Diane Tryneski : “Tot i que hi ha una explosió en la quantitat de sèries, més no és millor”

BarcelonaDiane Tryneski és la vicepresidenta de la HBO responsable de les qüestions tecnològiques. Veterana de la indústria televisiva -anteriorment havia treballat a ABC i a Discovery Channel-, és algú que parla apassionadament del futur però sense perdre de vista que, al capdavall, sempre hi ha d’haver una bona història.

Sabem que les grans companyies gasten fins a 10 milions de dòlars per episodi. Però, quin percentatge del pressupost hauria de reservar-se per a la tecnologia?

Depèn de cada companyia. El que està clar és que, en el futur, la tecnologia serà una cosa molt més integrada en els continguts. Abans era només l’autopista per la qual circulaven les sèries, però ara pot permetre coses que abans resultaven impensables.

En quin sentit?

Pot multiplicar les interaccions, gràcies al creixement de l’ample de banda. Una opció és posar a l’abast contingut afegit, per quan ja has vist el capítol, com fem amb Joc de trons. I, d’aquí a poc temps, les interaccions seran més profundes: a mesura que la tecnologia avança, cada cop és més possible personalitzar els continguts.

Arribarem a veure sèries a mida?

Potser sí que algú acaba fent això, però no és el model de la HBO. Nosaltres creiem que una bona història, que sigui sòlida, ben sòlida, i captivadora, és una cosa que sempre atraurà molta gent. És cert que hi ha algoritmes que et diuen “si t’agrada això, també t’agradarà això altre”. Ara bé, si només fas cas d’aquestes guies, sempre et quedaràs al mateix carril. Els creadors de continguts volem continuar desenvolupant programes i sèries que siguin estimulants i facin pensar, al marge del gènere. Al centre, hi ha la història.

¿Els algoritmes seran capaços de predir l’èxit d’una sèrie i, per tant, de condicionar-ne la creació?

[Medita.] Crec que les dades ajudaran a tenir més informació, en el futur. Què li sembla això, com a resposta?

Em sembla conservadora...

Diré, doncs, que hi ha un component inevitable de misteri a l’hora de saber si una ficció funcionarà o no. En tot cas, l’important és saber fer la barreja, perquè a un espectador li agradarà més Westworld, a un altre Veep i el tercer resultarà que és més de Silicon Valley.

Vivim una bombolla de les sèries? S’està sobreproduint?

[Medita.] El consumidor mai ha tingut una època millor, en termes de la gran quantitat de contingut que hi ha disponible. Però, tot i que hi ha una explosió en la quantitat de sèries, més no és millor. Només millor és millor. Així que la producció de sèries acabarà trobant el seu nivell adequat.

Mulli’s, sisplau: d’aquí cinc anys hi haurà més sèries o menys?

Es fa difícil de dir. Sobretot perquè hi ha més vida televisiva, a més de les sèries. La gent consumeix cada cop més continguts generats pel públic a YouTube, per exemple. La competència pel temps del públic s’ha tornat molt més dura. ¿Hi haurà encara més continguts? Segur. Ara, quin percentatge seran sèries? Això fa de mal dir.

¿Li fa por el moment que gegants com Apple o Google facin la seva entrada potent en el món dels continguts propis?

No.

Però són grans operadors.

Nosaltres també [riu]. Crec que cadascú traça una relació diferent amb els seus clients. Nosaltres tenim plataforma pròpia, som també a Amazon com un dels seus canals, i estem també presents en altres plataformes...

Fa un any que la HBO va desembarcar a Espanya. ¿El balanç és per estar-ne satisfets?

Prenem decisions depenent de cada mercat: o anem directament al consumidor, o bé tenim aliança. I, sí, de moment estem satisfets dels resultats obtinguts a Espanya.

Espanya passa per ser un dels paradisos de la pirateria. L’hi preocupa?

Crec que la pirateria és un aspecte desafortunat que tothom està havent d’entomar.

Doncs un director de Joc de trons assegurava que la pirateria ha beneficiat aquesta sèrie, perquè la va ajudar a convertir-se en un fenomen global.

Jo no diria això, certament! [Riu]. Part de l’experiència de tot plegat és l’aspecte social. Quan molta gent mira una sèrie alhora, has reunit el món sencer en una conversa d’una manera que no podries aconseguir si el contingut es distribueix per un sistema diferent del que tenies pensat.

Un altre assumpte és el dels passwords que es comparteixen. També recordo un article del New York Times on suggerien que vostès actuaven amb permissivitat amb aquesta pràctica.

No és veritat: ens ho prenem molt seriosament. No recordo l’article en concret, però algunes vegades ens agafen frases fora de context.

En què són forts i en què van coixos, tecnològicament, si es comparen amb Netflix?

Sé que molta gent ens compara amb Netflix, però jo no ho faig. El negoci és diferent. Ells són un servei de streaming i punt. Nosaltres som un servei de streaming, una cadena lineal, llicenciem el nostre contingut, tenim gent que té la home de la HBO...

Em costaria acabar sense demanar-li quines són les seves sèries preferides, que ja em suposo que seran de la seva cadena...

Doncs tinc la política de no dir-les mai! El que sí que diré és la sèrie que em va enganxar a la HBO, ja fa uns anys, que va ser A dos metros bajo tierra. Estic contenta, en tot cas, de ser en una plataforma que es preocupa perquè els autors sentin que són aquí perquè es valora i protegeix la seva creativitat.