¿Els androides llegeixen columnes d'opinió elèctriques?
Josep Maria Ganyet firma avui a La Vanguardia un article del qual només ha escrit el primer paràgraf. La resta són obra d'un mòdul de llenguatge d'intel·ligència artificial que, a partir d'aquestes primeres línies, és capaç de desenvolupar automàticament un text. La gràcia és que l'autor revelava el joc a l'últim paràgraf, de manera que el lector no se n'adonava fins al final que feia estona que estava llegint una màquina, un robot. El text, segons explicava Ganyet, s'havia traduït de l'anglès amb el traductor de Softcatalà, basat en una xarxa neuronal, i l'edició posterior havia estat la mateixa que si l'hagués lliurat íntegrament un humà.
L'escriptura robotitzada fa temps que s'aplica al periodisme. A Califòrnia, per exemple, es redacten notícies dels moviments sísmics de manera automàtica, sense intervenció humana, per prioritzar la celeritat. I el portal de la Corporació ofereix els resultats de les eleccions per municipis no només amb la clàssica taula, sinó també amb un redactat prou solvent, que ho feia tot plegat més amable que no pas barallar-se amb xifres tabulades. Ara bé, Ganyet va un pas més endavant i proposa ni més ni menys que un article d'opinió. S'ha de dir que el pas d'humà a màquina era indetectable: la sintaxi era rica i complexa –no pas ortopèdica com podria correspondre a un automatisme– i la tesi era correcta, ja que es deia que els articles automatitzats, en teoria, han d'alliberar els periodistes de les tasques més rutinàries perquè es puguin concentrar en aportar valor afegit. Ara bé, també s'ha de dir que la tesi robòtica no aportava res de nou: era un refregit d'idees sabudes. I, sobretot, l'article no tenia les espurnes d'enginy –més enllà de la mateixa provocació de fer-lo així– a què ens té acostumats Ganyet. Diria, doncs, que l'estil i les idees seran valors intrínsecament humans... uns quants anys més.
