07/01/2013

Walt Disney ho hauria fet així

2 min

S'ha generat un debat interessant amb l'estrena de La noche más oscura ( Zero dark thirty ), la pel·lícula de Kathryn Bigelow sobre la lluita d'una agent de la CIA per capturar Bin Laden. Hi ha moltes maneres de llegir el film. Es pot avaluar com una pel·lícula impecable, ben narrada, ben interpretada, amb un ritme impecable i tot això. Però, ja que pretén explicar una realitat sensible molt pròxima en el temps i que ho fa amb un llenguatge ben realista, se la pot avaluar també des del punt de vista ètic i polític i se la pot jutjar amb criteris extracinematogràfics. I, per molt que hi hagi opinions que la presentin com un film gairebé de denúncia, a mi em sembla una ingenuïtat creure-se-la fins a aquest punt. La pel·lícula conté la dosi exacta d'autocrítica (petita, parcial) que es permeten els americans progresper poder continuar respirant. Carrega les tintes contra Bush i deixa Obama tan bé com es pot. Però aquesta columna no va de cine i jo no hauria de parlar de pel·lícules, sinó del que passa a la xarxa. Per tant, és l'hora de dir que operacions de la mena de La noche más oscura -com passa amb la perniciosa The west wing a la tele-, que ens porten a ser (massa) benèvols amb determinats governs americans, són encara més radicals a la xarxa, on els missatges són (o poden ser) més simples i simplistes. Així és com l'equip d'Obama va decidir que si guanyava les eleccions llançaria a Twitter, immediatament, l'embafadora fotografia del president i la seva dona abraçats en un acte de campanya. D'alguna manera o altra, des del Yes, we can han aconseguit que l'actual comandant en cap de les forces armades dels EUA tingui una imatge mundial que li permet aquestes descàrregues de sucre de manera que l'afavoreixen, en lloc de generar rebuig pel que tenen d'aixecada de camisa i de maniobra de distracció. El coi de tuit ha estat el més popular de l'any, diuen. Walt Disney es deu sentir orgullós de la seva ombra allargada des de la tomba congelada.

stats