10 programes de 3Cat que potser no recordes (però valen la pena)

BarcelonaLa televisió pública catalana sempre ha tingut una doble missió: informar i entretenir, però també innovar i arriscar. Al llarg dels seus més de 40 anys d’història, recordem títols i icònics com Polònia, Ventdelplà o el Club Super3. Tanmateix, hi ha un arxiu gloriós de programes que només van durar una temporada, però que encara avui generen un somriure i interès. També provoquen una pregunta inevitable: "Com és que això no va triomfar o no va tenir continuïtat?" Potser eren massa avançats al seu temps, massa arriscats, o bé ja havien complert el seu cicle. Sigui com sigui, ens capbussem a l'arxiu del 3Cat per ressuscitar aquells programes que potser havíeu esborrat de la vostra memòria. Prepareu-vos per a una llista que va del concurs d’oratòria a les aventures d’un drac professor d’història.

Un concurs d’oratòria a TV3? Sí, va passar el 2018. El got d’aigua volia trobar el millor orador jove de Catalunya. Presentat per Samantha Vall, barrejava el format de talent show amb tocs de documental per mostrar no només les proves, sinó també la preparació i la pressió dels participants. Els concursants havien de convèncer amb arguments i enginy, i el públic i un jurat els havien de valorar. El programa tenia un encant únic i uns nervis en directe que ja voldrien molts debats polítics. Entre els noms dels concursants, alguns els hem vist en altres programes de la corporació, com Long Li Xue. Tot i ser una aposta original i arriscada, només va durar una temporada.

A finals dels anys vuitanta, el 1988, coincidint amb la celebració del mil·lenari polític de Catalunya, TV3 va impulsar una sèrie d’animació amb vocació pedagògica: Història de Catalunya. El programa estava adreçat al públic infantil i juvenil, amb l’objectiu de difondre els fets històrics més rellevants del país d’una manera accessible. La sèrie, protagonitzada pel personatge del Dragui –un drac que guiava els espectadors al llarg dels segles–, constava de 39 capítols de 15 minuts. El projecte comptava amb l’assessorament d’historiadors com Joan Soler Amigó i Anna Duran, i els dibuixos eren obra de Francesc Capdevila. Aquesta producció és considerada una fita en la divulgació històrica televisiva per a infants, i encara avui se la recorda sovint a les xarxes socials. A més, el Dragui va esdevenir tota una icona per als nens dels 80.

Estrenat l’estiu del 2015, Gent de món era un docuxou que feia viatjar l’espectador arreu del planeta amb un enfocament diferent. No es tractava tant de descobrir destins turístics com de conèixer les persones que viatjaven en grup, amb les seves històries, manies i moments insòlits. Entre receptes de fricandó explicades en un mercat de Teheran i cançons improvisades al riu Eufrates, el programa combinava humor i humanitat amb paisatges exòtics de fons. L’any següent va tenir una segona temporada, i última, a bord de creuers pel Mediterrani, el Bàltic i el Carib, amb el mateix esperit entranyable. La narració anava a càrrec de Joan Lluís Bozzo, que ja coneixia bé els viatges organitzats gràcies a les meravelloses Oh! Europa i Oh! Espanya. Una pena que no tingués continuïtat. Des d'aquí fem un prec a 3Cat per enviar un operador de càmera i un guionista amb grups de l'Imserso per amenitzar les nostres caloroses nits d’estiu.

A principis del segle XXI, TV3 va experimentar amb la sàtira política i informativa a través de dos formats que avui podem considerar precursors de Polònia. 7 de notícies (2001) i el seu derivat Set de nit (2002) combinaven informació, paròdia i humor en un moment en què la televisió catalana no estava acostumada a veure caricatures polítiques en prime time. Amb Toni Soler al capdavant i un equip que incloïa actors com Queco Novell i Toni Albà, aquests programes van introduir imitacions icòniques –com la del rei Joan Carles, que va generar queixes de la casa reial– i una mirada crítica en l'actualitat. Tot i la seva curta durada, van obrir camí a una tradició de sàtira política que encara perdura.

Durant set mesos, un equip de TV3 va enregistrar més de 300 hores d’imatges per mostrar el funcionament intern de l’aeroport del Prat. El resultat va ser Aeroport, una docusèrie, estrenada l'any 2017, que obria una finestra a una de les infraestructures més complexes del país. Amb la narració de Queco Novell, els capítols combinaven històries humanes –passatgers, treballadors, imprevistos– amb una mirada tècnica sobre processos essencials com la seguretat, la gestió d’equipatges o la coordinació de vols. El programa va descobrir als espectadors tota una col·lecció de personatges, alguns de tan imprescindibles com el Ricardo, treballador dels taulells de facturació de Vueling, que va passar a formar part de la història de TV3 amb el seu tallant "Volabas".

L’any 2005 TV3 va convertir la història de Catalunya en un concurs de popularitat. El favorit, presentat per Toni Soler i un Oriol Junqueras –encara lluny de la primera línia política– com l'historiador que en guiava l'explicació acadèmica, repassava els grans noms de la història catalana per decidir qui era el personatge més popular (la tria era pràcticament exclusivament masculina, amb només una candidata dona, Ermessenda de Carcassona). Un concurs en directe en què el públic votava i es combinava l'espectacle televisiu amb la divulgació històrica. Tenia rigor, però també un to lúdic i moments televisius memorables, com veure Junqueras disfressat del rei Jaume I, el guanyador del programa.

Com consumim? Som sostenibles? Aquestes preguntes vertebraven Lletra petita, un programa divulgatiu emès fa més de deu anys, el 2010, i que, vist avui, continua sent d’actualitat. Presentat per Lídia Heredia, amb el suport de Samantha Vall i Juanra Bonet, explorava hàbits quotidians i els reptes de la societat de consum amb exemples pràctics i històries properes. Va tenir 11 capítols i abordava qüestions tan presents avui com l’eficiència energètica i el turisme responsable. El programa combinava reportatges, entrevistes i experiments socials. Sembla que, tot i el temps que ha passat, els nostres hàbits han canviat poc.

Aquest format documental, emès a principis dels 2000, buscava acostar les grans figures de la cultura i la història catalanes des d’una òptica íntima i familiar. El meu avi donava veu als descendents d’icones com Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda, Pau Casals o Carmen Amaya, amb l’objectiu de descobrir la dimensió més humana d’aquests personatges. El format humanitzava figures històriques amb testimonis que anaven des dels que ho sabien tot fins als que amb prou feines en tenien noció, com els seus nets. El programa va rebre el Premi de Ràdio i Televisió d’Òmnium Cultural, que en va reconèixer la qualitat i la contribució a la memòria col·lectiva.

El 2004 Andorra s’estrenava a Eurovisió. La preselecció, però, no es va fer només al Principat, TV3 va emetre 12 punts, un programa fet conjuntament amb Ràdio i Televisió d'Andorra que constava de nou gales des de l’Auditori Nacional d’Andorra. Presentat per Xavier Grasset i Pati Molné, combinava jurat professional i televot del públic d’Andorra i Catalunya. Marta Roure en va sortir vencedora amb Jugarem a estimar-nos. No es tornaria a repetir. Les poques vegades que Andorra va tornar a participar en el Festival de la Cançó no va comptar amb el suport de la Televisió de Catalunya en la preselecció. La col·laboració del 2004 queda per a la història de totes dues cadenes.

Gaspar Hernàndez va portar a la televisió l’esperit del seu programa radiofònic de Catalunya Ràdio, L’ofici de viure, amb Bricolatge emocional, l'any 2010. El format, dedicat a la psicologia pràctica i el creixement personal, abordava temes com la gestió de la timidesa, la por de volar o les relacions afectives. Un exemple paradigmàtic de sinergia entre ràdio i televisió dins la CCMA, seguint una fórmula que anys després funcionaria amb èxit en programes com Crims.