Quan a la dècada dels 90 internet es va començar a estendre per tota la societat, més enllà dels centres acadèmics i de recerca, es va fer palesa la necessitat de definir-ne la governança i un dels temes era decidir com es podien dir les webs i qui ho gestionaria. A internet, les webs tenen nom i cognom i, com passa amb les persones, el cognom indica a quina família pertanys. Això és l'última part d’una adreça web, el que va després del punt, i n’hi ha de generals (.com, .org), de país (.es, .fr) i temàtics (.museum, .coop). En diuen TLD (Top-Level Domain). Al principi, la persona encarregada de coordinar aquest tema va ser Jon Postel, que el 1996 va obrir un debat sobre quin hauria de ser el sistema de noms de domini a internet.
Ja en aquell moment un grup de catalans, en què destaca Amadeu Abril, van engegar una campanya per aconseguir "un TLD per a la nostra gent" que va arribar a aconseguir que el 24 d’octubre del 1996 el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat, amb el suport explícit de tots els partits polítics, una moció per demanar el domini .ct. Malgrat el suport, la idea no va avançar perquè els TLD de dues lletres estan reservats als països. Això va comportar una divisió entre els promotors de la iniciativa: els que consideraven que renunciar al .ct era renunciar a l’objectiu d’esdevenir un país i els que van obrir l’opció de demanar el .cat com a manera de "circumval·lar el mur".
Mentrestant, internet continuava ordenant-se i el novembre del 1998 es va crear la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), una fundació sense ànim de lucre amb el mandat de gestionar el Sistema de Noms de Domini d'Internet, i a la seva junta ja hi havia Amadeu Abril. Des del 1984, a més dels dominis de país, hi havia els sufixos .com, .edu, .org, .net, .gov i poca cosa més. L’any 2000, la ICANN va decidir obrir-se a altres comunitats d’interessos i, amb molta prudència, va convocar la seva primera ronda per rebre propostes de creació de nous dominis. El grup català va decidir no participar-hi vist que la ICANN es mostrava molt prudent, com demostra que només es van acceptar set nous dominis (.biz, .coop, .info, .museum...).
En paral·lel, els catalans continuaven organitzant-se. Superat el debat entre .ct i .cat ("canviar el passaport pel diccionari"), el 23 de novembre del 2001 es va crear l’Associació puntCAT formada per entitats (no individus ni empreses) que donessin suport a la cultura catalana abastant qualsevol territori catalanoparlant. Es van mobilitzar més de noranta organitzacions de tot el món, de l’Institut d’Estudis Catalans (amb un paper capital) fins al Casal Català de Melbourne, a Austràlia.
El gir en el suport al català
El 15 de desembre del 2003, la ICANN va obrir una segona ronda per rebre noves propostes de domini. Arribat el termini, 16 de març del 2004, s’havien presentat deu candidatures, una de les quals era la de l’Associació puntCAT demanant formalment el domini .cat. Atès que la ICANN no havia previst que fos una cultura qui es presentés a una convocatòria de "comunitats d’interessos", l’associació va demostrar la seva fortalesa acreditant el suport de 65.468 persones, 2.615 empreses i 98 entitats de tots els territoris de parla catalana.
El març del 2004 és just el moment dels atemptats terroristes a Madrid que van influir de manera determinant en el canvi de govern a Espanya. El govern espanyol sortint, liderat per José María Aznar, estava en contra de la idea del .cat i havia fet gestions davant els departaments d'Estat i de Comerç dels EUA per bloquejar la iniciativa, però el canvi de govern va posar José Montilla al capdavant del ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i, per tant, també de la secretaria d'estat de Telecomunicacions. Amb el canvi polític, l’Associació puntCAT va aconseguir una carta formal de suport del govern espanyol i una altra del govern d'Andorra, resolent una condició que havia plantejat la ICANN: demostrar el suport dels governs on el català fos llengua oficial.
El maig del 2004, el president de la ICANN, Vint Cerf, i el membre d'enllaç amb la junta de la ICANN, John Klensin, van visitar Barcelona com a part de l'INET 2004 i van participar en un acte públic sobre el domini .cat. Tots dos eren reticents a la idea que una comunitat d'internet es definís per la llengua i la cultura i, en general, a la ICANN tenien por que el precedent del .cat comportés l’arribada de milers de noves peticions. Va fer falta posar en marxa un esforç intens i continu de diplomàcia i arguments tècnics, econòmics i socials.
Finalment, el 18 de febrer del 2005 la junta de la ICANN va votar a favor del domini .cat, però encara no va fer pública la decisió i es van iniciar les gestions per signar un contracte amb la Fundació puntCAT, hereva de l’associació i futura gestora del nou domini. Els termes de l’acord van quedar clars a finals de juliol i la ICANN va demanar un cop més si la idea tenia el suport dels governs espanyol i andorrà. Els dos governs ho van confirmar a principis de setembre i la ICANN va fer pública l’aprovació del nou domini .cat el 15 de setembre del 2005. La cultura catalana esdevenia la primera al món a tenir un domini propi a internet.
Els reptes del català
El .cat neix a la vegada que YouTube o Facebook i acaba de complir vint anys amb un estat de forma excel·lent, amb més de 113.000 dominis registrats i un creixement sostingut i qualitatiu. El domini .cat és anterior a Twitter, Instagram, TikTok, Spotify, AirBnB, Uber, Revolut, Glovo, Zoom i OpenAI. És evident que internet ha canviat i els reptes de la comunitat catalanoparlant també. Per defensar i promoure la nostra cultura ja no n'hi ha prou amb un domini, cal també que ens preocupem de quants resultats són en català quan fem una cerca a Google o si ChatGPT ens ha respost fent servir fonts d’informació del nostre entorn o de ves a saber on. Estar atents als nous formats i als nous col·lectius que creen continguts en la nostra llengua. I als nostres drets, ara que el món està discutint conceptes com identitat digital, privacitat i personalització.
Per tot això, el 3 de juny del 2025 la Fundació puntCAT s’ha refundat en la Fundació Accent Obert, l’orgullosa hereva d’un gest col·lectiu extraordinari que actualitza la seva missió per créixer en activitat més enllà del domini .cat i continuar defensant en digital la nostra manera de ser.
