Una de les estrenes de La 1 és el programa documental Los archivos secretos del NO-DO, un programa de Minoria Absoluta que explora en els arxius de la Filmoteca Española. Hi ha més de sis mil llaunes de pel·lícula que no es van utilitzar en el noticiari propagandístic del règim de Franco, material descartat per diverses raons. Per tant, no es tracta de ressuscitar els fragments més curiosos de l’informatiu, ni d’escoltar la veu del franquisme, la de Matías Prats Cañete, avi de la nissaga de periodistes, narrant les peripècies de Franco i les estampes de la dictadura.
És un material no sonoritzat ni editat. La mirada actual sobre totes aquestes imatges intenta esbrinar les raons per les quals van ser rebutjades. Diversos periodistes i acadèmics reflexionen sobre el que hi veiem. No es tracta de romantitzar l’època, ni d'oferir una anàlisi nostàlgica, ni de fer-ne humor. El que s’intenta és entendre els criteris d’emissió a partir del material descartat, comprovar què era tot allò que passava a Espanya i que, al final, els propagandistes del règim consideraven que era millor no ensenyar.
Per descomptat, és pura especulació, perquè no hi ha proves ni constància documental dels motius que van relegar moltes de les llaunes a l’oblit. Per exemple, veiem les imatges de l’arribada d’un tren amb desenes de treballadors espanyols tornant d’Alemanya, on havien emigrat per guanyar-se la vida. Veiem com tenen pressa per baixar les maletes del vagó i com es retroben amb les seves famílies. Per què el No-Do va considerar que era millor no ensenyar-ho? Doncs potser perquè era una prova del fracàs econòmic del règim. Hi ha també una seqüència molt sòrdida: una desfilada de dones en banyador en una taverna, el Corral de la Morería. Mentre elles passegen mig despullades, repassades de dalt a baix pels cambrers, tot de senyors i senyores elegants mengen i observen les models. Unes escenes penoses que evidencien el masclisme més ranci de l’època, i que potser els responsables del No-Do van considerar que eren poc adequades des de la perspectiva conservadora de l’època. Costa d'entendre per què van eliminar unes magnífiques imatges de l’arribada de Maria Callas a l’aeroport de Bilbao, on va fer una actuació, però els especialistes recorden que la seva relació amb Onassis era considerada adúltera, en contra de la moral catòlica.
Los archivos secretos del NO-DO entreté perquè no pot evitar provocar perplexitat davant la vida durant el franquisme, però ho fa a partir d’una lectura que té a veure amb tot allò que el règim no aprovava. És una manera més de fer divulgació sobre la història d’Espanya i el seu passat més fosc. Ara bé, no us feu il·lusions: el material descartat no és tan diferent del que finalment sí que es veia al No-Do. I només veure les imatges és com si sentissis la veu de Matías Prats.
