No és només un acudit

Sí: l'humor fereix sensibilitats. Perquè és una eina de qüestionament. Perquè busca relaxar les cotilles del control social o, si més no, perquè almenys assenyala la nuesa del poderós, sigui emperador, banquer o aiatol·là. I un poble és més sa -i més ambiciós- quan integra aquests mecanismes d'eixamplament mental. A La taronja mecànica, Anthony Burgess es preguntava quin mèrit tenia que algú fos bona persona si ho era a partir d'una absoluta manca de llibertat. Quin sentit té creure des de la ignorància i el discurs únic? Atacs com el que ha patit Charlie Hebdo no són només la resposta a un (presumpte) insult. És la negació de l'altre per antonomàsia. Podria no escoltar-te, però ferir-te resulta més alliçonador. Sobretot per als meus.