Algun dia caldrà estudiar l'habilitat de Pedro Sánchez per dir una cosa i la contrària –o sigui, per no dir res– i aconseguir tot i així –o precisament per això– prosperar en el sistema polític espanyol. Ahir, l'incumbent en cap es batia en debat televisat amb la missió aparentment impossible de renegar i fustigar els independentistes, que és el que reclama l'Espanya atàvica, al mateix temps que els manté de possibles socis. "Sánchez endureix el to amb l'independentisme", escrivien en portada a El Periódico, per a satisfacció del votant unionista català. En canvi, a El Punt Avui destacaven: "Pedro Sánchez revela que reintroduirà al Codi Penal el vet al referèndum" i l'ARA subratllava així mateix el fet que es vulgui tipificar com a delicte el fet de posar urnes. Porres i presó. Que l'anunci del president en funcions coincideixi amb el discurs de Felip VI en el qual va dir que "a Catalunya no hi caben la violència ni el menyspreu a les llibertats dels altres" resulta d'una ironia cruel.

En tot cas, a Catalunya es ven la idea del Sánchez assot del sobiranisme. Però aleshores agafes el pont aeri mediàtic i trobes que els diaris de Madrid venen exactament el contrari: "Sánchez fingeix duresa però no renega dels independentistes" ( El Mundo) o "Sánchez no descarta pactar amb els independentistes" ( La Razón). El socialista –o el seu equip– sap que en aquest paradigma actual de sobreabundància informativa i microfragmentació del missatge, no es paga cap preu per la incoherència. Qui dia passa, vot empeny. Sobretot carregant contra Catalunya.

(Coda: La Razón i l' Abc diuen que no hi va haver clar guanyador del debat. Però, segons les enquestes de les seves webs, els lectors ho tenen clar: Abascal. Que és també qui guanya a La Vanguardia, El País o El Mundo. O bé els ciberactivistes de Vox han gastat molta falange –amb perdó– o bé s'està congriant una tempesta de ca l'ample).