Mèdia 04/04/2021

Carlos Cuevas: "Quan surt un mugró en una pantalla la gent es torna boja"

4 min
Carlos Cuevas en una escena de 'Merlí: sapere aude'

BarcelonaCarlos Cuevas (Montcada i Reixac, 1995) ha crescut davant la mirada dels espectadors. El personatge de Pol Rubio, protagonista de Merlí i la seva continuació, el van convertir en un ídol d’adolescents però l’actor assegura que ja està a punt per girar full. Amb l’estrena de l’última temporada de Merlí: sapere aude , que es va començar a emetre divendres a Movistar+, Cuevas s’acomiada de Rubio i es prepara per enfocar la seva carrera cap a rols més adults. [Atenció, l’entrevista conté espòilers]

En aquesta última temporada, el Pol viu un canvi vital important. ¿Estava pensat des d’un inici? 

— Estava pensat, sí. Jo ho sé des d’abans de rodar l’spin-off i vaig rodar la primera temporada sabent que el Pol tenia el VIH sense estar diagnosticat. 

Per al Pol és un daltabaix. Com vas treballar aquesta trama?

— La temporada gira al voltant de com és encara de fort l’estigma pel que fa al virus. ¿Com acabem amb l’estigma? Davant la por, informació. Davant la por, poder, coneixement, metges i teràpia. El Pol farà el seu propi camí. 

Creus que la sèrie farà que es parli més d’un tema que sembla oblidat?

— Crec que la meva generació és una generació que no ha crescut amb la por al VIH. Al col·le venia un senyor a fotre-li un condó a un plàtan i ens deia que la sida era allò que tenien els drogoaddictes, les prostitutes i els gais. Que era una cosa dels 80. I esclar, som uns ignorants. L’interessant de parlar-ne a la sèrie és que acosta el problema als joves i que, a més, se’n parla des dels nostres dies, i no com el monstre dels 90 que feia que la gent s’anés debilitant i tingués els dies comptats. 

La situació que viu el Pol canvia el to de la sèrie?

— Sí, puja un esglaó pel que fa a la maduresa. L’agafen de les solapes i el porten a l’edat adulta i li diuen “nen, això ja no va de qui t’agrada o qui no t’agrada”. Com diu el tràiler de la sèrie, la vida és molt més difícil que treure’s una carrera, ens havien enganyat. És aquesta cosa fastigosa de la meritocràcia que et diu “tu estudia i fes les coses bé i la vida et recompensarà”. O no. La idea de la meritocràcia és una mica infantilista. 

La temporada passada va haver-hi molt d'interès mediàtic per les escenes de sexe i els nus del teu personatge. Et va decebre?

— Per descomptat. Em curro molt la meva feina, li tinc molt de respecte, llegeixo molts llibres i tinc molts referents perquè després només es parli del fet que surto en boles. Em sembla cutre, que menysté la sèrie i que no és el lloc per on jo la vull portar. Em decep el to amb el qual es parla i que se li doni importància a això. Si algú ha vist quatre sèries o quatre pel·lícules sap que els nus formen part de la història del cinema. Crec que no ens hauríem d’escandalitzar, però, esclar, també estem en una època en què els mugrons estan censurats a Instagram i quan surt un mugró en una pantalla la gent es torna boja. Els museus estan plens d’estàtues nues. Escandalitzar-nos davant un nu em sembla d’una altra època. 

Creus que ens falta madurar com a societat?

— És que em sembla una polèmica molt barata. ¿Realment, amb una sèrie que parla de tantes coses i que té moltes coses positives, hem de parlar d'un xaval que surt despullat? Com que la meva lectura és que no s’ha entès res, em decep. Després faig la reflexió personal i em dic: “Cuevas, tu has fet la teva feina, tira cap endavant”. Em faig jo de terapeuta. 

Et veuries més temps interpretant el Pol?

— Jo el dono per acabat i crec que l’Hèctor [Lozano, creador de la sèrie] també. Sempre ho fem així, sempre hem treballat amb la idea que cada temporada era l’última. Aquesta, especialment, queda molt rodoneta i molt ben tancada. Ara cadascú està amb els seus propis projectes, però si més endavant algú se li gira el cap i vol fer més temporades, ja en parlaríem. Ara mateix, però, no és una idea present en cap de nosaltres.  

Sembla que no pares gaire.

— No, la veritat és que no. Ara, però, sí que em ve de gust ser més selectiu. 

Fins ara, ¿agafaves tots els projectes que t’arribaven perquè t’interessaven o perquè senties la necessitat de fer-ho?

— Dels 20 als 25 he treballat com una bèstia, no he parat ni un dia perquè m’han vingut coses molt xules, o coses a les quals creia que no podia dir que no pel moment en què estava. Sempre he estat ocupat. Ara, dels 25 als 30, se m’obre una altra finestra i vull ser més selectiu i fer coses que m’agraden molt, molt i molt. I, sobretot, tinc ganes de deixar enrere el personatge adolescent. Crec que els meus personatges ja han portat moltes motxilles a l’esquena i han anat prou al col·le. 

Fer rols més adults?

— Més adults i amb directors que expliquin històries més dedicades al públic adult. Els últims nos que he dit tenen a veure amb això, amb no voler repetir amb un target molt juvenil, perquè crec que ja ho fet tot. ¿Saps com quan el Guardiola va marxar del Barça i va dir "m’he buidat"? Doncs el mateix. De personatges adolescents ja he fet tots els que havia de fer i ara em ve de gust fer-ne d’altres per als quals em sento preparat. 

Entenc, però, que el personatge del Pol no el consideres una llosa…

— No, al contrari. Estic encantat i feliç perquè crec que és el personatge adolescent més xulo que hi hagut mai a Espanya. M’estimo molt el personatge, però ja està, s’ha acabat.

stats