La caverna i els energúmens del col·legi major

La cabra va ser llançada des de dalt del campanar i va espetegar contra el terra pocs segons després. Abans de morir, va tenir temps de veure com se li apropava l’escriba del poble i, encongint les espatlles, li deia: “És només un ritual”. La inquietant performance al Col·legi Major Elías Ahuja deixa algunes lliçons comunicatives. La primera, la capacitat trituradora de les xarxes. Els fets van passar diumenge, però no es van convertir en notícia fins que el déu de la viralitat va tocar el vídeo amb el seu dit arbitrari. ¿Hauria tingut el mateix impacte sense l’efecte visual de les persianes obrint-se de cop? La societat de l’espectacle imposa regles iròniques. Des dels mitjans conservadors es tendeix a l’aigualiment i la disculpa: que si és un ritual, que si els ganàpies ja ho fan això, que si és tradició... D’acord: preguntem-li-ho a la cabra. Altres s’agafen al fet que les destinatàries del missatge –totes?– han indicat que no hi veuen problema. Però és evident que el mal d’aquest tipus d’accions no és directe, sinó el fet d’alimentar una cultura on el paper de la dona és poc més que el de receptacle de les pulsions masculines.

Federico Jiménez Losantos, des de la seva tribuna a esRadio, es complaïa a recordar lletres d’alguns dels cantants de trap actuals. Hi ha una diferència essencial: ningú t’obliga a escoltar-los. A Libertad Digital, el titular era de deliri: “L’esquerra de «chúpame la minga» i «l’assotaria fins a sagnar» s’escandalitza pels crits en un col·legi major”, i sobre la reacció de les alumnes: “Lliçó de maduresa de les noies”. No cal dir-ho, quan des de l’esquerra es disculpa la imposició del vel invocant (absurdament) la presumpta llibertat i agència de les dones que en duen, aleshores és la caverna la que salta a la jugular. I, així, ben entretingudetes, van les cabres caient.