Mèdia 29/09/2020

Johnson encotilla la independència de la BBC amb els futurs nomenaments

Proposa dos 'brexiters' per a president de l'ens i responsable de l'OFCOM, el regulador audiovisual

Quim Aranda
7 min
Seu de la BBC, al centre de Londres

LondresLa guerra cultural de Boris Johnson, i en general del Partit Conservador britànic, contra la BBC s'intensifica. Saltant-se els protocols habituals de les convocatòries, el primer ministre ha ofert a una parella de professionals de llarga trajectòria vinculats a mitjans d'adscripció tory, històricament crítics amb la corporació i brexiters radicals, dos dels càrrecs de màxima responsabilitat dins del panorama mediàtic i audiovisuals de les illes.

D'una banda, Charles Moore, exeditor del Daily Telegraph i biògraf de Margaret Thatcher, que sempre ha defensat la despenalització del no pagament de la llicència de la BBC, ha sigut proposat com a nou president del consell de la corporació, l'òrgan que vetlla per la independència de l'ens i pel compliment de la seva missió: ras i curt, el famós eslògan "Formar, informar i entretenir." De l'altra, Paul Dacre, ex màxim responsable del sensacionalista i de dretes Daily Mail, és l’opció de Johnson per a la presidència de l'Ofcom, l'òrgan que regula els mitjans audiovisuals. Aquest càrrec s'ha de renovar abans de finals d'aquest any, mentre que el relleu a la presidència del consell de la BBC ha d'arribar abans del mes d'abril que ve.

Charles Moore, a l'esquerra, i Paul Dacre, aspirants de Johnson als la BBC i l'OFCOM, respectivament

Oliver Dowden, ministre de Cultura britànic, no ha volgut comentar la possibilitat que finalment es produeixen els dos nomenaments, que formalment depenen de la seva cartera. Però sí que ha emès senyals inequívoques de quines són les veritables intencions de l'executiu: "El nou president de la BBC ha de ser una persona incontestable, que pugui exigir responsabilitats a l'emissora. La BBC ha de representar molt més que les grans àrees metropolitanes del país", ha dit en declaracions a The Times.

Una referència explícita a la idea dels conservadors, i en especial de l'assessor àulic del premier Johnson, Dominic Cummings, segons la qual fins ara els professionals de la cadena, d'una presumpta tradició liberal, haurien afavorit i difós una visió centrolondinenca del país, oblidant les grans àrees rurals i els districtes del nord, de tradició menys cosmopolita. Una divisió que només tindria sentit a Anglaterra i que, en part, és la mateixa en què el país va quedar partit arran del referèndum del Brexit, quan aquesta mena de narrativa va començar a fer-se dominant.

El tempo i les maneres dels anuncis dels nomenaments –filtracions als mitjans com a globus sonda– ha provocat els recels de l'oposició, però. Entre altres raons perquè han tingut lloc abans que oficialment comencés el procés de selecció, que té lloc quan es fan públiques de manera oberta les ofertes de treball, en què es detallen les característiques dels aspirants. Els aspirants, finalment, han de passar un escrutini del Comitè de Cultura i Mèdia del Parlament, bàsicament una formalitat, perquè no tenen poder de veto sobre el candidat designat pel govern.

Reservori liberal

El doble nomenament, doncs, permetria a Johnson col·locar figures molt més pròximes al govern en posicions que tradicionalment han sigut percebudes com un reservori natural d'executius de mentalitat liberal.

Que el govern vol mantenir més sota control la BBC és una evidència que va acabar de posar de manifest el nou director general, Tim Davis. Quan va prendre possessió del càrrec, l'1 de setembre, un dels primers advertiments que va fer va ser instar els professionals a contenir-se de pronunciaments "partidistes" a les xarxes socials. De fet, aquest mateix dimarts, Davis ha afirmat davant del Comitè de Cultura i Media dels Comuns que està "disposat a prendre les mesures disciplinàries que calguin, fins a arribar a l'acomiadament", si no es respecten les noves normes sobre l'ús de les xarxes socials, que seran publicades en les properes setmanes. Amb tot, també ha advertit que no cal utilitzar sempre les mesures més dures, sinó que hi pot haver diferents graus sobre com fer complir les noves directrius.

Tim Davis, director general de la BBC des del passat 1 de setembre

D'altra banda, el nomenament de Moore obre el camí per despenalitzar el comportament de tots els que es neguen a pagar la taxa de llicència de la BBC, un tema en discussió des de fa temps, i que pot suposar una important pèrdua d'ingressos per a la corporació. D'acord amb les dades oficials per als anys 2019-20, aquest capítol suposa 3.943 milions d'euros. I que amb Moore pot tenir els dies comptats és quasi una certesa, malgrat que hi ha d'haver un seguit de consultes ministerials i també una plasmació en la futura Carta Reial de la corporació, que ha d'entrar en vigor el 2027 però que comença a renovar-se el 2020. La raó és que el mateix Moore, de 63 anys, va ser dut a judici el 2010 per no pagar l'esmentada llicència, una obligació que de moment tenen totes les llars.

Les retallades de sous i personal que Tim Davies ha anunciat, així com una disminució dels serveis que la corporació ha d'oferir en un context de màxima competitivitat amb les plataformes de streaming, encaixa perfectament també amb les declaracions, rares però contundents, de Dacre segons les quals els professionals de la casa creuen que "els diners creixen als arbres".

Així, després d'anys de rodejar la presa, amb la majoria incontestable de 80 diputats que tenen als Comuns, els conservadors semblen decidit a posar-li el peu al coll a la BBC.

Una imitació de Fox News de la mà d'un gran veterà ex BBC

Els amants de la més o menys suposada independència i objectivitat de la BBC no només deuen estar preocupats per la sacsejada que pot venir des del mateix consell i des de la direcció general de la cadena, sinó també per les possibles amenaces exteriors. Perquè a partir de principis d'any el veterà periodista Andrew Neil, de 71 anys, un dels grans rostres de la informació política de la BBC durant dècades, i l'home que va posar en marxa el 1988 l'SKY TV News de Rupert Murdoch, es posa al capdavant d'un nou projecte, GB News, un canal d'informació en streaming, de 24 hores, que vol portar al Regne Unit el mateix estil que practiquen Fox News i MSNBC. En declaracions fetes aquest dilluns al programa d'ITV News Good morning Britain, Neil, que considera el projecte com "el fet més excitant en els darrers vint anys de la televisió al Regne Unit", ha promès un canal amb una oferta "molt diferent" de les existents actualment al país. "No tindria sentit fer el que ja s'està fent força bé". Gran contingut d'opinió i llengua esmolada per part dels presentadors seran dues de les característiques bàsiques del nou canal, que es finança amb capital nord-americà, proveït per Andrew Cole, cap del consell d'administració de Liberty Global, propietari de Virgin Media, i Mark Schneider, també vinculat al món de les telecomunicacions. Neil, un periodista de tradició molt conservadora, però també independent, ha assegurat que defensaran "un debat sòlid i equilibrat i diverses perspectives sobre els problemes que afecten tothom al Regne Unit, no només els que viuen a la zona de Londres". Una vegada més, doncs, es pretén atacar la visió cosmopolita d'un Regne Unit comandat per Londres just quan l'any vinent el país ja serà fora de la Unió Europea a tots els efectes. La guerra cultural contra la tradició liberal no ha fet més que començar. GB News pot ser nucli d'opinions extremes.

stats