Els blocs electorals: una cotilla inamovible

BARCELONADurant la major part del temps, els periodistes dels mitjans públics elaboren les seves peces seguint els criteris professionals. Però quan arriba la campanya, aquesta confiança se suspèn i tenen l'obligació de seguir un ordre i un minutatge determinats. Són els blocs electorals, als quals els periodistes no es resignen.

Què són els blocs electorals?

Durant la campanya electoral, les televisions públiques estan obligades a servir la informació dels diferents partits seguint un ordre determinat -de petit a gran- i assignant a cadascun un temps proporcional a la seva representació parlamentària. Els valors que es prenen com a referència són els de l'última campanya del mateix tipus.

Com es decideixen?

Cada televisió consensua la seva proposta. Com que als òrgans de govern dels mitjans públics ja hi ha representats els partits, l'acord difícilment genera un recurs davant la Junta Electoral Central. En el cas de TVE, per exemple, s'aplica una proporcionalitat estricta en les informacions de campanya. A TV3, el partit més gran té 2,5 unitats de temps per cada 0,3 de la formació més petita.

Qui els controla?

La Junta Electoral Central és la que fa complir els blocs si algun partit reclama. Ho fa emparant-se en la llei electoral, que a l'article 66 obliga els mitjans públics a "garantir el respecte al pluralisme polític, així com a la igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa". Tot i que el text no explicita la fórmula dels blocs, la Junta ha sentenciat sempre a favor d'aquesta modalitat.

Afecten els canals privats?

El 2011 hi va haver una ofensiva per estendre aquesta cotilla també a les televisions privades. Després de les protestes d'aquests canals, la Junta Electoral va sortir al pas de la polèmica dient que l'exigència de proporcionalitat era només "prudencial, i no aritmètica com l'exigida als mitjans de titularitat pública".

Per què es queixen els periodistes?

Perquè com que no poden decidir l'ordre de les diferents peces, sovint han d'explicar primer la reacció d'un partit i després el fet que l'ha generat. La proporcionalitat fa, a més, que els partits petits acabin tenint peces massa curtes per poder aprofundir en els temes (sovint s'intenta salvar la situació fent una peça el triple de llarga cada tres dies, per exemple). "No s'entén aquesta desconfiança en període electoral si a la resta de l'any sí que se'ns fa confiança", explica Pere Buhigas, cap d'informatius de TVE a Catalunya. "Hi ha prou mecanismes reguladors per mantenir uns blocs que acaben anant en detriment del mateix ciutadà".

En què es tradueixen les protestes?

A TV3 i Catalunya Ràdio, els periodistes no signen les peces d'informació electoral. A més, abans de cada bloc el presentador explica el perquè d'aquesta decisió. En el cas de la televisió, els periodistes tampoc no apareixen físicament a les cròniques. A TVE no hi ha vaga de firmes, però sí que s'informa que els periodistes no estan d'acord amb l'obligació de dimensionar i ordenar les diferents peces.

Com es podria resoldre la situació?

El mànec de la paella el tenen els partits polítics. La Junta Electoral no actua d'ofici i, a més, com que es renova en cada convocatòria, no estableix jurisprudència. Per tant, si els partits acceptessin un sistema diferent i renunciessin a recórrer a la Junta, els mitjans podrien aplicar qualsevol altre sistema. "El comitè professional de TV3 ha iniciat en diverses ocasions converses amb els partits per proposar un sistema més flexible", explica Raquel Ballabriga, membre d'aquest comitè, "però al final sempre arriben unes eleccions o altres i mai s'hi agafen: sempre acabem tenint blocs".

Què passa amb els partits extraparlamentaris?

En teoria no haurien de sortir, però hi ha una certa màniga ampla perquè tinguin alguna finestra, a criteri dels periodistes. En el cas de TV3, la suma de tots els extraparlamentaris pot rebre fins a una vint-i-cinquena part del temps de CiU, que és la força amb més representació. En el cas de TVE, els responsables d'informatius els dediquen alguna peça si consideren que protagonitzen un acte prou rellevant.