La bisexualitat pica a la porta de les sèries

BarcelonaDesprés d'anys rebent crítiques pel seu conservadorisme, Disney fa un pas endavant. Per primera vegada en la seva història, una de les seves sèries d'animació, The owl house, tindrà un personatge bisexual, una petita revolució que ha de contribuir a normalitzar aquesta comunitat entre els espectadors més petits. El crèdit d'aquesta fita, però, no és tant per a Disney com per a la creadora de la sèrie, Dana Terrace, que des que va començar a treballar en la producció va deixar clar que la seva intenció era fer una ficció al més diversa possible.

"Soc bisexual! I vull escriure un personatge bisexual, carai! Afortunadament la meva tossuderia ha tingut recompensa i ara rebo un gran suport per part de l'actual direcció de Disney", escrivia Terrace aquest agost al seu perfil de Twitter. En el mateix fil de Twitter, la creadora recordava la importància de la visibilitat i de mantenir-se fidel als seus principis, malgrat que quan va començar a treballar per a Disney alguns executius li van advertir que mai podria incloure una relació bisexual o gai en les seves històries. De la seva tossuderia va néixer Luz Noceda, la protagonista de 14 anys de The owl house, que se sent atreta pels nois però també per les noies, com ara l'Amity, amb qui acaba anant a un ball.

La Luz no és el primer personatge LGTBI que apareix en una producció de Disney, però sí el primer bisexual. En els últims anys, l'empresa de Mickey Mouse ha fet avenços tímids en la representació del col·lectiu, com ara la inclusió a Onward de l'Officer Spector, que s'identifica com a lesbiana. Amb tot, fins ara Disney sempre havia relegat la visibilitat LGTBI a personatges secundaris.

Els menys representants

Dins del col·lectiu LGTBI, bisexuals i transsexuals són els que menys quota de pantalla tenen, com remarca l’Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació (GLAAD). En el seu informe 2019-20 dedicat a la ficció televisiva, l'entitat assenyala que només un 26% del total de personatges regulars en sèries de canals en obert, per cable i de plataformes s'identifiquen sota el paraigua de la bisexualitat (GLAAD inclou sota aquest epígraf també els personatges que es consideren panssexuals, per exemple). En nombres absoluts, són 11 personatges més que durant la temporada 2018-19, però en percentatge baixa un 1%. Els que surten més mal parats d'aquesta baixa representació són els homes bisexuals, ja que del total de 128 personatges bisexuals només 36 són homes.

Paradoxalment, segons les dades del The Williams Institute, que depèn de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, al col·lectiu LGTB hi ha un 52% de bisexuals. "Tot i així, aquesta comunitat segueix estant infrarrepresentada o representada d'una manera molt pobra tant en els productes d'entreteniment com a les notícies", asseguren des de GLAAD. Entre els principals errors que cometen les sèries assenyalen l'ús de l'atracció per més d'un gènere com una eina temporal per alterar l'argument d'una sèrie o la representació dels bisexuals com a persones "en qui no es pot confiar, obsessives i amb comportaments autodestructius".

Malgrat la pobresa general del retrat de la bisexualitat en la ficció televisiva que denuncia GLAAD, en els últims anys algunes sèries de gèneres diversos han agafat la bandera de la representativitat. Una de les que ho han fet d'una manera més clara i positiva ha sigut la comèdia musical Crazy exgirlfriend. Darryl Whitefeather, el cap de la protagonista, Rebecca Bunch (Rachel Bloom), reconeix la seva bisexualitat en una etapa tardana –s'ha casat, ha tingut una filla i s'ha divorciat– i ho fa amb una cançó, Getting bi, en què recorda: "No és una fase, no estic confós ni soc indecís".

La inclusió de personatges bisexuals no és una opció exclusiva de sèries alternatives o atrevides, sinó que està presents en ficcions mainstream. Un exemple d'això és la comèdia Brooklyn Nine-Nine. Els guionistes van decidir escriure una trama per al capítol número 100 en què la Rosa, una de les policies de la comissaria, surt de l'armari després que l'actriu que interpreta el personatge, Stephanie Beatriz, ho fes a la vida real. "D'alguna manera, després que la Stephanie sortís de l'armari i es convertís en una defensora dels drets LGTBI, vam creure que era una oportunitat realment important i que, a més, era coherent amb el personatge", va explicar en el seu moment Dan Goor, showrunner de la sitcom.

L'acceptació de la bisexualitat també és una de les trames principals de The bold type, sèrie hereva de Sexe a Nova York i que segueix la vida de tres amigues que treballen en una revista de moda. La Kat (Aisha Dee) descobreix la seva bisexualitat quan coneix l'Adena (Nikohl Boosheri), una fotògrafa de l'Iran.

Els prejudicis contra la bisexualitat, i també l'homosexualitat, queden clars a Halt and catch fire, sèrie ambientada durant els anys 80 i 90 en el sector tecnològic. A través de l'ambiciós Joe MacMillan (Lee Pace), fa un retrat que s'allunya de la vinculació entre bisexualitat i vici i mostra la part més sensible d'un personatge que està ple de clarobscurs.

Segons GLAAD, les persones bisexuals tenen més por de sortir de l'armari que gais i lesbianes, i només un 28% d'ells afirmen haver-ho comunicat a les persones importants de la seva vida. Comptar amb referents televisius –ja sigui un personatge de Disney o el Pol Rubio de Merlí– és una manera d'aconseguir crear un entorn en què les persones bisexuals se sentin segures i puguin viure la seva vida amb normalitat, asseguren des de GLAAD.