Alternatives a Instagram per a zelosos de les seves dades

BarcelonaMeta Platforms va deixar caure el febrer de l'any passat la possibilitat de tancar per als usuaris europeus els seus serveis de Facebook i Instagram si les autoritats de Brussel·les insistien a fer-li guardar i processar en servidors situats a Europa les dades dels usuaris. En aquell moment, alguns vàrem pensar que bon vent i barca nova, però l’enrenou entre el públic que veia perillar la seva dosi de contingut digital intranscendent va ser de tal magnitud, que l’empresa va acabar desmentint que tingués intenció de marxar d’Europa, tot i que la notícia no havia sorgit de cap comentari informal, sinó que estava inclosa en un document oficial per a inversors adreçat al regulador de borsa dels EUA. 

En realitat, aquella amenaça de retirar-se d’Europa era un globus sonda. Tot i disfressar-se de xarxa social (Facebook), àlbum de fotos (Instagram) i servei de xat (WhatsApp) per captar usuaris, el veritable negoci de l’empresa és la gestió majorista de publicitat digital, en forma d’anuncis en diversos formats que apareixen tant en les seves plataformes pròpies esmentades com en milions de webs i aplicacions mòbils que li cedeixen els espais publicitaris a canvi d’una comissió. És exactament el mateix negoci que hi ha al darrere d’Alphabet, la matriu de Google i YouTube, amb qui Meta es reparteix la gran majoria del mercat. Entre les dues empreses fan possible, per exemple, l’existència de molts jocs per a telèfon mòbil que no obliguen l’usuari a desembutxacar ni un cèntim perquè viuen dels ingressos publicitaris i de proporcionar a alguna de les dues plataformes dades molt detallades sobre cada usuari i el seu dispositiu, dades que fan servir per personalitzar els anuncis. Per això, Meta no es pot permetre renunciar als 400 milions d’usuaris europeus que fan servir mensualment Facebook o Instagram, 300 milions dels quals s’hi connecten diàriament. La clau són els 7.300 milions de dòlars d’ingressos que li generen cada trimestre, equivalents a uns sis dòlars mensuals per cada usuari europeu.

Compensar la pèrdua d'ingressos

Per això Meta ha decidit girar el mitjó dels requisits que Brussel·les imposa a les grans plataformes, expressats en la recent Directiva de Serveis Digitals (DSA). L’empresa reconeix l’evidència de la seva activitat xucladora de dades dels usuaris i els ofereix dues opcions: acceptar-la explícitament i continuar com fins ara, o rebutjar-la i pagar pel privilegi de no ser rastrejats ni haver de suportar anuncis entre el contingut (una altra cosa són les publicacions patrocinades, allò que els influencers en diuen col·laboració amb les marques i que podran continuar existint perquè s'escapen del control de la plataforma). El pagament esmentat seria de 10 euros mensuals, que s’enfilen a 13 euros en cas d’abonar-se via les aplicacions mòbils, per compensar la comissió que es queden l’App Store d’Apple i la Play Store de Google. Així doncs, Meta compensaria amb escreix la pèrdua d’ingressos publicitaris en el cas dels europeus que decideixin abonar-se.

Ara bé, posats a pagar, els usuaris començaran a plantejar-se si Instagram –o Facebook, perquè la quota mensual només donarà dret a una de les xarxes; caldrà afegir 6 euros més per la segona– són el millor lloc on abocar entre 120 euros (abonament directe) i 156 euros (mòbil) cada any. Centrant-nos en Instagram, és molt pobre com a xarxa social (les publicacions no admeten enllaços, les converses i comentaris costen de seguir) i pèssima com a àlbum de fotografies (pèrdua de resolució, limitació de formats, absència de metadades de les imatges). Sembla una bona ocasió, doncs, per plantejar-se alternatives per publicar i difondre fotografies, alguna de les quals és probable que ja estigueu pagant sense aprofitar-la.

Aplis d'àlbums fotogràfics

Hi ha nombrosos serveis d’àlbum fotogràfic digital que excel·leixen en els aspectes on Instagram punxa estrepitosament: mantenen la qualitat original de les imatges, són més flexibles en els formats, ofereixen eines d’edició avançades, faciliten la cerca, etiquetatge o classificació del contingut, proporcionen control sobre la difusió –allò que ara en diuen compartició– de cada imatge, disposen d’aplicacions mòbils per guardar automàticament al núvol privat les fotos del telèfon i decidir després què en fem, i la majoria ofereixen impressió sota demanda per tenir àlbums en paper.

Un dels serveis més veterans és Flickr. També és el més clàssic en termes d’organització del contingut, mitjançant etiquetes i àlbums, que poden ser privats, de difusió limitada o del tot públics. Abonar-se a la modalitat Pro, sense límit de capacitat ni pèrdua de resolució, costa 72 euros a l’any. En canvi, a Google Photos es nota el llegat del producte primigeni de la casa, el cercador web. Les fotografies es poden agrupar en àlbums, però el més habitual és tenir-les totes juntes i buscar-les per data, per lloc o fins i tot per les persones que hi surten, gràcies a la funció de reconeixement facial. Es poden generar enllaços per enviar a qui vulguem, però és especialment pràctica la funció de compartir un àlbum amb altres usuaris que tinguin un compte de Google (pràcticament tothom que tingui un telèfon amb sistema Android), que poden afegir-hi les seves fotografies perquè les vegi tothom que hi sigui convidat. Photos forma part del programa Google One d’emmagatzematge al núvol (compartit amb altres serveis com Gmail i accessible per als membres de la família), que ofereix dos terabytes per 100 euros a l’any o cinc terabytes per 250 euros anuals.

A cavall entre Flickr i Google Photos trobem OneDrive, el núvol de Microsoft, menys flexible però amb el valor afegit d’incloure l’ús de les aplicacions d’ofimàtica de la casa, com Word, Excel, PowerPoint i d’altres. Per 20 euros anuals hi ha una versió bàsica amb 100 gigabytes de capacitat, però surt molt més a compte el 365 Personal, amb un terabyte d’espai per 69 euros a l’any, i encara més el 365 Família, amb sis terabytes (un per persona) per 99 euros anuals. Probablement, el servei menys conegut és un que ja pagueu: Amazon Photos ofereix capacitat il·limitada d'emmagatzematge de fotos i vídeos sense pèrdua de resolució i està inclòs en la quota de 50 euros a l’any del servei Prime de lliurament de paquets sense cost addicional, que també inclou l’accés a la plataforma Prime Video de TV a la carta.

Tot i això, si esteu còmodes amb les limitacions del model d’Instagram, però preferiu no veure anuncis ni ser rastrejats i tampoc no voleu pagar res, és al fedivers on trobareu la millor alternativa. Pixelfed és a Instagram el mateix que Mastodon a Twitter: una plataforma descentralitzada amb múltiples servidors interconnectats en règim de federació, on cada administrador és sobirà sobre el tipus d’imatges que admet, però l’usuari és lliure de canviar en qualsevol moment a un altre servidor que li agradi més, conservant tant el contingut com els seguidors.