Defensar des de Catalunya la coalició entre el PSOE i el PP

BarcelonaEl Mundo i La Razón proposen, des dels respectius editorials, el que pomposament es bateja com la gran coalició. O sigui, el pacte entre el PSOE i el PP: una aliança sense cap sentit ideològic coherent i que té com a únic criteri polític assegurar la governabilitat d'Espanya. Pur Íbex-35 expressant-se. Però els diaris de Madrid hi empenyen, així que calculo que aquests dies anirem del 'Con Rivera, no! al Con Casado, tampoco! L'editorial de La Razón resulta especialment commovedor, tenint en compte que la seva portada de divendres era una citació del líder popular: "No facilitaré un govern de Sánchez en cap cas". Ara eviten esmentar la bravata de Casado, per si de cas. Tampoc La Vanguardia descartava el pacte amb els populars, tot i admetre que era "molt difícil". El Periódico, curiosament, era qui més blanquejava la coalició amb el PP, quan deia que "en una altra democràcia europea probablement aquesta seria la primera fórmula de negociació que es posaria sobre la taula". És interessant, per cert, que alguns diaris catalans facin força cap a la "gran coalició" referint-se a un partit que, aquí, ha obtingut 2 diputats de 48. El PSOE i el PP sumen el 59,4% d'escons al Congrés però, entre els diputats catalans, només representen el 29,2%. No sembla, doncs, que els catalans vegin amb bons ulls aquesta grandíssima coalició.

El País, mentrestant, feia unes disquisicions molt saberudes sobre les causes dels resultats per no haver d'entrar en les conseqüències. Recordava que dependre d'ERC era una "temeritat" –bona sort amb la calculadora– i suggeria que, més que centrar-se en les sigles, el que calia era pactar un programa de mínims "que permeti posar en marxa la legislatura". És a dir –i no s'entén per què no ho demanava clar–, volia l'abstenció caritativa d'alguns partits perquè Sánchez pugui governar en minoria. Comença un nou ball.