30 anys il·luminant matinades
‘La nit dels ignorants’ dina amb els seus oients per celebrar tres dècades de preguntes i respostes
GironaEra el 6 d’octubre de 1987 a la matinada, just quan passaven cinc minuts de la una, quan Carles Cuní va estrenar un nou programa a Catalunya Ràdio: 'La nit dels ignorants'. Una proposta per oferir una alternativa als programes d’esports que conquerien la resta de ràdios i que, trenta anys després, s’ha convertit en una referència del panorama radiofònic, amb un llenguatge propi i que, sobretot, ha aconseguit crear una petita gran família d’oients que cada matinada comparteixen dubtes, coneixements i, especialment, les seves històries més íntimes i personals. Una complicitat entre persones teòricament desconegudes que ahir es va fer palesa durant la festa per celebrar el trentè aniversari del programa al Castell de Sant Gregori (Gironès).
“Aquí ens coneixem tots, no sabem la cara que fem, però sabem que ens hem sentit moltes nits”, va indicar la Roser d’Igualada, una dels 250 oients que ahir van assistir a la festa, que va començar amb un petit incident. Un dels tres autocars que van arribar des de Barcelona es va quedar encallat i a mig bolcar quan faltaven uns metres per arribar al restaurant. Tot i això, no va aigualir la festa, que, com al programa, van protagonitzar els seus fidels seguidors. Durant 30 setmanes els oients van anar escollint els 30 ingredients que va utilitzar el cuiner i gastrònom Pep Nogué per confeccionar el menú, amb plats com el trinxat amb escarola i cols de Brussel·les, el xai amb botifarra i bolets o el pastís de formatge i cireres amb gelat d’arròs amb llet i 'crumble' de postres de músics. “Va ser un gran repte unir els 30 ingredients. Es nota que són oients als quals els agrada menjar i no els podia decebre”, va reconèixer el cuiner, que va intentar triar productes provinents d’arreu de Catalunya: “Hi ha un formatge de la Cerdanya, les cireres són del Llobregat, i el xai, del Pallars i l’Empordà”. Però no és l’únic que van escollir els oients. Els organitzadors de la celebració van repartir unes cartolines perquè els assistents escrivissin un eslògan per a la temporada vinent i perquè expliquessin què és per a ells 'La nit dels ignorants'. I les seves respostes eren una mostra del que significa el programa per al país: “És la saviesa dels insomnes”, “És un club gratuït d’oïdors”, “És la meva companyia cada nit”. O la que es va endur un premi: “És la llum dels invidents”.
Un remei per a la soledat
“És una mena de Wikipedia i Google avançats al seu temps”, va comparar el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. “Quin altre programa pot dir que el fan íntegrament els oients des de la serenor, el caliu i, principalment, des del cor?”, va afegir l’actual presentador i director, Xavier Solà, que assegura que a través de les confessions i anècdotes dels oients es pot fer una radiografia de la societat. “Els valors d’aquest país es veuen pel forat del pany de 'La nit dels ignorants'”, va assegurar a l’ARA.
I és que cada matinada, entre la una i les tres, centenars d’oients espanten la son per escoltar les preguntes i històries dels que no poden dormir. Una de les que sovint hi participa és la Maria de Gràcia, que fa més de deu anys que l’escolta i que ahir no es va voler perdre la festa: “Quan es va morir el meu marit em sentia molt sola. Des de llavors, cada nit dormo acompanyada de la ràdio i no tanco els ulls fins que acaba el programa”. Però no només para l’orella, sinó que hi ha participat més d’una vegada, la majoria per demanar una cançó: 'Siboney' de Josep Carreras. “Em recorda el meu marit Antoni, a quan m’abraçava i em deia que m’estimava”, recorda emocionada.
També la M. Teresa de Lleida hi ha trucat molt sovint, però el cop que sempre conservarà en el record és quan va explicar que el cinema Rellisquin que hi havia al barri del Poblenou de Barcelona es deia així perquè antigament havia sigut una pista de patinatge. “M’ho havia dit la meva àvia i em va fer il·lusió poder-ho explicar a un oient que va trucar”, va assenyalar. O l’Antonio de Vilablareix, que va agafar el costum d’escoltar el programa quan treballava de nit en una fàbrica i no l’ha deixat mai més. “Si l’escoltes, t’adorms i et despertes sabent una mica més”. Són exemples d’algunes de les històries que s’amaguen darrere de 'La nit dels Ignorants', que, més que un programa de ràdio, s’ha convertit en una petita gran família d’oients que cada nit esborren la son i la solitud per compartir els seus secrets, dubtes i preocupacions.