Des de Grècia sense cap gràcia

Setmanes després que Telecinco emetés Felipe y Letizia , Antena 3 dimecres ens va oferir Sofía , l'inici de la relació entre els reis d'Espanya des del punt de vista de la reina. Si amb la de Telecinco vam riure perquè era com un programa d'humor, amb aquesta segona era impossible avorrir-se més. Una història de dones fleumes i tòpics reials, amb un Franco de pa sucat amb oli i un Joan Carles refinat. El millor actor de la sèrie tornava a ser Juanjo Puigcorbé, que, si en la sèrie de Telecinco feia de rei, ara li tocava fer de Joan de Borbó. Lluny de caure en la paròdia borbònica, Puigcorbé va saber imprimir caràcter al personatge.

En la sèrie Sofía grinyolaven molts aspectes, però potser el més flagrant era la vessant grega de la història (que no és poca). Sofia i família parlaven un castellà impecable i només van saber demostrar-ne l'origen grec fent-los comentar el menjar típic. Van donar massa importància a la vessant històrica i es van oblidar de recrear-se en la part més anecdòtica. En un passeig de cinc minuts en bicicleta els personatges s'han d'explicar els darrers deu anys de la trajectòria de la monarquia grega per oferir un context. Innecessari i feixuc.

Com sol passar en aquestes sèries biogràfiques de personatges rellevants, es va caure en el papanatisme de l'adulació: la reina Sofia ens la van pintar com una dona abnegada i lliurada a la causa espanyola des del primer minut de conèixer Joan Carles. És lluitadora i de conviccions fermes, que accepta sol·lícita els desitjos del marit després d'aconsellar-lo amb prudència. Qui surt més mal parat sempre és el rei, que en la sèrie de Telecinco quedava com un talòs i en aquesta era un pocapena que no ha pres cap decisió en la seva vida.

Tot plegat, comedietes toves per entretenir i distreure l'audiència en un país on no hi ha manera que ningú afronti una biografia monàrquica amb ull crític. Amb sucre, tot s'empassa millor.