FICCIÓ

‘Caminantes’, una bruixa de Blair per a una nova generació

Orange TV tanca el rodatge de la seva primera sèrie, ambientada al Camí de Sant Jaume

En un frondós bosc del Parc Natural de Gorbeia, a Biscaia, dues noies i tres nois corren i salten per fer-se passar el fred. Són els actors protagonistes de Caminantes, la primera incursió d’Orange TV en la producció pròpia. La sèrie, que s’ambienta a l’estiu però que tot just s'ha acabat de rodar aquesta setmana, explica la història d’un grup d’amics que desapareixen mentre fan el tram francès del Camí de Sant Jaume. Dues setmanes després de la desaparició, la policia troba els mòbils dels protagonistes amb tots els vídeos que van gravar abans que se’ls perdés la pista. És a través d'aquestes filmacions, un recurs narratiu conegut com a metratge trobat, que es reconstrueix la història dels cinc amics. 

Creada i escrita per José A. Pérez Ledo, que ha sigut guionista de programes com Órbita Laika i ha format part d'El Terrat, i dirigida per Koldo Serra, que acaba de guanyar el premi Iris a la millor direcció per La casa de papel, Caminantes és una sèrie de terror que juga amb el realisme com abans ho va fer un dels referents del gènere, El projecte de la bruixa de Blair (1999). Per poder mantenir l'aparença de realitat, l'equip de la sèrie, una producció de 100 Balas (Mediapro Studio), ha optat per actors joves i poc coneguts pel gran públic ( Daniel Ibáñez,  Alexandra   Pino , Songa Park, Carlos Suárez i Lucas Miramón)

"És inevitable tenir El projecte de la bruixa de Blair com a referència perquè és la gran producció recent de metratge trobat , però també hem vist pel·lícules molt anteriors, dels anys 60, per exemple, que ja treballaven amb aquest recurs", explica Pérez Ledo, que matisa que pel que fa a l'argument Caminantes s'allunya molt de la cinta nord-americana i del terror rural, tot i haver estat rodada en molts entorns naturals. El guionista assegura que la seva intenció va ser fer una "barreja sense prejudicis" de diferents gèneres de terror i detalla que en la sèrie es podran veure elements propis de l' slasher –subgènere en què un assassí persegueix víctimes joves– i de terror sobrenatural. La història de Caminantes arrenca quan, durant el primer dia del seu pelegrinatge pel Camí de Sant Jaume, el grup s'allunya de la ruta seguint un nen ensangonat que els demana ajuda. Enmig del bosc, el nen desapareix i el més petit del grup, interpretat per Lucas Miramón, rep un cop de pedra. A partir d'aquest moment, les coses es començaran a tòrcer. 

Treballar amb metratge trobat té conseqüències narratives, però també formals, com ara que els capítols no sobrepassaran els vint minuts. Pérez Ledo confessa que estructurar una sèrie amb aquest recurs és "un autèntic malson". "És una trampa mortal i te n'adones quan ja has venut la sèrie", diu entre rialles. Entre les grans dificultats que planteja aquest recurs hi ha la pregunta de per què els personatges ho graven tot. "No hi ha cap pel·lícula que utilitzi metratge trobat que ho justifiqui" i l'espectador ha de fer "una suspensió de la incredulitat", diu Pérez Ledo. "Gairebé tota la sèrie són llarguíssims plans seqüència i això és molt difícil pel que fa al guió, però també per rodar", detalla. La sèrie, però, no només se sustenta en el metratge trobat: hi ha una trama secundària que s'explica a través del fals documental. 

Un rodatge molt físic

Bona part de les escenes de la sèrie s'han rodat amb telèfons mòbils, en concret amb un iPhone, ja que permet rodar en 4K. Tot i que en un principi es va plantejar que fossin els actors els que es gravessin amb els telèfons –se'ls va donar una mínima formació perquè ho poguessin fer amb garanties–, finalment ha sigut el director Koldo Serra qui ha operat el dispositiu. Això l'ha obligat a treballar molt enganxat als actors. "He sigut els ulls dels protagonistes tota l'estona", explica Serra, que assenyala que la climatologia –durant les cinc setmanes que ha durat el rodatge ha plogut 18 dies seguits– ha sigut un altre dels grans reptes del projecte, tot i que els ha ajudat a aconseguir l'estètica que volien per a la sèrie.

La temàtica i, sobretot, l'ús de mòbils han fet que el rodatge sigui molt físic, tant per al director com per als actors. "El primer que els vaig dir als cinc actors és que passarien molt fred, que segurament es mullarien i que seria molt físic, i així ha sigut", assegura Serra, que confessa que aquesta sèrie ha suposat un retorn al principi de la seva carrera, quan rodava curts sagnants en boscos.

Serra, que aviat començarà a rodar la nova temporada d' El Ministerio del Tiempo, es mostra convençut que la sèrie s'acabarà consumint en dispositius mòbils i per això els capítols estan pensants perquè durin "el que dura un viatge en metro".

Més continguts de