Canals privats de TDT: de 24 a 7

BarcelonaEl mapa espanyol de la TDT està a punt de patir una nova sacsejada que podria redefinir altre cop a la baixa l’oferta de televisió en obert. El Tribunal Suprem ha d’emetre dimarts de la setmana que ve una sentència sobre un recurs interposat fa més d’un any que posa en entredit la supervivència de vuit canals privats: quatre de Mediaset, dos d’Atresmedia, un de Net TV i un de Veo. Si la justícia dóna la raó als demandants, l’oferta de canals privats a Espanya haurà passat, en tretze mesos, de 24 a només 7, ja que l’any passat el mateix tribunal va obligar a clausurar 9 cadenes més. Això suposaria tornar pràcticament una dècada enrere, quan a Espanya només hi havia cinc canals de televisió privats.

Tant aquesta demanda com l’anterior -que el Suprem havia resolt a finals del 2012, tot i que la sentència no es va executar fins al 6 de maig de l’any passat- van ser iniciades per l’empresa Infraestructuras y Gestión 2002, però, malgrat la semblança entre les dues peticions, no es pot descartar que, en aquest segon cas, el tribunal es posicioni a favor dels operadors de televisió, ja que l’origen dels casos és diferent.

Aquest segon conflicte deriva de l’adjudicació, el 25 de novembre del 2005, de nous canals digitals als operadors existents a Espanya en aquell moment, en què la televisió encara era majoritàriament analògica i tot just s’estava dissenyant el trasllat cap a la TDT. Un acord del consell de ministres, llavors presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, va permetre que Telecinco, Antena 3 i Sogecable -que aleshores era la titular de Cuatro- passessin de tenir cadascuna un canal a tenir-ne tres, mentre que Net TV i Veo van passar d’un a dos. Per atorgar aquestes noves llicències, l’executiu s’emparava en un reial decret aprovat el 29 de juliol que establia que els operadors actius podien optar a un o dos canals addicionals si complien determinades condicions. Ara, doncs, el Suprem haurà de valorar si aquell decret s’ajustava a la legislació.

Curiosament, aquell mateix dia el consell de ministres va aprovar l’adjudicació de dues llicències de TDT a un nou operador, La Sexta, que les va aconseguir a través d’un concurs i, per tant, és l’únic que ara no està al punt de mira de la justícia.

En canvi, el primer contenciós tenia l’origen en una altra adjudicació de canals que va aprovar també el govern de Zapatero, però el 16 de juliol del 2010. En aquest cas, el repartiment de llicències es feia d’acord amb un reial decret aprovat el 26 de març -que reconeixia a cadascun dels sis operadors existents la possibilitat de disposar de quatre canals- , però que segons el Suprem ja no estava vigent en el moment de l’adjudicació, ja que l’1 de maig havia entrat en vigor la llei general de la comunicació audiovisual, que estableix que les noves freqüències només es poden atorgar mitjançant un concurs. Per això la primera sentència del Suprem va obligar a clausurar els 9 canals nascuts aquell estiu: tres d’Atresmedia -un dels quals havia estat atorgat a Antena 3, i els altres dos a La Sexta-, dos de Mediaset -un procedent de Telecinco i l’altre de Sogecable-, dos de Net TV i dos de Veo.

Si finalment el Suprem fa tancar els 8 canals afectats per la segona demanda, les empreses ja han escollit les víctimes. Mediaset tancarà FDF, Boing, Energy i Divinty, i es quedarà amb Telecinco i Cuatro; Veo expulsarà 13TV -que hi està rellogada- i salvarà Discovery Max; Net TV es desfarà de Paramount Channel -també de lloguer- i mantindrà Disney Channel, i Atresmedia dirà adéu a Nova i Neox i es quedarà amb Antena 3, La Sexta i Gol, que a partir de l’1 de juliol es convertirà en Mega, un nou canal dirigit al públic masculí. Aquest grup, doncs, passaria a tenir un canal més que Mediaset, gràcies a la conservació de les dues freqüències atorgades a La Sexta el 2005, a més de l’originària d’Antena 3.

Però mentre que d’una banda es tanquen canals, de l’altra se n’obren: justament avui s’anunciarà quines de les ofertes presentades per optar als nous canals que s’han posat a concurs han estat acceptades. Mediaset, Atresmedia, Prisa i 13TV, entre d’altres, opten a aconseguir alguna de les sis llicències que el govern espanyol adjudicarà a la tardor.