Brauli 1

ENTREVISTA

Brauli Duart: "L'actual model de la Corporació no és viable, amb els números que tenim"

Coincidint amb la fi del seu mandat, el màxim responsable de la CCMA parla per primer cop a un diari

Brauli 1

Ha sigut el timoner que ha dirigit la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals els últims sis anys, enmig d'una tempesta perfecta: reducció dràstica de l'aportació pública i caiguda de la publicitat, canvi d'hàbits de consum, tensions amb els treballadors i amb la indústria audiovisual, qüestionament sobre el sistema de governança, acusacions per la línia ideològica de TV3 i Catalunya Ràdio... De portes enfora la seva navegació ha sigut discreta, de manera que aquesta és la primera entrevista a un diari que concedeix Brauli Duart, coincidint amb la fi (formal) del seu mandat. Una gorra de Mosso d'Esquadra, regal que li van fer després de diversos càrrecs de responsabilitat al departament d'Interior, reposa sobre una calaixera sòbria del seu despatx. Un recordatori subtil que, malgrat el seu discurs sempre temperat i les formes delicades, està acostumat a bregar en situacions d'alta complexitat.

(Aquesta és la versió estesa de l'entrevista publicada a l'ARA aquest diumenge, que pel seu interès i exhaustivitat es publica a la web íntegrament).

Per què no ha donat entrevistes als diaris en sis anys de mandat?
Jo el que venia a fer era actuar, treballar i complir l'encàrrec del Parlament. I, per tant, és al Parlament on m'he explicat, cada mes, quan anava a la comissió de control.

I què l'ha fet decidir ara a concedir-ne una?
Per la càrrega simbòlica que comporta que hagin transcorregut els sis anys que es preveuen per al mandat formal d'aquest consell: pot ser un bon moment per fer una repassada de quina ha sigut l'evolució d'aquest període. Però aclareixo que la fi és només formal perquè, d'acord amb la llei de la corporació, mantenim la totalitat de funcions i competències mentre el Parlament no decideixi renovar aquest consell. Volia plantejar no només què s'ha fet, sinó també la perspectiva de futur, que el Parlament ja decidirà qui l'ha d'executar.

Si així ho decidís el Parlament, ¿li agradaria seguir?

S'hauria de produir una modificació legislativa, perquè la llei estableix que no es pot repetir un mandat de conseller o de president. En qualsevol cas, jo m'he dedicat a la gestió pública tota la meva vida professional, i ja són més de 35 anys. Si el Parlament em fa un encàrrec, quin sigui, jo el valoraré i em sentiré honorat, perquè reconec el Parlament com a representant del meu poble.

"Havíem de gestionar una situació pressupostària inèdita, amb un ajustament com mai s'havia fet i mantenint, o millorant si es podia, els resultats de qualitat i audiència"

Però, a banda de l'honor, li agradaria? Sent que encara té projecte per executar?

La gestió en aquests sis anys ha sigut complexa, amb moments d'una certa duresa, però sempre apassionant. Nosaltres vam venir aquí quan en aquesta casa tot just començava la crisi. L'any 2010 la Corporació tenia un pressupost de 457 milions i l'any 2012 ja havia baixat a una mica més dels 300 milions. Per tant, havíem de gestionar una situació pressupostària inèdita, amb un ajustament com mai s'havia fet i mantenint, o millorant si es podia, els resultats de qualitat i audiència.

Considera, doncs, que ho ha complert?

Bé, això són fets, no opinions. Hem ajustat el funcionament d'aquesta casa a una reducció inicial del pressupost del 34%, més que notable, i ho hem aconseguit sense afectar els resultats d'audiència, tant quantitativa com qualitativa. Cap altre consell de govern ha mantingut el lideratge de TV3 durant els sis anys de mandat. I no només hem aconseguit el lideratge quantitatiu, sinó també el qualitatiu: en l'última enquesta GfK vam treure una nota de 8,5, que és la millor que ha rebut mai un canal generalista a l'estat espanyol. És una nota atorgada pels enquestats a la qualitat, credibilitat i confiança.

I, en el camp de l'autocrítica, quines faltes reconeix?

Moltes. Nosaltres, quan vam arribar aquí, teníem un projecte que hem anat executant i que ja s'ha realitzat. Però hi havia àmbits en què volíem haver avançat amb més rapidesa i que la situació de crisi econòmica global del país, i la política també, ha fet que anéssim a un ritme més lent.

"Ens falta encara incorporar un talent jove que ens porti a l'ADN tot el món digital"

Com ara?

En tot el procés de convergència. Hem transformat el model, superant un model en què hi havia diverses empreses amb funcionaments una mica autàrquics. En aquests moments, la Corporació és una empresa única de mitjans en què comencem a prioritzar la generació de contingut de qualitat per damunt del que són estrictament les finestres. Però, veient com canvien ràpidament els hàbits de consum de continguts, ens falta encara incorporar un talent jove que ens porti a l'ADN tot el món digital. Només hi ha una sola persona per sota de 30 anys a la Corporació.

Confluència d'empreses i convergència de redaccions.

Hem seguit els models més avançats a Europa i els EUA. Primer vam començar amb una xarxa de corresponsalies internacionals compartides, que ens va permetre optimitzar millor els recursos i obrir Berlín i Moscou. El següent pas el vam fer a la delegació de Madrid, on els companys d'informatius i d'esports ja comparteixen espai i coordinació, i finalment arribarà a Catalunya, tant a les delegacions com als serveis centrals, en un procés gradual. En el cas d'informatius i d'esports, es treballaran en una redacció única i generaran la notícia, que després s'adaptarà a l'antena corresponent.

"Si no ens adaptem a la nova realitat del sector, els nostres mitjans deixaran d’interessar a l’espectador"

Fins a quin punt era prioritari emprendre aquest canvi organitzatiu?

La CCMA, com totes les corporacions de ràdio i televisió sorgides als vuitanta, es crea amb una estructura similar a la de RTVE, que ja venia dels setanta. El model havia esdevingut obsolet i calia redefinir-lo. Veient aquesta realitat, el consell de govern anterior, en el qual jo era conseller, elaborem el 2011 un pla estratègic per transformar el model empresarial. Hem de tenir clar que, si no ens adaptem a la nova realitat del sector, els nostres mitjans deixaran d’interessar a l’espectador i el seu cost social i econòmic pot acabar sent insostenible. D’això, malauradament, ja n’hi ha clars exemples més enllà del nostre territori.

Va intentar tallar de manera dràstica la despesa en personal reduint les retribucions i no se'n va sortir. Això va enrarir enormement la relació entre la direcció de la casa i els treballadors. ¿Considera un error haver-ho intentat?

Quan vam arribar aquí ens vam trobar una realitat clarament insostenible. Si dos anys abans d'arribar tens 457 milions però quan aterres ja només són 300 milions, és evident que has d'adequar les despeses. El capítol de personal era una part molt important, així que vam intentar acostar-nos al que marcava el segon contracte programa signat pel tripartit, l'últim vigent. Allà es fixava que el capítol 1 del pressupost, el de personal, no havia de superar el 35%.

Però el quocient havia pujat molt no per increment de la despesa, sinó perquè els ingressos s'havien desplomat. La divisió es feia sobre un dividend molt menor.

Nosaltres sabíem que arribar al 35% era complicat, però vam posar damunt la taula els costos de les retribucions. Recordem que la primera proposta va ser una reducció de la plantilla. I que això es va aconseguir, després de negociacions complexes, mitjançant la signatura d'un expedient de regulació d'ocupació que es va pactar amb els sindicats. A més, vam haver de prescindir de tota una sèrie de professionals que col·laboraven amb la Corporació a través de contractes d'interinatge o mitjançant empreses externes. La suma de tot plegat va suposar una reducció d'unes 650 persones i, per tant, una reducció 'de facto' del volum global de treballadors del 22%. Així que, per aquesta banda, sí que vam aconseguir una reducció efectiva de despesa.

Tanmateix, aquesta reducció no és, ni de bon tros, del 22%.

Cert, no ha baixat un 22%.

Ha quedat pràcticament igual.

Pràcticament igual, no. En el capítol 1 l'any 2010 hi havia 185 milions i el 2017 són 167.

I l'any 2012?

L'any 2012 eren 151. Per què? Doncs perquè aquí s'estava aplicant una reducció de sou del 5% que els sindicats van portar als tribunals, i l'Audiència Nacional ens va donar la raó a nosaltres, però el recurs davant el Suprem els va donar la raó a ells. I, per tant, hem hagut de revertir el 5% i retornar el dels anys que el Suprem va considerar que no havíem hagut d'aplicar. Tot el que havíem aconseguit ajustar de salaris ha tornat a pujar per aquest retorn del 5%.

"Tots hauríem preferit gestionar la CCMA en qualsevol etapa anterior, en què els recursos s’incrementaven a cada pressupost"

En tot cas, i acceptant l'evolució des del 2010, és un 10% sobre el capítol de personal i una mica més d'un 5% sobre el global. Tenint en compte que va suposar el trencament de la relació amb els treballadors i vagues amb un impacte d'imatge i audiència rellevant, ¿compensa? Sembla molt esforç per a poc resultat.

Tots hauríem preferit gestionar la CCMA en qualsevol etapa anterior, en què els recursos s’incrementaven a cada pressupost. Però la realitat de Catalunya aquests anys ha sigut la d’un país amb una dura crisi econòmica, amb greus afectacions sobre la sanitat, l’educació i els serveis socials. I nosaltres no podíem pretendre un tracte de favor davant aquesta situació. Veient els resultats, tant d’audiència com econòmics, crec sincerament que els esforços que s’han fet des del 2011 han reeixit: hem assolit l’estabilitat econòmica de la Corporació mantenint la competitivitat. En tot cas, la part més conflictiva no va ser la de l'ERO, que es va tancar amb un acord, sinó la del salari. I és en aquell punt que les majories que donaven suport al govern van decidir de fer un replantejament de l'assumpte.

Deixi-m'hi posar noms, perquè està sent una mica abstracte: confiava tenir el vot d'Esquerra però no va ser així.

Com és natural, no hauria començat tot aquest procés sense tenir la seguretat que comptava amb una majoria en aquella junta general d'accionistes que és el Parlament. Però va ser un conflicte llarg, que va durar més de dos anys. I la realitat política va evolucionar, durant aquell temps. Entenc que allò va fer que els responsables dels sectors majoritaris del Parlament decidissin fer altres actuacions.

El resultat va ser tallar dràsticament en continguts.

Sí. Tot l'esforç que no es va poder fer per la via d'aquesta equiparació va recaure sobre la compra de continguts externs, que es va reduir més del 50%. I això ha tingut un impacte molt dur en la indústria audiovisual catalana. També en l'àmbit d'inversions tecnològiques. Algunes inversions que hauríem hagut de fer estan a l'espera.

Aprofundim, però, en l'intent d'abaixar els salaris.

Vam posar damunt de la taula aquesta segona iniciativa, que era adequar el nostre nivell retributiu al que tenien altres àmbits del sector públic, per la banda alta. No va ser possible arribar a cap acord amb els sindicats.

"Si jo fos treballador de TV3 o de Catalunya Ràdio, naturalment que defensaria el que han aconseguit els meus representants"

Considera, per tant, que els treballadors de la Corporació cobren massa?

Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio cobren el que han aconseguit gràcies a negociar durant trenta anys. I, si jo fos treballador de TV3 o de Catalunya Ràdio, naturalment que defensaria el que han aconseguit els meus representants. Els entenc i en el seu lloc faria el mateix. Però jo no era aquí com a treballador: tenia l'encàrrec parlamentari de garantir la viabilitat de la casa, i això passava, també, per un ajustament en aquest àmbit. El comitè d'empresa insistia que la solució havia de passar per una aportació superior de recursos per part del Govern.

Amb uns 300 milions de pressupost i l'estructura laboral actual, la Corporació és sostenible?

L'actual model de la Corporació no és viable, amb els números que tenim. Hem mantingut la situació a l'espera d'uns ingressos superiors, que de moment no s'han produït. Amb la realitat del 2018, quan l'Estat ens obre un nou front a través de l'IVA, disposem d'un import total de 260 milions. Què vol dir, això? Que el capítol de personal ja representa el 64%. Això ens està obligant a internalitzar una part important dels nostres continguts. I, sobretot, fa que no estiguem en condicions de garantir que el quart quadrimestre d'aquest any puguem comprar pràcticament res extern. Només alguna cosa, i perquè hem aplicat un pla de contenció. Vull recordar que una part importantíssima del 'prime time' són produccions externes: si no podem comprar, pot ser un impacte duríssim per a aquesta Corporació, per molt que hi hagi una part importantíssima que sigui interna, com ara els informatius.

Però si finalment no es poden comprar programes ni sèries, ¿la Corporació podrà dir que aquest 2018 ha complert el mandat parlamentari de ser motor de l'audiovisual?

Sabem que els departaments d'Economia i Vicepresidència estan treballant intensament a partir d'una proposta que va plantejar la Corporació per aconseguir un import similar al de l'IVA sobrevingut aquest 2018. Confiem que la seva bona feina acabi a bon port. En una Generalitat com l'actual, intervinguda pel 155, tots sabem que aquest tipus d'autoritzacions les acaben prenent en el consell de ministres. Però els responsables dels departaments, en concret els secretaris Pere Aragonès i Joaquim Nin, estan treballant perquè això sigui una realitat. Si això s'aconsegueix, suposaria uns 20 milions d'euros amb els quals podríem respirar una mica aquest quart trimestre. Si no, tindrem un problema seriós i serà una afectació més, un impacte més, en una indústria audiovisual que està afectada des del 2011, perquè any rere any hem anat internalitzant més.

Són, per tant, encara motor?

Sí.

"O revertim la situació o el mandat de ser motor de l'audiovisual acabarà sent una línia en un paper sense trasllat en la realitat"

Quan es deixa de ser-ho?

Si mirem la graella, veurem producció audiovisual que hem contractat a la indústria. Però és evident que cada dia som menys motor de l'audiovisual. O revertim aquesta situació o aquest mandat acabarà sent una línia en un paper sense trasllat en la realitat. I tota la indústria audiovisual està reclamant un millor finançament de la Corporació.

Poden arribar 20 milions extraordinaris si no hi ha un Govern format?

Els nostres tècnics van trobar que la normativa preveu, en una disposició addicional, que en casos de despeses sobrevingudes es pugui demanar al Govern una dotació extraordinària. I és evident que una despesa de 23 milions per IVA, a partir d'una decisió del govern espanyol de modificar la llei de l'IVA el 8 de novembre del 2017, és una despesa sobrevinguda.

No dubto que el tram català de l'administració estigui convençut. Em costa més de creure si el partit de govern espanyol, en plena ofensiva evident contra TV3, permetrà aquest oxigen.

El tram català, efectivament, està convençut. El que passi a Madrid dependrà de la voluntat político-administrativa.

I detecta algun símptoma que permeti creure que la resposta no serà hostil?

La petició que se'ls ha fet es fonamenta en una normativa que ells mateixos han impulsat.

"Intentar intervenir de nou TV3 afectaria directament l'autoritat del Parlament".

El govern no se'n va sortir d'incloure TV3 en el 155, tal com pretenia. Creu que pot tornar-ho a intentar?

Tots els 'inputs' públics que ens arriben del govern espanyol dels últims dies no van en aquesta direcció. Alguns responsables polítics s'han pronunciat en les últimes 48 hores i no ho han fet en aquest sentit. A més, nosaltres depenem del Parlament i el Parlament està actuant. Intentar intervenir de nou TV3 afectaria directament l'autoritat del Parlament.

Són suficients, 20 milions extraordinaris?

No, evidentment. Fa falta un increment de l'aportació pública perquè hem passat dels 334 milions del 2010 a poc més de 230 aquest 2017. I, qui vingui, haurà de fer el que s'està fent des del 2011: un exercici de gestió pública transparent i que optimitzi els recursos públics. Encara que arribin nous ingressos, ja no passarà allò que havia sentit a algun històric: que la casa era gran i no reparava en despeses. Això ja és història. Mai tornarà a passar, si és que va passar realment alguna vegada. Haurem de fer una revisió permanent de com gastem els diners que el poble de Catalunya ens fa arribar via pressupostos.

Quina seria la despesa òptima perquè les productores puguin treballar amb normalitat?

Seria poc prudent, en aquests moments, parlar d'aquest sostre ideal. No ens correspon fixar al Govern, i menys al Parlament del qual depenem, uns determinats imports, perquè som conscients de la realitat política i pressupostària del sector públic català. Però recordem que, quan nosaltres deixem d'invertir en la indústria, les conseqüències no són només que ens quedem sense programes que ens donen uns lideratges magnífics. Quan deixem de contractar, als treballadors no és que se'ls rebaixi un 5% o un 15% de les retribucions, sinó que les empreses tanquen i els professionals es queden a l'atur. Entre tots hem d'ajudar a revertir-ho.

El nou contracte programa fixa quin pes hauria de tenir el personal en la Corporació?

Nosaltres hem redactat dos contractes programa durant aquests sis anys. El primer fins i tot va estar a exposició pública el 2014, però es va decidir no signar-lo perquè estàvem en ple conflicte de l'IVA i els nostres assessors legals ens van recomanar no signar-lo. I després hi ha el que vam aprovar fa un any i que vam enviar al Govern, que estem pendents de la seva resposta. En cap dels dos parlàvem de percentatges.

"Més que anar a reduir l'actual nivell salarial, s'hauria de pactar com renovar-se"

Per tant, s'assumia en el fons que la solució no pot passar per l'aprimament de la massa salarial.

En plena crisi econòmica, no podíem fer un brindis al sol dient que volem que el pressupost no passi del 35% quan estàvem per sobre del 50%. Però no vol dir que en el futur, sigui en el contracte programa o en els nous plans estratègics, no s'hagi d'incloure. Ara bé, em preocupa més l'estructura de la nostra plantilla que el seu nivell salarial. Més que anar a reduir l'actual nivell salarial, s'hauria de pactar com renovar-se.

En quin sentit?

Jo plantejaria tancar un acord que permeti a la gent que té una sèrie de drets adquirits acabar el seu procés natural, però assumint que la gent jove que s'incorpori entri en unes noves condicions més alineades amb la resta del sector públic, que són unes condicions correctes. La televisió i la ràdio estaran encara molts anys, però el futur passa pel consum online. I això és la gent jove qui ho ha d'impulsar.

Obrim un capítol sobre la governança. El president de la CCMA mana més ara que fa sis anys?

(Pausa) El president de la Corporació té unes competències diferents de les del president de l'anterior consell perquè el Parlament, l'any 2012, va decidir que no tenia cap sentit mantenir dos alts càrrecs: un de representació formal i l'altre amb competències executives, com eren el president i el director general, respectivament. I, per tant, el president ha assumit les competències del director general.

En aquest trànsit, els directors de mitjans han acabat perdent poder.

No. I ho dic de manera taxativa. En aquests moments tenen exactament els mateixos poders que amb l'anterior consell. Cap director de mitjà podia comprar continguts perquè ja la llei del 2007 preveia que l'aprovació dels contractes l'autoritzava el consell de govern i el signava el director general. L'únic que ha canviat és que ara ho signa el president.

¿Com explica aleshores que el director de Catalunya Ràdio decidís dues operacions de graella com van ser el fitxatge d'Albert Om i Cristina Puig i que totes dues s'estavellessin al Consell que vostè presideix?

Perquè qualsevol repercussió sobre la graella té repercussions econòmiques.

"El plantejament que es va fer per part de la direcció de la ràdio per fitxar Albert Om superava les previsions econòmiques del moment"

¿Només raons econòmiques expliquen la renúncia que es va fer d'aquests dos professionals?

Naturalment. En el primer cas, de l'Albert Om, es va considerar que no s'estava en condicions d'assumir la proposta que es va posar sobre la taula des d'un punt de vista pressupostari, tot remarcant que és un magnífic professional que tant de bo haguéssim pogut tenir aquí. Però el plantejament que es va fer per part de la direcció de la ràdio superava les previsions econòmiques del moment. Això és el que va generar aquella divergència. Parlàvem de diners que no teníem. Nosaltres no podem generar dèficit, recordo.

Om ha acabat liderant la seva franja a l'emissora de la competència. ¿No hauria generat ingressos extraordinaris amb els quals justificar-ne el fitxatge?

Malauradament, els ingressos en publicitat de la ràdio no són els mateixos que els de la televisió. I els estudis de costos que es van fer en el seu moment no compensaven.

Cristina Puig.

És un cas exactament idèntic. I la prova la trobem en el fet que se li va demanar al director que, en lloc de fitxar algú de fora, s'optés per talent intern. La situació, des del punt de vista pressupostari, encara era pitjor que l'any anterior. Si en lloc de Puig hagués entrat algú de fora, es podrien haver fet interpretacions subjectives.

Tot i que formalment els fitxatges de directius no els fa el Parlament sinó el consell de la Corporació, a la pràctica els partits són els que acaben determinant qui serà director de mitjà o cap d'informatius.

Els directors dels mitjans els proposa el president de la Corporació al consell de govern, que és qui té la competència d'aprovar-los.

Nega que els partits suggereixin candidats que, casualment, acaben sempre sent fitxats pel consell?

El fet objectiu, més enllà que tothom pugui tenir les seves idees i es pugui pensar el que toqui, és que el president del consell de govern és qui té la competència per fer la proposta. I el consell, en tota la seva pluralitat, diu 'sí' o 'no'. I ha dit sempre 'sí' a les propostes del president.

"Si tots els sectors polítics deixessin d'intentar incidir voldria dir que som irrellevants"

Els diaris hem avançat sempre qui dirigiria la ràdio o la televisió abans que es reunís el consell que ho havia d'aprovar. ¿No s'hauria de poder admetre que aquests càrrecs tenen ascendència política i estan pactats pels partits de govern?

La Corporació no viu en una bombolla. Estem en una realitat que és la que és i tothom intenta incidir-hi. I malament si no fos així. Si tots els sectors polítics deixessin d'intentar incidir voldria dir que som irrellevants. Però que vulguin incidir no vol dir que això tingui una repercussió automàtica.

Però respongui'm sisplau 'sí' o 'no'. ¿L'elecció de directors de mitjans i caps d'informatius es fa únicament i exclusivament a partir de criteris professionals?

Naturalment: tenim uns magnífics professionals al capdavant d'aquestes àrees.

No ho poso pas en dubte. Però, si això és així com diu, ¿tindria inconvenient que aquests càrrecs s'escollissin per concurs públic obert?

Cap ni un. Al contrari.

"Em sobta que, al llarg de tots aquests anys, no s'hagi plantejat que l'elecció de membres del consell s'hagi de fer per concurs"

I per què no es fa, aleshores?

El que em sorprèn és que ho plantegi només per als càrrecs de directors, que són empleats laborals. Em sobta que, al llarg de tots aquests anys, no s'hagi plantejat que l'elecció de membres del consell s'hagi de fer per concurs, com es fa en altres llocs i sembla que el PSOE, el Podem i Ciutadans volen fer ara a RTVE.

Insisteixo: i per què això no passa?

Aquesta pregunta l'hauria de fer als membres d'un altre òrgan que no és el consell de govern. Ara bé, recordo que totes les persones que estem en el consell venim de tenir experiència de gestió en àrees de similar complexitat. El CAC avalua aquesta experiència, el Parlament ens fa un 'hearing' i, després, ens vota. Voldria remarcar una dada que molta gent ha oblidat ja: l'actual consell de govern va ser escollit el 2012 amb una majoria de 106 vots de 135. I amb un pluralisme que oscil·la des del Partit Popular fins a Solidaritat per la Independència, d'Alfons López Tena.

Concedeixo que el consell de govern ha treballat de manera homogènia. Tot i les sensibilitats polítiques dispars, no ha projectat a l'exterior tensions internes. Però el panorama polític actual és molt diferent. ¿S'imagina un consell tan pacificat, per exemple, amb dos membres de Ciutadans a dins?

El consell de govern que hi ha en aquests moments va tenir clar des del minut zero que tenia unes funcions eminentment de gestió de l'empresa pública més gran que hi ha a Catalunya. Això ens ha permès treballar amb la cohesió que apuntava. M'agrada remarcar que el 99,2% dels acords s'han adoptat per unanimitat. Per què? Doncs perquè abans de posar propostes d'acord damunt de la taula es mira d'arribar a una solució en la qual tothom s'hi trobi identificat. També en alguns moments concrets hi ha hagut punts de divergència, per la complexitat política d'aquests anys, però hem sabut gestionar-ho internament. M'agradaria expressar públicament el meu agraïment als companys de consell, per això.

"Si no hi ha cohesió en el consell que vingui les conseqüències per a la viabilitat i el futur d'aquesta Corporació poden ser letals"

Per això li preguntava com podia canviar això si un terç del consell fossin membres proposats per Ciutadans, un partit que ha convertit TV3 en cavall de batalla polític de primer ordre.

Dependrà de la manera com aquests membres del consell i qui faci de president plantegin la col·laboració interna. A nosaltres se'ns escull a proposta de diversos grups, però un cop nomenats no representem cap partit. Per tant, espero que els membres del futur consell mantinguin aquesta cohesió. Perquè si no hi ha cohesió les conseqüències per a la viabilitat i el futur d'aquesta Corporació poden ser letals.

TV3 és independentista?

No.

Catalunya Ràdio és independentista?

No. Són la ràdio i la televisió nacional de Catalunya.

TV3 i Catalunya Ràdio adoctrinen?

No. Informen. I ho fan amb la màxima objectivitat com demostra l'informe GfK que abans citava.

A què atribueix les crítiques freqüents i ferotges que rep la casa en aquest sentit?

Al fet que som una finestra amb una manera d'explicar les coses que no coincideix amb la manera d'explicar-ho d'altres mitjans. Som la finestra de l'òptica catalana, amb tot el respecte per totes les òptiques. I això fa que, a l'hora d'explicar les coses, la majoria dels catalans s'hi trobin més identificats i vinguin a buscar els nostres informatius. D'acord amb les últimes dades del CEO, molt similars a les del CIS, al voltant del 52% dels catalans quan han d'escollir un informatiu trien el de TV3. I la segona televisió que van a buscar, que és La Sexta, té el 12%. Per què venen? Doncs probablement perquè la manera com expliquem la realitat des de l'òptica catalana els sembla la més adequada o la més plural.

"Si no vens als nostres mitjans perquè no vols, després no pots acusar-nos de no ser plurals"

Quina opinió li mereixen els polítics i col·laboradors no sobiranistes que han anunciat la seva renúncia a participar-hi perquè diuen que són l'ase dels cops de les tertúlies?

La setmana passada vaig sentir el president González afirmar que no venia a TV3 malgrat que se'l convidava. Aquesta afirmació, juntament amb la dels altres polítics, la trobo una contradicció en termes. Si a tu et conviden és perquè expliquis el teu punt de vista. I nosaltres volem donar tots els punts de vista. Però si no vens, perquè no vols, després no pots acusar-nos de no ser plurals. Volem que vingui tothom i que tothom s'hi trobi còmode. Si alguna vegada no hem estat encertats, hem demanat disculpes. En el FAQS d'aquest dissabte, per exemple, es va produir una situació que anava en aquesta línia: un dels convidats va ser increpat des del públic i la presentadora, en nom de TV3, va declarar les disculpes que corresponia.

¿Creu que aquestes declaracions formen part d'una campanya orquestrada de desprestigi contra la casa?

Si estan implementant una campanya, veient els resultats d'enquestes com la GfK, resulta evident que no els està sortint gens bé.

Quina valoració fa dels resultats de Catalunya Ràdio?

Estem contents pel resultat global, que és el segon millor de la història. És evident que s'està produint un increment molt notable del consum de ràdio en català. Nosaltres hem pujat i hem pujat molt, i els nostres competidors més directes, també. Felicito els nostres competidors perquè, al final, tot és ràdio en català. Ja m'agradaria que en l'àmbit de les televisions la realitat de l'oferta i del consum fos la que tenim en el món de la ràdio.

S'ha especulat amb el relleu de Mònica Terribas, ara que venç el seu contracte a final de temporada. ¿Seria oportú que continués, tenint en compte que ha aconseguit el millor resultat de la història del programa matinal?

És una qüestió que en aquests moments no està sobre la taula. Ahir mateix el director de Catalunya Ràdio, preguntat sobre aquesta qüestió, va explicar que mentre no tinguéssim clar quina era la realitat pressupostària final, no era el moment d'obrir el debat no ja sobre Mònica Terribas, sinó com havia de ser la graella de la temporada. Estem en 'standby' global.

Però és evident que el programa matinal té un pes específic que determina la resta de la jornada.

Té un pes molt important i els resultats d'ahir van ser molt bons i n'estem molt contents. Personalment vaig felicitar la Mònica pels resultats. Però estem esperant a veure si podem resoldre-ho. Perquè no és el mateix tenir 23 milions més o 23 milions menys.

Parlem ara del conflicte de l'IVA. L'Estat els reclama 167 milions d'euros. ¿És una decisió tècnica o hi veu una intencionalitat política?

(Pausa llarga) Des que aquest consell va assumir la responsabilitat de gestionar una corporació en plena crisi econòmica, l'any 2012, que hem anat vivint un conflicte rere l'altre amb l'Estat, sempre vinculat amb els nivells de despesa o amb l'IVA. L'abril del 2012 aprova una modificació de la llei per dir que no podem generar dèficit. L'any següent l'Estat canvia el criteri, que no la llei, del càlcul de l'IVA i obre un conflicte per al període del 2012 al 2014 que, per cert, hem guanyat als tribunals. Quan pensàvem que ho teníem superat, l'Estat aplica el vers aquell de Raimon "Quan creus que ja s'acaba, torna a començar": ens obre un nou conflicte per al període del 2015 al 2017, de nou amb un canvi de criteri, sense llei que els avali, i diuen que s'ha de pagar el 21% de la subvenció. I, quan això sembla que es resol per la via política perquè modifiquen la llei, ens exclouen del canvi de manera que només quedem nosaltres i els centres de recerca.

"No sé si hi ha una operació premeditada, però cada acció del govern espanyol des del 2012 ha suposat un ofec pressupostari per a la Corporació"

No ho deu considerar una casualitat.

Aquesta insistència... A veure, un company meu d'una radiotelevisió pública, en el seu cas autonòmica –nosaltres som nacionals–, em va dir en una conversa privada, quan es va aprovar la nova llei: "Joder, macho, para mataros a vosotros nos acabarán matando a todos". No sé si hi ha una operació premeditada, perquè no sé què han fet els centres de recerca, però cada acció del govern espanyol des del 2012 ha suposat un ofec pressupostari per a la Corporació, sabent que el Govern estava igualment ofegat i no estava en condicions de poder donar-nos un ajut.

Ha impulsat polítiques de transparència.

Vam publicar els salaris de la Corporació començant pel meu. I una de les coses de què em sento més satisfet en aquest període és del canvi que hem fet en el procés de contractació de continguts audiovisuals. Ara fa dos anys vam aprovar un sistema que fa que el procés de selecció sigui públic a partir de fer públiques les nostres necessitats i totes les productores presenten els seus projectes. Hi ha una comissió de selecció, formada per professionals de la casa. Quan acaba, tenim un sistema de control de la despesa molt més exhaustiu del que hi havia hagut. I hi ha una altra cosa que pot semblar contradictòria: quan vaig arribar aquí em vaig trobar que la gent de Catalunya Ràdio tenia unes retribucions diferents dels de la televisió. I això no ho vaig entendre. Que no es formen a les mateixes universitats? Que no treballen en les mateixes notícies? Fa pocs mesos vam aconseguir l'equiparació de salaris, que va ser una proposta feta fa quatre anys, en plena crisi. Els de la ràdio no podien sentir-se sempre com als segons de la casa.

Les normes de contractació fixen, per exemple, quin cost ha de tenir un minut de ràdio. ¿Estableixen el mateix cost per a les 9 del matí que per a les 2 de la matinada?

Fixa uns imports aproximats per donar una orientació. Si ens fan ofertes més barates, ens semblarà magnífic, esclar. Hi ha uns imports màxims, però evidentment no és el mateix un programa a les 8 del matí que a les 3 de la matinada. Però parlem sobre continguts i formats, no sobre franges. Però a l'hora de contractar naturalment es té en compte. Quin gestor de cap empresa es gastaria molts diners en franges en què els optimitza poc?

Ho podria fer algú que volgués discriminar sobre continguts a partir d'una premissa aparentment econòmica.

No és el cas. No els discriminem per raons econòmiques, tret que els puguem pagar. Si són de qualitat, i els podem pagar, ens interessen.