Crítica TV 22/04/2024

L’autoestima televisiva en els especials electorals

2 min
Antonio García Ferreras a l'especial de laSexta sobre les eleccions a Euskadi.

Diumenge a la tarda, la primera cadena que va parar atenció a les eleccions basques va ser La Sexta, amb un Objetivo Euskadi que començava a dos quarts de vuit amb Antonio García Ferreras al capdavant. El primer plat eren els resultats dels sondejos amb l’habitual taula de contertulians que, més que prioritzar l’anàlisi, pretén estimular una certa polèmica. Una hora després d’arrencar, Manuel Cobo, polític del PP que des de la taula admetia la seva aspiració que el seu partit tingués cada vegada més vots, batejava Pedro Sánchez com “el Red Bull de los nacionalistas, porque les da alas, les da votos y les da poder”. La seva vehemència va convertir el moderador en tertulià, i Ferreras li va recordar que va ser amb el govern del PP que hi havia hagut dos referèndums independentistes i cap amb el PSOE al poder. El cara a cara de Cobo amb la periodista Angélica Rubio va animar l’impàs de les enquestes prèvies, que sempre és l’etapa més ensopida dels especials electorals. Objetivo Euskadi es va allargar fins poc després de les onze de la nit, amb el desplegament habitual de redactors a les seus electorals, les connexions en directe i entrevistes als candidats. Sempre amb la roda impacient de García Ferreras, el seu minut i resultat, més circense que constructiu.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

TV3 va relegar l’especial de les eleccions basques al 3/24 en un programa impecable però de recursos mínims. La presentadora Cristina Riba va fer triplet en diumenge: sondejos, Telenotícies i valoració dels resultats, alternant les dues cadenes. A TV3 van prioritzar un refregit del concurs Atrapa’m si pots abans que dedicar temps a l’actualitat electoral més immediata, en una etapa de la televisió pública on sembla que el periodisme els fa nosa i només confien en l’entreteniment per incrementar xifres d’audiència. L’especial al canal de notícies amb l’anàlisi de Jordina Arnau i Txell Ortiz va demostrar una preparació exhaustiva per part de la tripleta de periodistes que encapçalaven l’emissió. Van anar connectant en directe amb Montse Castany i Aitor Álvarez des d’Euskadi i David Melgarejo des de Madrid. Després del Telenotícies, Riba va continuar amb l’especial al 3/24, amb entrevistes i connexions amb les seus dels partits. Un programa humil però eficaç, que, com a mínim, potser s'hauria pogut promocionar millor.

L’especial electoral més ambiciós i que va assolir l’excel·lència va ser el de La1. Marta Carazo i Alejandra Herranz des del plató del Telediario van conduir els preliminars de les enquestes i, amb l’escrutini, van oferir dades i alternar-se amb l’emissió des de Bilbao conduïda per Xabier Fortes. Anàlisi al marge, la majestuositat de la posada en escena va ser espectacular gràcies al tractament visual. El set es va situar davant del Museu Guggenheim i es va utilitzar l’arquitectura com a decorat sumptuós per integrar-hi part de la infografia. Un especial acurat amb els col·laboradors, molt ric informativament, digne d’una televisió pública, però, a la vegada, hipnòtic pel que fa a la imatge.

A vegades, més que buscar les pessigolles als audímetres, és gratificant percebre el desig de marcar les diferències, d’assumir reptes i de notar la pulsió de connectar amb l’espectador a través de l’autoestima televisiva.  

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats