Així es paga amb el telèfon mòbil

És molt probable que algun dia hàgiu sortit de casa i us hàgiu deixat el moneder, la cartera o les claus a la bossa o la jaqueta que portaveu ahir i, si teniu una jornada previsible, us hagi fet mandra tornar a entrar a buscar-los. Però fins i tot els més mandrosos faran marxa enrere si el que s’han deixat a casa és el telèfon mòbil. Aquest caràcter de pròtesi personal imprescindible és el que explica l’interès de diverses indústries a convertir el mòbil en mitjà de pagament.

Aquesta conversió porta anys en marxa i la tecnologia que la fa possible no és nova en absolut, però el seu desplegament s’ha vist frenat per la falta d’acord entre les empreses implicades en el repartiment del pastís de les comissions per cada transacció feta amb el telèfon. En les negociacions hi intervenen diversos bàndols. Els bancs i els emissors de targetes, actors tradicionals dels sistemes de pagament, han vist com firmes tecnològiques pretenien intermediar en les operacions: operadores de telefonia, empreses d’internet i fins i tot fabricants de telèfons. I com que els acords, els equipaments disponibles i els interessos en joc varien molt d’un país a un altre, l’adopció del pagament amb el mòbil s’ha anat desenvolupant de manera desigual, i ha arribat a fets tan sorprenents com que el mercat més avançat del món en aquest camp sigui Kènia, on la meitat del PIB circula de mòbil a mòbil mitjançant el sistema M-Pesa, de l’operadora Safaricom -filial de Vodafone-, que ni tan sols requereix disposar d’un smartphone.

En realitat, molts de nosaltres ja estem pagant sovint amb el telèfon mòbil quan comprem algun producte o servei: bitllets d’avió en una web de reserves; entrades de cinema; trajectes en taxi contractats amb aplicacions com myTaxi o Hailo; comptes de restaurant compartits amb Zapper; comandes a supermercats com Ulabox o Amazon. Fins i tot transferim diners al mòbil d’un familiar o un amic amb apliserveis com Yaap o PayPal. Però en tots aquests casos només estem activant transaccions de dades que traslladen virtualment els diners d’un compte bancari a un altre. El pas següent és fer pagaments físics a les botigues substituint els diners en efectiu o el plàstic de la targeta per un telèfon mòbil.

Aquí el panorama s’ha animat fa uns dies gràcies a l’entrada en servei de Samsung Pay, la plataforma de pagament amb el telèfon mòbil promoguda per l’empresa coreana, la que ven més telèfons al món. Precisament per ser d’un fabricant de mòbils, Samsung Pay es caracteritza per emmagatzemar les dades virtualitzades de les targetes bancàries de l’usuari en un element segur físic: un xip xifrat inclòs dins dels models de telèfon compatibles -per ara, els Galaxy S6 i S7 i una variant de l’A5-, que també estan equipats amb lector d’empremta dactilar que va un pas més enllà en la seguretat. Samsung Pay és especialment flexible perquè permet carregar -fotografiant-les amb la càmera del mòbil- fins a 10 targetes de Visa, MasterCard i American Express, sempre que siguin d’algun dels bancs que hi participen: per ara, CaixaBank i la seva marca juvenil Imaginbank, Abanca i el Banc Sabadell. A més de targetes bancàries, Samsung Pay també admet targetes de fidelització de grans cadenes, inclosa la de pagament d’El Corte Inglés. En altres llocs, Samsung Pay també serveix per pagar als terminals lectors de banda magnètica, però aquí no han activat aquesta possibilitat.

Aplicacions de moneder virtual

Els dos grans bancs catalans citats, com també el BBVA, Bankia i el Santander, disposen també d’aplicacions pròpies de moneder virtual, gràcies al fet que a les nostres botigues hi ha una proporció altíssima de terminals TPV de cobrament amb tecnologia NFC de connexió per proximitat -el que comercialment s’anomena contactless -, imprescindibles per portar a terme les operacions acostant el telèfon al TPV. Els moneders dels bancs fan servir un sistema anomenat tokenització per transmetre les dades de les operacions als seus servidors, que és on resideix l’element segur. Òbviament en aquests casos cada aplicació només admet les targetes subministrades pel mateix banc, que són les de MasterCard i Visa, de manera que si ets client de més d’un banc has de portar les aplicacions de tots. No es preveu la virtualització de targetes de punts i, com en el cas de Samsung Pay, cal que el telèfon estigui encès -alerta amb la bateria!-, tot i que no és imprescindible tenir cobertura en el moment de pagar. El Sabadell assegura que el seu moneder mòbil també funcionarà d’aquí pocs dies amb el rellotge connectat Gear S2 de Samsung, tot i que la mateixa Samsung encara no s’ha manifestat respecte a l’ús del rellotge per pagar amb Samsung Pay.

Les operadores de telefonia, el tercer dels bàndols implicats en el pagament amb mòbil, ja tenen un element físic segur dins del telèfon dels seus abonats: la targeta SIM, que és on guarden les dades les seves aplicacions de moneder respectives. Això permet pagar a la botiga fins i tot amb el telèfon apagat -si l’import supera el mínim que estableix l’usuari, que acostuma a ser de 20 euros, cal introduir el PIN al TPV de la botiga-. La companyia més activa aquí es Vodafone. El seu Wallet, compatible amb 84 models de telèfon Android, és també el més flexible del mercat ara com ara: admet targetes MasterCard i Visa de qualsevol banc i permet vincular-hi un compte de PayPal, de manera que funciona sense targeta bancària, perquè aquest compte de PayPal es pot vincular directament a un compte corrent. A més, com Samsung Pay, té un mòdul per guardar targetes de fidelització. Orange fa servir un sistema diferent: el seu Orange Cash, compatible amb 100 models de telèfon, funciona en modalitat de prepagament, carregable des de targeta o des de compte corrent. Es pot pagar a qualsevol botiga amb TPV NFC, però l’operadora està promocionant molt l’ús per pagar al transport públic. No permet digitalitzar targetes de fidelització però ofereix descomptes en alguns establiments associats. Finalment, Telefónica manté un perfil relativament baix en pagaments amb el mòbil, tot i haver desplegat fa uns anys a Sitges una de les proves pilot pioneres al món -en aliança amb Visa, Samsung i La Caixa-. Però la seva posició podria canviar aviat: s’ha fet públic que l’operadora prepara el llançament d’un banc propi, que competirà, entre altres, amb el que Orange té previst obrir a diversos països, Espanya inclosa.