papa Francesc no hi ha pogut intervenir, com estava previst, perquè la grip no li ha permès viatjar a Dubai.
El monarca britànic s'ha sumat també a la crida a l'ambició: "El 2050 els nostres nets no ens preguntaran què vam dir: estaran vivint les conseqüències del que vam fer o del que no vam fer". Lula, per la seva banda, ha centrat el discurs en les "desigualtats" i "injustícies climàtiques" que també cal afrontar en les mesures que es decideixin a Dubai. "L'1% de població més rica del món emet el mateix carboni que el 66% de la població", els més pobres, ha recordat. Però el crític discurs de Lula a Dubai coincidia aquest divendres amb un anunci del tot sorprenent del seu mateix govern: el Brasil s'unirà al grup de països productors de petroli (OPEP) a partir del gener i, a més, no en limitarà la producció com la resta de membres. Com fan l'Índia i altres potències emergents, el Brasil no vol renunciar al creixement econòmic que li ofereixen els seus recursos i demana als països rics que assumeixin ells el gruix de la retallada d'emissions, com a responsables principals del CO₂ que ja és a l'atmosfera.
Els Emirats anuncien un nou fons per a solucions climàtiques
Guterres ha felicitat els Emirats Àrabs Units, amfitrions de la trobada, per haver aconseguit un acord en el primer dia de cimera, ahir dijous, per crear finalment el fons d'ajuda als països pobres per a les catàstrofes climàtiques, conegut com el fons de pèrdues i danys. Aquest divendres un representant dels Emirats ha anunciat, a més, que el seu país crearà un altre fons específic de 30.000 milions de dòlars "per a solucions climàtiques globals".
Els cap d'estat i de govern dels països que participen en la cimera han anat passant aquest divendres, l'un rere l'altre, per la tribuna d'oradors. Entre els primers hi havia Narendra Modi, el primer ministre de l'Índia, un país que també és clau en la lluita climàtica. No només ja és el país més poblat del món, sinó que també se situa com a tercer estat que més CO₂ emet i segueix el seu camí de desenvolupament amb una economia encara molt dependent del carbó. En una línia semblant a la de Lula, Modi s'ha erigit en portaveu de l'anomenat Sud Global i ha centrat el discurs en la injustícia que suposa que els països que avui estan en procés de desenvolupament no puguin fer-ho amb les mateixes eines (els combustibles fòssils) que van utilitzar durant més d'un segle els països que avui són rics. "Durant el segle passat, una petita porció de la humanitat ha explotat la natura indiscriminadament. Tanmateix, la humanitat sencera n'està pagant el preu, sobretot la gent que viu al Sud Global"; ha dit.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha demanat als estats del món que se sumin a la iniciativa de "posar preu al carboni" com ha fet la Unió Europea amb els productes que entren al seu territori des de tercers països. "Tots ho sabem: si volem mantenir l'escalfament global per sota del punt d'inflexió d'1,5 ºC, hem de reduir les emissions globals. I hi ha una manera de fer-ho, al mateix temps que es fomenta la innovació i el creixement: posar preu al carboni", ha dit. Però la taxa europea ha generat precisament polèmica dins la COP28: l'Índia va introduir a l'últim moment un punt a l'agenda de la cimera per debatre el tema, indignada per aquest impost al carboni que la UE només aplica als productes que li arriben de fora, però no als que es produeixen dins la UE.
