Josep Maria Cadena rep el premi Ofici de Periodista

El Col·legi de Periodistes l'ha reconegut per la seva trajectòria professional

El premi Ofici de Periodista no té la solemnitat d’altres condecoracions, beneïdes per l’administració, però compta, a canvi, amb el valor afegit de tenir al darrere els companys de professió. El periodista, estudiós i professor Josep Maria Cadena va ser qui va rebre ahir aquesta distinció, que atorga anualment el Col·legi de Periodistes i que en anteriors edicions ha recaigut en José Martí Gómez, Joaquim Maria Puyal, Rosa Maria Calaf i Josep Maria Espinàs, entre d’altres.

L’homenatjat va ser glossat per diversos col·legues. Com Antonio Franco, exdirector d’ El Periódico, que va lloar “la seva tasca de transmissió del coneixement real de la professió” en una època en què els estudis de periodisme no estaven tan desenvolupats. “I va ser també vehicle de la transmissió de valors”, va reblar Franco. A banda del guardó de rigor, el periodista es va endur també un dibuix del ninotaire Ferreres, que l’inclou sovint als seus acudits. I les glosses de l’exdegà Josep Maria Martí i del company d’armes Antoni Ribas.

Cadena, probablement l’anecdotista més agut encara en actiu a Catalunya, va fer una repassada a la seva carrera citant petits episodis que era fàcil d’elevar a categoria (i sempre amb una moral al darrere). “Tinc tants llibres que els he posat un pis”, deia, irònic, remetent a les querides d’antuvi.

Nascut a Barcelona el 6 de setembre del 1935, Josep Maria Cadena és un dels principals estudiosos de les revistes satíriques del país. La seva carrera va començar com a redactor de l’agència Efe, però de seguida va fer el salt a la premsa, al Diario de Barcelona. Un treball sobre periodisme humorístic del segle XIX li va reportar el premi Mañé i Flaquer de periodisme. També ha rebut el Ciutat de Barcelona, el Nacional de Catalunya i la Creu de Sant Jordi.

Cadena va ser, a més, un dels fundadors, ara fa 50 anys, del Grup Democràtic de Periodistes. Un cop mort el general Franco, va ser el primer subdirector de l’ Avui, abans de convertir-se en director de la Hoja del Lunes en la seva última etapa. Els últims anys a la premsa els va passar a El Periódico de Catalunya, on va mantenir una secció notòria de crítica d’art, que es va perllongar fins al 2010. Últimament ha ajudat les noves generacions a entendre els acudits de la revista Cu-Cut!, en una sèrie de monografies dedicades a alguns dels seus principals dibuixants, com Junceda, Opisso o Ismael Smith, en els quals detalla el sentit i el context de cada il·lustració. 

Més continguts de