El calbot de Josep Borrell a Prisa, amb 6.349 dies de retard
BarcelonaAquest divendres, Josep Borrell va dir, en una entrevista a la Cadena SER: "Que jo sàpiga, el grup Prisa no pot cessar el secretari general del PSOE". És un bon gol de l'exministre, tenint en compte que la SER pertany a aquest grup. Que és l'editor d''El País', un diari pel qual Borrell va afirmar que sentia "pena" pel seu "comportament" en la crisi que ha enfrontat la 'baronia' socialista amb Pedro Sánchez, que Déu l'hagi perdonat.
El cas és que Borrell coneix de primera mà la capacitat de Prisa per influir sobre el tron de comandament del PSOE. Només cal anar a l'hemeroteca i consultar els editorials posteriors a la victòria del català en unes primàries que l'aparàtxik va dissenyar per consolidar Joaquín Almunia –aleshores secretari general– com a candidat. Almunia va prometre dimitir si perdia: una mesura de pressió com qualsevol altra, que se li va girar en contra. L'endemà de la desfeta, el diari de Prisa ja alertava que "Almúnia no hauria d'haver compromès la seva dimissió abans de l'inici [de les primàries]". Un dia més tard, aplaudia que hagués "desplaçat la decisió de dimitir a la reunió del comitè federal". I, en l'editorial de tres dies després, la primera frase deia que "José [sic] Borrell necessita un partit cohesionat i això passa avui per la continuïtat de Joaquín Almunia a la secretaria general". Ara ja sabem què va passar: un escàndol judicial que afectava Borrell indirectament –el dels inspectors d'Hisenda Huguet i Aguiar– el va empènyer a dimitir. L'endemà de la seva renúncia com a candidat, 'El País' el saludava a l'editorial amb una frase que fregava la burla: "El millor Borrell va ser el del seu comiat com a candidat".
El text era del 15 de maig del 1999. Fins divendres, van passar sis mil tres-cents quaranta-nou dies. Però Josep Borrell és com la Hisenda que va dirigir: ni perdona ni oblida.
