MITJANS PÚBLICS

Crit d’alerta per salvar la CCMA

Cinc exresponsables de la Corporació signen un manifest que reclama més recursos i despolitització

“Si no s’actua ràpidament, la situació de decadència de la Corporació pot esdevenir crònica”. Enric Marín, que va ser president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) entre el 2010 i el 2012, llançava ahir aquesta alerta durant la presentació, al Col·legi de Periodistes, del manifest La CCMA que Catalunya necessita, un document que signa juntament amb quatre antics responsables més de l’ens públic: Jaume Ferrús (director de Televisió de Catalunya del 1989 al 1995), Miquel Puig (director general de l’aleshores Corporació Catalana de Ràdio i Televisió entre el 2000 i el 2002), Joan Majó (director general de la CCRTV del 2004 al 2008) i Joan Manuel Tresserras, que va formar part del consell d’administració de la Corporació l’any 2000 i que el 2007, com a conseller de Cultura i Mitjans Audiovisuals, va impulsar la llei que va permetre que fos el Parlament, i no el Govern, qui en nomenés el president.

El manifest, que a la tarda va ser lliurat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, assenyala la “preocupant” situació en què es troba el sector audiovisual català i especialment la Corporació, “la seva empresa més determinant”, i subratlla repetidament que cal actuar amb “urgència” per “redreçar la situació”. Fer-ho requereix, a parer seu, dues vies d’actuació: d’una banda, incrementar, “en la mesura del possible”, “els pressupostos públics destinats a la CCMA en particular i al suport de l’audiovisual en general” i, de l’altra, acabar amb la politització de l’ens. En aquest sentit, els signants del document insten el Parlament a complir “inexcusablement” el “mandat legal de nomenar gestors de la CCMA que no responguin a equilibris partidistes sinó a la selecció dels millors professionals disponibles”. Amb tot, Tresserras deixa clar que el text “no apunta a cap persona concreta”, en referència al fet que s’hagi fet públic tres setmanes després que Vicent Sanchis fos nomenat director de TV3.

El sector audiovisual català reclama més recursos per a TV3“El que ens mou a fer aquest document és la sensació d’inèrcia, d’acomodament en una certa decadència”, va explicar l’exconseller, que va advertir del risc que s’entri “en un període transitori sense terminis” en què s’imposi “l’anar fent”. Tresserras, que recorda que “la CCMA és l’empresa més important que ha tingut la cultura catalana en tota la història”, va destacar també la “pluralitat interna” dels signants del manifest i va argumentar: “Si nosaltres ens podem posar d’acord en alguns aspectes bàsics, entenem que al Parlament ha de ser possible arribar a aquest consens i prendre decisions avalades per la racionalitat i per aquest interès apartidari. És una qüestió d’interès general”.

Ferrús va lamentar que l’oferta de televisió existent a Catalunya “fa que els ciutadans no puguin viure de forma normal des del punt de vista audiovisual”, i va alertar sobre la poca penetració que té TV3 entre el públic jove, un segment en què ha perdut el 50% de l’audiència els últims anys, mentre creixia lleugerament entre els més grans de 65 anys. L’exdirector de la cadena va avalar l’increment de recursos que proposava el Llibre blanc de l’audiovisual presentat al gener pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que demanava augmentar en 137 milions d’euros anuals l’aportació pública a la CCMA.

Per la seva banda, Majó va fer incidència en la necessitat que té la CCMA d’ “adaptar-se” a les noves formes de consum derivades dels canvis tecnològics dels últims anys. Segons ell, la manca de reacció davant d’aquesta transformació té una “justificació” en la rapidesa amb què ha evolucionat el sector, però “hi ha una segona causa que és la incomprensió” i la manca d’un “diagnòstic clar”. Majó també va indicar que, tenint en compte que els mitjans d’altres països també han hagut de fer front als canvis tecnològics, “hi deu haver models adaptables”.

“L’existència de mitjans de comunicació audiovisuals fets des de Catalunya i en català és una cosa molt important. Ho és per raons econòmiques, perquè d’això depèn que el país tingui una indústria audiovisual; ho és per raons polítiques, perquè la democràcia se sustenta en l’existència de canals de comunicació diversos, i ho és per raons culturals, perquè el català és una llengua minoritària que necessita el suport de mitjans en aquesta llengua”, va reflexionar Puig. Per això va demanar als partits que no situïn la Corporació en “l’últim lloc de les seves prioritats”.

“L’oferta audiovisual en català avui en termes relatius és inferior a la de fa 20 anys. I l’empresa que fa de motor del sector és més feble ara que fa 20 anys”, va indicar Marín, i va reclamar al Parlament que “es posi les piles”. “ No és una crida retòrica, és una crida seriosa, dura. S’ha d’actuar amb urgència i de forma contundent”, va sentenciar.

En defensa de la cogestió

Entre les propostes que llança el manifest presentat ahir hi ha la de “reclamar la corresponsabilització i implicació activa” dels treballadors de la Corporació en la gestió de l’ens públic. Es tracta d’una picada d’ullet a la iniciativa presentada l’any passat per la plantilla de la CCMA per implantar-hi un model que permeti als empleats tenir representants al consell de govern. Aquesta fórmula ja va rebre, en el moment de presentar-se públicament, el suport explícit dels cinc signants del manifest, que van ser presents a l’acte. Ahir, Marín va defensar que tots els canvis que s’hagin de dur a terme a la Corporació “s’han de fer amb la corresponsabilitat dels treballadors”. “ No hi ha projecte si no compta amb el suport dels treballadors. Aquesta és una empresa d’altíssima creativitat i només pot funcionar bé si els treballadors hi estan involucrats”, va afegir Tresserras. Segons Majó, la CCMA no s’adaptarà als canvis tecnològics “fins que no hi hagi un lideratge per adaptar-se i fins que els treballadors no s’adaptin”, i és “probable” que aquest procés “creï tensions”.

Més continguts de