El veto a Bannon qüestiona la reputació de ‘The New Yorker’

Nova YorkLa reputació de la revista The New Yorker s’ha vist sacsejada aquesta setmana per un huracà de crítiques. Les primeres van arribar primer per convidar Steve Bannon, excap d’estratègia del president nord-americà, Donald Trump, al seu festival anual de conferències, que se celebra a la tardor. I, després, per haver anul·lat la invitació al polèmic orador, considerat un agitador de la ultradreta del país.

La revista novaiorquesa va anunciar diumenge passat que convidava Bannon. En poques hores va crear una forta reacció tant de lectors com d’altres participants a les conferències -com els comediants Judd Apatow, Jim Carrey i Jimmy Fallon-. I el seu director, David Remnick, va decidir canviar de parer i no portar el polèmic exassessor del president. “No vull que els lectors benintencionats i el personal pensin que vaig ignorar les seves preocupacions -va dir Remnick en un comunicat publicat a Twitter-. Hi he reflexionat, he parlat amb col·legues i ho he reconsiderat, he canviat d’opinió”. El periodista va dir que no descarta entrevistar Bannon, exexecutiu de la web ultraconservadora d’informació Breitbart, en “un entorn periodístic més tradicional”.

Al mateix temps, la revista The Economist, que també inclou Bannon en el seu programa de conferències, va decidir resistir les crítiques. “El nostre objectiu és impulsar els valors liberals en el segle XXI mitjançant una conversa global sobre la nostra visió del món tant amb els nostres seguidors com amb els nostres crítics”, van justificar.

Un ridícul?

Alguns columnistes nord-americans, com Matt Taibbi, de la revista Rolling Stones, o Jack Shafer creuen que The New Yorker i Remnick han fet el ridícul i que haurien d’haver resistit la pressió. La invitació era polèmica i es podia qüestionar, però un cop feta, afirmen, no s’hauria d’haver retirat pel rebuig a les xarxes socials.

La revista ha fet molts articles crítics amb Bannon, especialment quan era el cap de la campanya de Trump, i després com el seu màxim ideòleg. Per tant, altres articulistes, com el mateix Remnick, justifiquen que la decisió no respon a la voluntat de la revista de preservar la seva línia editorial, considerada progressista. Alguns, com el periodista Zack Beauchamp, del portal de notícies i opinió Vox, afirmen que el New Yorker Festival és un esdeveniment per recollir diners per a la revista. I que és molt estimat pels lectors. A més, la gent ha de pagar fins a 200dòlars per escoltar estrelles de Hollywood, escriptors i polítics. La publicació, per la seva banda, els paga el viatge i l’allotjament, a més dels honoraris per la conferència.

Bannon va aprofitar de seguida el moment per criticar Remnick. “La raó per la qual vaig acceptar la invitació és senzilla: creia que estaria davant un dels periodistes més intrèpids de la seva generació -va dir en el seu comunicat-. Remnick, en un moment crucial, ha demostrat no tenir valentia”. I mitjans conservadors han criticat el que consideren una censura.

Tant Remnick com Beauchamp afirmen que esdeveniments com els de la revista són difícils de dirigir, ja que han de ser atractius, amb convidats polèmics i interessants. Però també cal que no provoquin el rebuig de la gent, ja que el màxim objectiu és fer diners.

Altres periodistes han defensat la decisió de Remnick, com la columnista del diari Washington Post Margaret Sullivan. No tenia sentit, diu, convertir Bannon en la principal estrella quan “ja no té res interessant a dir”, després que deixés la Casa Blanca el 2017.