SÈRIES

Torna ‘Transparent’ amb els seus capítols més introspectius

Amazon estrena avui la tercera temporada de la seva sèrie de més èxit

I per què no sóc feliç?” Això es pregunta la Maura, protagonista de ' Transparent', després d’haver recorregut tardanament -vora els setanta anys- el dificultós camí que implica capgirar la seva vida per poder viure com la dona que se sent, malgrat que va néixer amb atributs masculins. Aquesta buidor existencial és el motor de la tercera temporada d’una sèrie que estrena avui Amazon. Ho fa amb l’empenta afegida d’haver guanyat dos premis Emmy diumenge -millor actor protagonista i direcció- i de ser, avui dia, una de les ficcions més aplaudides pels crítics. Tornen a ser deu episodis de mitja hora, que la plataforma penja tots de cop i que a Espanya es podran veure demà, a partir de les quatre de la tarda, a Movistar+, que ja va emetre les dues temporades anteriors.

Transparent va néixer com a comèdia, però ara se sent més còmoda identificant-se com a drama”. Amb aquest acudit, pronunciat diumenge per Jimmy Kimmel durant la gala dels Emmy, el còmic subratllava la contradicció que suposa tenir competint en els apartats de comèdia una ficció amarada d’humor però que rares vegades busca la riallada oberta. I que, en canvi, en més d’una ocasió pot instal·lar un nus emocionat a la gola de l’espectador.

En aquesta tercera temporada la sèrie confirma que no té cap intenció de seguir els paràmetres de les sitcom amb família disfuncional. Al contrari, aprofundeix en una exploració de les causes últimes de la felicitat -i, ai, de la infelicitat- acompanyant els seus personatges tan de prop que l’espectador tasta l’agredolç regust del seu autodescobriment.

I, si a la segona temporada s’explorava la noció d’un trauma primigeni, transmès a través de l’ADN, amb la història paral·lela de l’àvia de la díscola Ali (el fill més rebel dels tres que té la protagonista), en aquesta ocasió és la Maura qui s’enfronta al passat, en una sèrie de flash-backs ambientats als anys 50. Els nous episodis exploren també la relació amb la seva exdona, que sempre va saber la tendència ambigua de qui era el seu marit aleshores, i que ara voldria tenir la nova Maura físicament més a prop del que ella en canvi sent o està disposada a concedir. I tot això mentre constata que no en té prou vestint-se de dona per apaivagar el conflicte entre el seu cos i el seu jo, així que comença a plantejar-se l’opció d’una reassignació quirúrgica de sexe.

Univers ampliat

Un dels encerts reconeguts de la sèrie és haver traçat un univers de personatges complexos i que van més enllà del seu paper instrumental en la trama. És a dir, que al marge de la família estricta de pare que esdevé mare i els seus tres atribolats fills -també en plena exploració de la seva sexualitat-, la resta de personatges són prou elaborats perquè les seves històries importin. És el cas de la Raquel, la rabina amb qui s’aparella el Josh, l’etern adolescent dels tres fills, i que ara haurà de superar una crisi severa de fe. O de la Shea, peculiar professora de ioga interpretada per l’actriu transgènere Trace Lysette.

Però, una temporada més, el gran pal de paller de la sèrie és la Maura i, més concretament, la impressionant interpretació que en fa Jeffrey Tambor. L’actor, que diumenge recollia el seu segon Emmy, reclamava als productors que oferissin més papers als actors de talent transsexuals. I, de fet, en aquesta temporada l’actor que farà d’ella de jove -quan encara mantenia l’aparença d’home- és un actor transexual, en un bonic i simètric joc de miralls metatelevisiu.

Més continguts de