Que per què autoritarisme? Seu i t’ho explico
El Mundo dedica un dels seus mòduls de portada a un d’aquests temes de fons que tant fan de diumenge. El títol és “Els joves que ja no creuen en la democràcia” i en el subtítol llegim: “«De què ens serveix, si ja no progressem?» Així avança la seducció autoritària”.
En constatar la preocupació del diari per aquest assumpte, em permeto suggerir modestament alguns factors que poden haver contribuït a aquesta desafecció. Per exemple, els mitjans que deslegitimen els governs que no són del seu gust, o els que creen un enemic –sigui exterior o interior– per aglutinar els seus lectors en una postura d’odi, o els que no passen setmana sense dir que algú “humilia” o “vexa” Espanya, o els que davant d’aquests partits que són autoritaristes encara és hora que els etiquetin com a tal, en comptes de parar-los taula i haver naturalitzat la seva participació en l’arena pública (encara que la busquin destruir). També hi podríem afegir els que s’arrengleren amb les clavegueres de l’Estat per aconseguir per la via trinxeraire el que no poden assolir amb mitjans democràtics. O els que assenyalen professors d’institut, foto inclosa, de qui després el jutge arxiva la causa. O també els que mantenen com a articulista un líder d’opinió que fa un temps, arran del paper d’Alemanya en la no extradició de Carles Puigdemont, etzibava: “A Baviera poden començar a esclatar cerveseries. Naturalment proposo una acció. Esclar que s’ha de reaccionar”. Podem dir que els joves tal o pasqual, però s’ha de tenir estómac en veure’ls com un simple producte del sistema mentre tu tires desenes de milers d’exemplars afavorint tenaçment, portada a portada, aquest estat de coses.
