PAREU MÀQUINES

Estadístiques discutibles a 'La Vanguardia' contra la independència

Un article considera superat un suposat "trienni rupturista", però omet algunes dades que contradiuen aquesta noció

Peça a 'La Vanguardia' titulada “El somni català”, dedicada a desinflar amb estadístiques les expectatives independentistes i a igualar-les a fantasies oníriques. El subtítol marca la intenció: “Catalunya comença a assimilar la hipòtesi del pacte amb Madrid i deixa enrere el trienni rupturista que va culminar el 27-S”. És evident que el procés acusa símptomes de cansament. Però algunes de les dades de l'article –escrit d'altra banda per una autoritat en l'estudi d'enquestes– no em quadren. Sobretot el gràfic que mostra l'evolució del suport a la independència en una consulta. En primer lloc no explica que el CEO només fa aquesta pregunta des de març del 2015. Les dades anteriors, per tant, surten d'una metodologia que no s'aclareix quina és. I ja que el text parla de “caiguda espectacular” des del 2012, caldria explicitar que s'està bevent de fonts metodològicament diverses. La segona qüestió és que al gràfic hi falten alguns valors. Hi ha el CEO de març i de novembre, però no el de juny. I just la xifra absent desbarataria la tesi central, ja que el 'sí' a la independència aconseguia el seu millor resultat des que el CEO ho pregunta. De fet, era el primer cop que s'imposava el 'sí'.

És veritat que en l'últim CEO guanya el 'no'. Però ho fa per tan sols 2 dècimes: un marge massa estret com per enterrar ja, amb un sol resultat, aquest “trienni rupturista” –un nom hàbilment connotat– que el diari ven com a superat. I, per cert, l'última enquesta de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la UAB, diu que el 'sí' baixa, però que encara s'imposa clarament al 'no': 46,6% versus 33,8%. L'article esmenta l'organisme, però silencia una dada rellevant, ja que és d'aquest novembre. La pàgina es complementa amb una taula anomenada “L'encreuament entre desitjos i realitat”. I, certament, aquest encreuament s'endevina perillós.

Més continguts de