FORMATS AUDIOVISUALS

‘Cachitos’, el Cap d’Any televisiu que guanya adeptes

El programa va aconseguir el seu màxim històric amb l’especial per acomiadar el 2017

La nit de Cap d’Any a televisió és sinònim de refregits musicals sense cap atractiu audiovisual especial. Dins de l’apatia catòdica d’aquell dia, des de fa un parell d’anys Cachitos de hierro y cromo, l’espai de nostàlgia musical de La 2 que recupera actuacions de l’arxiu de RTVE, ha aconseguit reivindicar-se com l’aposta alternativa per a una última nit de l’any televisivament estimulant. Enguany, l’edició especial del programa per a Cap d’Any ha aconseguit un petit èxit: ha obtingut el seu màxim històric d’audiència, amb 975.000 espectadors i una quota de pantalla del 6,9%. La xifra gairebé triplica l’audiència mitjana de la cadena. El fenomen també es va reflectir a Twitter, on el hashtag #cachitosnochevieja va ser trending topic durant tota l’emissió.

Una sessió de ball televisiva

El comiat del 2017 a càrrec de Cachitos de hierro y cromo, conduït per Virginia Díaz, que acaba de ser guardonada amb el premi Ondas, constava de dues parts. La primera - Nochevieja a Cachitos: el casting - consistia en una falsa prova de selecció per trobar els grups musicals que havien de participar en una gala de Cap d’Any de La 2 inventada. Díaz, al costat de l’actor Txabi Franquesa i la cantant Electric Nana, rebia artistes com Sidonie, Vestusta Morla, el cantautor El Kanka o el duet Ladilla Rusa per avaluar quin era el més adient per participar en l’especial. Jero Rodríguez, el director de l’espai, remarca que amb aquest plantejament volien anar més enllà de la nostàlgia i donar espai a grups del 2017, especialment tenint en compte que actualment les cadenes han esborrat la música de les seves graelles. “La funció d’una televisió pública també ha de ser aquesta”, assegura.

Un cop superada la barrera de la mitjanit i de les campanades, començava la dosi de videoDJ, com l’anomena Jero Rodríguez: tres hores de música per ballar sense parar a base de retalls obtinguts de l’arxiu de RTVE. Temes dels 70, 80 i 90 -l’especial de després de les campanades començava amb una actuació de Chimo Bayo que donava pas a èxits de la música dance com Freed from desire de Gala- acompanyats de petits textos irònics que causen furor entre els espectadors, que aprofiten per comentar-los i reproduir-los a Twitter. Les xarxes socials han estat presents en el desenvolupament del programa quan va començar ara fa cinc temporades. “En totes les emissions regulars hem sigut trending topic perquè el programa dona peu a fer molts comentaris”, assegura Rodríguez, que remarca que l’especial de l’any passat ja va ser un dels temes més comentats de la nit de Cap d’Any a nivell mundial.

Per al director, una de les claus del format és la selecció musical, que connecta amb una generació, la que ara comença a formar una família, que aposta per un Cap d’Any més relaxat. “Quan jo era petit esperàvem els especials de Martes y Trece i ara hi ha gent que espera l’especial de Cachitos. S’ha convertit en una cita ineludible per a moltes persones”, explica Rodríguez, que assegura que el fenomen ja va es començar a detectar el 2015, amb les bones audiències. “Vam veure que ens havíem convertit en les off Campanades ”, diu.

“Modestament, crec que ja som una de les referències per celebrar el Cap d’Any”, considera Jero Rodríguez, que atribueix part de l’èxit del programa al fet que el muntatge segueixi l’estructura d’un zàping musical que permet captar l’atenció dels espectadors.

Més continguts de