FICCIÓ

‘Skam España’ obre la porta a la bisexualitat en l’adolescència

La sèrie multiplataforma canvia de protagonista en l’estrena de la segona temporada

En l’ampli ventall de sèries juvenils -gairebé un gènere en elles mateixes- es pot optar per intentar fer un relat que apel·li a la realitat dels espectadors adolescents o oferir-los un producte aspiracional totalment artificial. És una dicotomia que s’arrossega des de fa anys i té nombrosos exemples: es pot escollir ser la superficial Sensación de vivir o la introspectiva Es mi vida. El format de Skam, que es va iniciar a Noruega i ha tingut les seves pròpies versions en altres països, pertany a la segona categoria, la que vol servir de guia i ocasional consol als adolescents desorientats. És en aquest terreny que treballa també Skam España, que avui estrena segona temporada posant la descoberta de la bisexualitat al centre de la trama.

Com ja passava en el format original, en aquesta nova entrega hi ha canvi de protagonista respecte a la primera entrega. Si en la primera temporada els capítols giraven a l’entorn de l’Eva (Alba Planas), ara gravitaran al voltant de la Cris (Irene Ferreiro García), un personatge que ni en la versió noruega ni en altres (en té als EUA, França o Itàlia) havia tingut trama pròpia. El canvi de protagonista en cada temporada va més enllà d’un simple relleu de cares, ja que implica l’entrada en un nou univers estètic, familiar i de noves pors i inseguretats, segons detalla Begoña Álvarez, directora i una de les productores executives de la sèrie. El que no canviarà serà l’estructura narrativa que va aconseguir cridar l’atenció dels espectadors noruecs i que les versions internacionals que van venir després van imitar: clips diaris que es pengen a la web de la sèrie i expliquen la història de les protagonistes en temps real. Aquests vídeos acaben conformant l’episodi setmanal que, en el cas d’Espanya, es pot veure a través de Movistar+. Tot això, barrejat amb interaccions a les xarxes socials i el WhatsApp dels personatges.

Una sèrie pensada per ser útil

Durant la primera temporada, la Cris es va presentar als espectadors com un personatge molt fort i lliure. “Ens semblava molt bonic i interessant mostrar que quan comences a rascar en ella té infinitat de capes i les seves pròpies contradiccions, com també les tenia l’Eva”, comenta Álvarez. L’aparició d’una noia misteriosa farà que la Cris s’adoni que, a diferència del que ella creia, no ho pot controlar tot. A través de la seva trama, la sèrie s’endinsarà en la qüestió de la bisexualitat en l’adolescència. “Les noies adolescents bisexuals són les grans invisibles”, assegura Álvarez. Una opinió que secunda Rafael Taboada, també productor executiu de la sèrie. Ell assegura que encara falten referents en la ficció per a aquestes noies. “Vam rebre feedback de la comunitat de fans de Skam en el sentit que hi havia la necessitat de crear nous referents femenins en el món de la ficció”, explica.

De fet, la construcció de rols en què els adolescents es puguin emmirallar sempre ha estat en el cor de la sèrie, des de la versió original. En aquest sentit, Álvarez assegura que quan treballen en la sèrie sempre ho fan tenint en compte la visió de la creadora del format original, Julie Andem. “Ella sempre diu que volia que fos una eina perquè les adolescents poguessin superar aquesta etapa en què, a vegades, ets sents perduda o necessites referents”, assegura, alhora que qualifica Skam de sèrie “necessària”.

“Sempre l’enfoquem pensant què pot ser útil per als espectadors i per ajudar-los a créixer com ho fan els personatges durant els anys de batxillerat”. Tant ella com Taboada expliquen que han pogut copsar de primera mà la identificació entre els espectadors i la sèrie, sobretot a través de les xarxes socials. “No paren de suggerir-nos cançons o trames, i nosaltres, en la mesura del possible, intentem afegir-ho”, explica Taboada.

L’estrena de la primera temporada de Skam va coincidir amb el llançament per part de Netflix d’ Élite, la seva proposta per al públic juvenil. Tot i que se les ha volgut enemistar perquè estan als antípodes l’una de l’altra, Taboada s’hi resisteix. “Són dues maneres diferents d’acostar-se a l’adolescència, però podem conviure perfectament en el temps”.

Les xarxes socials i el boca-orella

L’estrena de la primera temporada es va fer enmig d’un cert secretisme. Seguint les pautes del format original, Movistar+ va optar perquè tota la difusió de la sèrie es fes a través de xarxes socials i que la base de seguidors anés creixent gràcies al boca-orella. A més, es va evitar revelar la identitat dels actors que protagonitzaven la sèrie per tal de reforçar l’aparença de realisme. L’estratègia, però, no s’ha repetit en aquesta ocasió, ja que en plena era d’internet és difícil mantenir l’anonimat dels actors.

“En la primera temporada teníem molt clar que havíem de cuidar la màgia i el realisme del format Skam ; necessitàvem que tothom veiés que era un projecte especial i que conservava els valors del format noruec”, explica Rafa Taboada, que afegeix que així van aconseguir que fossin els fans els que actuessin de prescriptors. Tot i el canvi d’estratègia, les xarxes socials segueixen jugant un paper fonamental en el desenvolupament de la sèrie. “Amb el primer tràiler d’aquesta temporada, i encara sense haver començat, hem sigut quart i cinquè trending topic a Itàlia, per exemple. No ens podíem creure que la comunitat arribés a mobilitzar-se tant”, explica Taboada, que remarca la implicació dels seguidors amb la sèrie.