LA TRIA 'TECH'

Aquests són els 8 números del vostre telèfon mòbil

Darrere les xarxes de telecomunicacions hi ha una sofisticada combinació de codis

Pot semblar que amb el número de telèfon que anotem a l'agenda i que marquem per parlar amb algú n'hi ha prou per comunicar-nos, però les xarxes de telecomunicacions són molt més complicades i al darrere hi ha una sofisticada combinació de codis, alguns d'associats a l'operadora i d'altres a l'aparell, que cal combinar per aconseguir la màgia. Són aquests.

1. Numero d'abonat. El número de nou xifres –la majoria comencen per 6, però ja n'hi ha que comencen per 7– que us assigna l'operadora de telefonia quan contracteu el servei. Gràcies a la portabilitat, si canvieu de companyia podeu conservar-lo. En aquesta pàgina de la CMT (ara integrada dins la CNMC) podeu consultar a quina operadora correspon qualsevol número de mòbil de l'estat.

2. ICCID. El número de sèrie del xip que hi ha a la targeta SIM que us proporciona l'operadora. El trobareu imprès a la mateixa targeta. Generalment té 19 xifres; en el cas de la telefonia, les dues primeres són sempre 89 i hi ha companyies com Vodafone que les ometen. Les dues següents indiquen el país d'emissió: 34 a Espanya. Aquí podeu consultar quina companyia ha emès la vostra targeta, que en el cas de les operadores virtuals serà la que li lloga la xarxa d'antenes. 

3. IMSI. Vol dir 'identificador internacional d'abonat mòbil'. És el número de fins a 15 xifres registrat en el xip ICCID de la targeta SIM que permet establir trucades internacionals: les tres primeres xifres indiquen el país a efectes de xarxes mòbils; les dues o tres següents identifiquen la xarxa mòbil; i la resta corresponen al número intern d'abonat de cada companyia. Els ordinadors d'aquesta envien a la targeta SIM que conté l'IMSI les trucades rebudes en el número públic d'abonat.

4. PIN. Són les sigles en anglès de 'número d'identificació personal' i és el codi de quatre xifres que heu de teclejar per poder accedir a les funcions de la targeta SIM, i en molts casos, a la resta de les funcions del telèfon. La targeta en porta un de preassignat, que podeu canviar en el mateix telèfon o, fins i tot, –mala idea– desactivar-lo. Si introduiu tres vegades seguides un PIN incorrecte, les funcions de la targeta quedaran desactivades fins que teclegeu un altre codi de seguretat, el PUK.

5. PUK. Vol dir 'clau de desbloqueig del PIN' (en alguns casos en diuen PUC, o 'codi de desbloqueig personal'). També us el proporciona l'operadora amb la targeta SIM i generalment té vuit xifres. A diferència del PIN, l'usuari no pot canviar el PUK, i si l'introdueix incorrectament deu vegades seguides, la targeta SIM queda bloquejada i cal demanar-ne una de nova a la companyia.

Els cinc codis anteriors estan vinculats al servei de telefonia mòbil i són independents de l'aparell. Però aquest també té els seus, que no tenen res a veure amb l'operadora... excepte en el cas dels mòbils subvencionats i bloquejats perquè només funcionin amb una companyia. Són els següents:

6. IMEI. Sigles d''identificador internacional d'equipament mòbil'. És el número de 15 o 16 xifres que identifica de manera exclusiva cada dispositiu mòbil provist de connexió cel·lular que es fabrica al món, ja sigui un telèfon, una tauleta o un mòdem USB. Té 15 o 16 xifres que indiquen, entre altres coses, el fabricant, el model i el número de sèrie de l'aparell. Generalment el trobareu imprès a la caixa del telèfon i en una etiqueta a sota de la bateria -en els aparells que permeten treure-la, és clar– però també el podeu consultar teclejant *#06# al teclat de l'aparell. Convé que el tingueu anotat en lloc segur: si perdeu el telèfon o us el roben, les operadores poden posar-lo en una llista negra per tal que el nou 'propietari' de l'aparell no pugui fer-lo servir. En aquesta pàgina podeu consultar el detall del vostre IMEI.

7. Adreça MAC. Tots els terminals de xarxa del món estan identificats per una adreça MAC (sigles de 'media access control') fixa i exclusiva, formada per sis parelles de dígits hexadecimals separades per punts i coma (per exemple, 01:23:45:67:89:ab). La majoria dels telèfons mòbils contenen, a més de la xarxa celular de la operadora de telefonia, dos adaptadors de xarxa més: el de wifi i el de Bluetooth. Cada un d'ells té la seva pròpia adreça MAC, que podeu trobar a la configuració de l'aparell. En aquesta pàgina podeu consultar qui és el fabricant dels xips de xarxa del vostre telèfon.

8. Adreça IP. Cada dispositiu connectat a internet té assignada una adreça numèrica que l'identifica de manera exclusiva mentre dura la seva connexió. Fins ara, aquestes adreces IP (sigles de 'protocol d'internet') estan formades per quatre grups de fins a tres xifres, separats per punts (per exemple, 192.168.4.30), però l'explosió de la quantitat de dispositius connectats ha obligat a adoptar una versió nova del protocol, la IPv6, que fa servir adreces més llargues per donar cabuda a més combinacions possibles. En qualsevol cas, l'adreça IP del vostre telèfon pot anar variant a cada sessió, segons si us connecteu per internet mòbil o per xarxa wifi. Accedint amb el navegador web de l'aparell a l'adreça http://whatismyip.com veureu amb quina adreça IP esteu connectats a internet, que pot ser la del vostre encaminador ('router') wifi, compartida amb els altres usuaris de la casa o del despatx, o una adreça de l'operadora.

Més continguts de