DÍGITS I ADRÒMINES

Tecnonecrològica del 2019

El tradicional homenatge a científics, enginyers i tecnòlegs que han desaparegut aquest any

Al llarg del 2019 han mort diverses persones que van fer aportacions rellevants en l’àmbit de la tecnologia, però que eren molt desconegudes per al gran públic. En recordem deu.

Ferdinand Piëch (1937)

Com a president de Volkswagen, l’any 1998 va promoure el llançament de l’Escarabat, el redisseny del cotxe per al poble que el seu avi Ferdinand Porsche havia creat per encàrrec d’Adolf Hitler. Però la seva contribució principal a la indústria de l’automoció va ser impulsar l’ús de les plataformes, els conjunts bàsics de xassís i motor que es combinen amb diverses carrosseries per obtenir desenes de models diferents de cotxe. D’aquesta manera Piech va situar Volkswagen com a primer grup mundial del sector. Ara bé, també se’l recordarà per haver permès el frau en les emissions dels motors dièsel de les marques del seu grup.

Ross Perot (1930)

El texà Perot passarà a la història com el candidat independent que va competir contra George Bush pare i Bill Clinton en les eleccions del 1992 a la presidència dels EUA, dividint el vot republicà en benefici del demòcrata Clinton. Perot finançava la seva activitat política amb la fortuna que va obtenir venent a General Motors l’empresa EDS de serveis informàtics, que havia fundat l’any 1962 en marxar emprenyat d’una altra tecnològica de tres lletres: IBM. El negoci d’EDS es va disparar amb el contracte per digitalitzar la gestió de tota la sanitat pública dels EUA.

Jerry Merryman (1932)

L’any 1965, quan els únics instruments disponibles per fer operacions matemàtiques eren el llapis, el paper i la regla de càlcul, a Jack Kilby, de l’empresa Texas Instruments, se li va acudir que una calculadora electrònica seria una bona aplicació per als circuits integrats que havia inventat poc abans –i pels quals acabaria guanyant el premi Nobel–. Va encomanar als seus empleats Jerry Merryman i James Van Tassel que en dissenyessin una i aquell dispositiu, que va ser patentat el 1974, va posar la potència de computació a l’abast de milions d’administratius, científics i enginyers.

Nancy Roman (1925)

L’astrònoma Roman comparteix amb la informàtica Margaret Hamilton i les astronautes Sally Ride i Mae Jemison l’honor d’haver estat immortalitzada per la marca de joguines Lego en la sèrie limitada de figuretes Dones de la NASA. El motiu: va ser la primera dona a ocupar un càrrec directiu a l’Administració Nacional d’Aeronàutica i de l’Espai dels EUA, on des de la fundació de l’organisme va ser la cap d’astronomia. Roman va supervisar la posada en òrbita d’una desena de satèl·lits i va iniciar el programa del telescopi espacial Hubble, tot i que el giny va entrar en servei quan ella ja no treballava a la NASA.

John Haynes (1938)

Ara, quan se’ns espatlla un aparell, busquem a YouTube un tutorial per provar d’arreglar-lo. Però durant dècades els aficionats a la mecànica havíem confiat en els manuals de reparació i manteniment de cotxes i motos editats pel britànic Haynes, que contenien instruccions i diagrames detallats per a qualsevol operació de taller, des de canviar un fusible fins a desmuntar tot el motor. Part de l’èxit de Haynes va ser convèncer les marques d’automoció de renunciar a una part dels ingressos dels serveis de reparació a canvi de cultivar la fidelitat dels conductors.

Randy Suess (1945)

Abans de Facebook i Twitter teníem els fòrums d’internet. I molt abans que internet fos accessible al públic ja hi havia els BBS ( bulletin board systems), uns taulells de missatges digitals que els usuaris deixaven en un servidor al qual es connectaven per via telefònica fent servir un mòdem. Els BBS també permetien xatejar en temps real amb altres usuaris i descarregar fitxers. N’hi va haver de comercials com Compuserve, America Online i Servicom, però el primer BBS va ser el CBBS que Randy Suess i Ward Christensen van posar en servei l’any 1978.

Chuck Peddle (1937)

Peddle va participar l’any 1973 en la creació del microprocessador 6800 de Motorola. Quan l’empresa va rebutjar la seva proposta de crear-ne una variant de baix cost, l’enginyer es va endur la idea a MOS Technology, on va dissenyar la família de xips 650x, que es venien per 25 dòlars, la dotzena part del preu d’un Motorola 6800. Gràcies a això, el 6502 de MOS va ser adoptat per a ordinadors domèstics com l’Apple II, el Commodore PET i VIC-20, el BBC Micro i les primeres màquines de videojocs d’Atari i Nintendo, iniciant així la revolució de la informàtica personal.

William Newman (1939)

Els principis d’interacció amb els sistemes d’informació que el britànic Newman va formular entre 1973 i 1979 al centre de recerca de Xerox a Palo Alto –el mític PARC– continuen vigents als ordinadors i telèfons que fem servir actualment. Newman va desenvolupar diverses tecnologies gràfiques per a visualització en pantalla i un format de descripció de pàgines amb text i imatges que es va convertir en el llenguatge Postscript d’impressió i el seu format derivat, el popular PDF. El pare de Newman havia treballat a Bletchley Park desxifrant transmissions nazis durant la Segona Guerra Mundial sota la direcció d’Alan Turing.

Joe Armstrong (1950)

Cada vegada que envieu o rebeu un missatge amb WhatsApp, ho feu gràcies a una creació d’Armstrong. L’aplicació de servidor del popular servei de xat per a mòbils està programada en el llenguatge Erlang, que el físic britànic va desenvolupar a partir de 1984, quan treballava a l’empresa sueca Ericsson, proveïdora d’equips de telecomunicacions. La característica principal de les aplicacions programades en Erlang és la resistència a les fallades, i per això Ericsson el fa servir habitualment en els seus dispositius per a xarxes mòbils 4G i 5G. El codi d’Erlang és públic des de l’any 1998.

Lawrence Roberts (1937)

La tesi doctoral de Larry Roberts al MIT, considerada com un dels textos fundacionals de la visió per computador, ja justificaria aquest homenatge, però aquest enginyer nord-americà serà recordat com un dels pioners d’internet perquè entre 1967 i 1973 va impulsar i dirigir per al departament de Defensa dels EUA la creació de l’ARPAnet, la primera xarxa distribuïda que interconnectava ordinadors mitjançant commutació de paquets de dades. Amb les aportacions posteriors de Paul Baran, Leonard Kleinrock, Vinton Cerf, Bob Kahn i molts altres, hem arribat a tenir la xarxa de xarxes que funciona com a columna vertebral de la nostra societat.