Les altres rebaixes d'estiu

El diari ens ha de fer millors ciutadans –per prendre decisions polítiques en conseqüència– però també és bo que serveixi per als altres àmbits de la vida. Això sí, ens hem d’assegurar que els articles mal dits lleugers no es redueixen a un camp fèrtil de llocs comuns. En els últims dies, l’onada de calor ha empès uns quants mitjans a oferir consells per suportar-la al màxim de bé possible. Bé. Però si una de les indicacions és “roman tot el temps que puguis en llocs frescos, a l’ombra o amb aire condicionat”, hom no pot deixar de preguntar-se a quin tipus de lector s’adreça el digital en qüestió. ¿Al senyor que s’estira al sol sobre la calçada quan fa 35 graus a l’ombra? “Fes servir roba lleugera” o “surt a primera hora o última del dia” són altres indicacions que he trobat, gràcies a les quals he deixat d’anar a fer el volt en anorac a les tres de la tarda, sense haver begut aigua des del matí. La peça era germana d’aquella d’El País que proposava a l’hivern, per no gastar en calefacció, fer servir mantes. I cosina de les que parlaven del friganisme, en referència a pescar menjar dels contenidors propers a supermercats.

L’altra tradició d’estiu, per cert, demana sumar un nou anglicisme talòs a la ja llarga llista de presumptes modes que intenten convertir en estupenda la manca de virolla. La Vanguardia: “Staycation: quedar-se a casa a l’agost durant les vacances és cada cop més cool”. Fins que no vegi l’estudi de com reaccionen els staycationistes un cop se’ls proposa anar de franc a les Maldives, i comprovem quants opten per quedar-se en una Barcelona de persianes abaixades i guiris desfermats, em permetran que dubti si la pràctica és cool o, simplement, resignada. D’acord, es tracta d’una fotesa, però massa sovint en aquest periodisme lligat a la quotidianitat també s’escapa part de la credibilitat de la premsa.