Canvi de guàrdia als mitjans dels Estats Units

BarcelonaDe manera no concertada, però coincident en el temps, un bon grapat de mitjans de referència dels Estats Units estan renovant les direccions periodístiques. El final de l’era Trump, el covid i el debat sobre la diversitat s’apunten com a factors que expliquen -més enllà del pur fet biològic de l’envelliment- que algunes de les marques insígnia del país estiguin en ple procés de relleu. Aquests són alguns dels canvis més significatius.

Jeffrey A. Zucker

“El primer president de la CNN que fins i tot mira la CNN”. Així qualificava Anderson Cooper, nivi rostre icònic de la cadena, Jeff. A. Zucker quan va ser nomenat president de CNN Worldwide, el gener del 2013. A diferència dels seus predecessors encorbatats, Zucker era un home que venia del mitjà, un apassionat de la televisió. Ara, vuit anys després, ha anunciat que a finals d’any deixarà el canal de vint-i-quatre hores de notícies.

Periodista ja durant els seus anys d’institut, va presidir el diari de Harvard en els seus anys d’universitari. Quan no el van admetre per cursar dret com a segona carrera, va ingressar a la NBC on, amb només 26 anys, es va convertir en el productor executiu de Today show, el programa matinal de la cadena, a les ones des del 1952. Vuit anys després el recompensaven pel seu èxit convertint-lo en president de NBC Entertainment: li va tocar des de renovar els contractes dels actors de la sèrie Friends fins a repensar els programes de la casa. Ell és un dels responsables de la popularització dels realities basats en proves extremes, com Fear Factor, on els concursants havien de menjar escarabats o saltar des d’altures de vertigen: una nova frontera televisiva, en definitiva.

Després de la fusió amb Vivendi Universal, el 2004, va anar escalant posicions fins a esdevenir president i director general de NBC Universal. Però la seva gestió va anar acumulant polèmiques -com el conflicte a l’hora de rellevar el presentador de Tonight show que presentava Jay Leno, i el fet que el canal caigués de la primera a la quarta posició en audiència-. La columnista Maureen Dowd, del New York Times, recollia una font de la competència gens amable: “Zucker hauria de ser un cas d’estudi quan s’analitzin els executius mediàtics més destructius. M’hauries de dir qui més ha agafat una cadena líder i l’ha ensorrat, literalment”. El 2010 s’arribava a un acord per a la seva sortida, coincidint amb la compra de la companyia a mans de Comcast. Va rebre entre 30 i 40 milions de dòlars d’indemnització.

Després d’un breu pas per Disney, Warner li va donar una nova oportunitat oferint-li la presidència d’una CNN que començava a mostrar símptomes d’esgotament. La seva proposta va ser treure el canal del nínxol estrictament informatiu i anar a la caça de l’espectador generalista. Els audímetres hi van respondre i la plantilla li va fer costat. Hi ha ajudat, els últims cinc anys, la puixança de Donald Trump, que va fer que la CNN quedés com a referent per al públic més progressista dels Estats Units, que no s’acabava de creure que l’estrident magnat hagués accedit a la presidència.

En tot cas, alguns mitjans dels EUA qüestionen que el relleu s’acabi consumant. Els bons resultats d’audiències de la nit electoral, més algunes declaracions de diversos executius, suggereixen que Zucker podria voler quedar-s’hi un temps més. Això sí, amb noves condicions.

James Goldston

A finals de març la cadena ABC News dirà adeu a qui n’ha sigut el president des del 2014, James Goldston. Durant el seu mandat el canal ha aconseguit que el xou nocturn de David Muir -sota la supervisió directa de Goldston- s’hagi imposat als competidors, en un mercat prou saturat. De fet, el World News Tonight va aconseguir superar molts programes d’entreteniment i realities de la televisió generalista. “Tot i que he gaudit de cada dia dels meu disset anys a ABC News, sempre he assumit que després d’aquest cicle electoral -en què hem corregut a velocitat d’esprint durant quatre anys- seria el moment de canviar”. Tot i que és una sortida voluntària, algunes fonts consideren que va quedar tocat arran de la polèmica sortida de la cap d’economia, Barbara Fedida, per haver fet servir llenguatge racista amb els seus subordinats. De moment, Disney -el conglomerat que controla ABC- no s’ha pronunciat en favor de cap successor.

Phil Griffin

La divisió de notícies de la NBC també viu canvis. Phil Griffin, president de la progressista MSNBC, va deixar a principis de mes la presidència de la cadena informativa. El relleu el va passar a Rashida Jones, que es va convertir en la primera dona negra que comanda una televisió de notícies d’abast nacional als Estats Units. Anteriorment havia sigut responsable de la programació diürna de la cadena. De fet, l’any passat hi va haver relleu a NBC News: l’empresa que comanda les diferents empreses informatives del conglomerat va passar a ser presidida per Cesar Conde, arran de la sortida d’Andrew Lack, després de cinc anys marcats per polèmiques com ara no haver connectat amb el report sobre el moviment Me Too que va preparar Ronan Farrow i l’acusació d’haver mantingut amagades les greus acusacions de caràcter sexual que pesaven sobre el presentador de Today Show, Matt Lauer.

Martin Baron

Aquest 28 de febrer marcarà el final d’una de les carreres periodístiques més prominents als Estats Units de les últimes generacions. Martin Baron, actual director del Washington Post, ha decidit que es retira de la primera línia, als 66 anys. Les investigacions sobre l’espionatge interior de la NSA i sobre el sistema d’ajudes alimentàries, publicats durant el seu mandat, han reportat al rotatiu dos premis Pulitzer. Nomenat el gener del 2013, va viure en primera persona la venda del diari a Jeff Bezos, que el va refermar com a màxim responsable editorial. Tot i els innegables èxits periodístics, Baron també va donar mostres de començar a perdre la sintonia dels temps. Una reportera del Washington Post va ser suspesa de feina perquè, quan va morir l’estrella del bàsquet Kobe Bryant, va recordar el seu cas d’agressió sexual en un tuit. Després de la queixa de bona part dels periodistes de la casa, va ser restituïda en el càrrec.

Més enllà del seu pas pel diari de referència de la capital nord-americana, Baron també va fer història quan va ser director del Boston Globe, entre el 2001 i el 2013. Durant aquells anys el diari es va reorientar cap al periodisme d’investigació més local. El principal fruit d’aquell gir van ser les revelacions sobre els abusos sexuals perpetrats en el si de l’Església catòlica de Boston, que van ser guardonats també amb un Pulitzer i que el director Tom McCarthy va narrar a la pel·lícula Spotlight, Oscar al millor film -i millor guió original- del 2015. Liev Schreiber hi interpretava de manera molt convincent un Martin Baron ferm i que actuava de brúixola moral de l’equip. El periodista, anteriorment, havia comandat equips al Miami Herald, on també va aconseguir que el diari guanyés un Pulitzer per investigacions que havia promogut.

En el moment d’anunciar la retirada, Baron va dir a la redacció delWashington Post : “Us heu mantingut ferms davant els atacs cínics i inesgotables contra els fets objectius”. I, posteriorment, aclaria que tot i que creia merèixer “un respir”, volia continuar implicat en el periodisme i “contribuir a la professió”, però des d’una posició més relaxada.

Dean Baquet

La sensació de canvi generacional és tan intensa que fins i tot assenyala professionals que no han reconegut la voluntat de plegar. És el cas de Dean Baquet, director del New York Times. Que s’hagi comprat una casa a Los Angeles, on ja va treballar com a director del LA Times, sumat al fet que des del novembre exerceix el càrrec des d’aquesta ciutat californiana, a uns quants milers de quilòmetres de la seu central, suggeriria les ganes d’un canvi vital en aquest periodista de 64 anys. Amb tot, tampoc cal sobredimensionar aquest trasllat tenint en compte que la seu del rotatiu, a la vuitena avinguda de Nova York, està virtualment desocupada per les mesures anticovid.

Norman Pearlstine

Després d’haver ocupat llocs de responsabilitat en mitjans com la revista Time, Bloomberg i The Wall Street Journal, Norman Pearlstine ha sigut l’últim director de Los Angeles Times. L’octubre passat va anunciar que deixava el càrrec, als 78 anys, i des d’aleshores el rotatiu encara no ha nomenat un substitut en ferm. La decisió de plegar es vincula a un moviment de fons a la redacció, que va publicar un article criticant la falta de diversitat entre els seus professionals. A la peça esmentada, alguns membres de l’staff posaven en dubte la capacitat de lideratge de Pearsltine per corregir la situació.

Stephen J. Adler

El director de l’agència de notícies Reuters, una de les més importants del món, ha explicat que es retirarà a l’abril, als 65 anys. La companyia li busca substitut per comandar una redacció de 2.500 professionals i, de moment, no ha donat cap indicació sobre qui podria ser el relleu d’Adler, que ha sigut un referent de l’agència des que en va ocupar la màxima posició l’any 2011. Se n’anirà a casa amb set premis Pulitzer a la butxaca i havent completat la renovació digital de l’agència.

...i alguns més

La marxa de Lauren Williams com a directora de Vox Media per fundar una fundació periodística dedicada a la comunitat negra ha estat coberta aquesta setmana per Swati Sharma, que hi arriba després d’haver sigut directora executiva de The Atlantic els últims tres anys. Ezra Kein, un altre dels cofundadors del mitjà, també l’ha deixat, en aquest cas per esdevenir columnista al New York Times. També el Huffington Post i la revista Wired busquen màxims responsables per a les seves redaccions.

En el cas del HuffPost, la plaça està vacant des que al març Lydia Polgreen va marxar a Gimlet Media, una empresa dedicada als podcasts propietat de Spotify. I és probable que no es nomeni ningú fins que no es completi el procés de venda d’aquest portal, que combina informació i pescaclics, a BuzzFeed. I, quant a la revista tecnològica Wired, del grup Conde Nast, busca substitut per al director Nicholas Thompson, que s’incorporarà aviat a The Atlantic.