Que avorrit que és el 3/24
Veure el món a través del 3/24 és com viure en el dia de la marmota. Les notícies passen, però tot sembla igual. No només per les franges on la roda informativa està enllaunada, cosa que provoca una barreja de jet lag i déjà-vu estranya a l’audiència. És la poca esma en el to, presoners d’una inèrcia avorridíssima. I són unes estructures repetitives que no s’han modificat en anys. Els mateixos vídeos, les mateixes entradetes i els reaprofitaments de sempre. I, de tant en tant, sempre puntual, aquella veueta penetrant que fa una eternitat que repica en els nostres timpans: “Qui us ofereix el teeeeemps? [...] Ho veieu!” I vinga. Tornem-hi.
El món canvia, el periodisme evoluciona, els professionals teoritzen sobre fake news i lamenten haver de competir amb el sensacionalisme de les cadenes privades quan fan informació. Però mentrestant, en un racó de l’espectre mediàtic, hi continuem tenint el 3/24, monòton, impermeable, sense evolucionar, sense preocupar-se pel ritme, seguint les pautes del primer dia. Cap mena de vigor informatiu. Cap sensació que els temps canvien i els mitjans de comunicació s’hi adapten. La cadena no desprèn cap energia. En el 3/24 qualsevol canvi té a veure amb les vacances, les baixes i els torns horaris dels professionals que donen la cara. El més emocionant que hi passa és l’aparició de la franja vermella a la part inferior de la pantalla que anuncia una "Última hora" repetidament sense que l’informatiu encara se’n faci ressò. És l’única estona que es genera un cert suspens. La il·lusió perquè al cap de poca estona –amb sort– s’hi incorpori una informació nova rellevant i entri en la roda de la inèrcia fins a fondre’s.
La tertulianització de TV3 ha matat els experts de la redacció i l’esperit informatiu. La verborrea política ha devorat l’aprofundiment en els àmbits social, cultural, sanitari, econòmic o educatiu. Els serveis informatius han diluït els seus grans especialistes en favor de col·laboradors externs. El 3/24 hauria de servir per posar en valor el talent periodístic de la cadena –que encara existeix–. L’espectador hauria de saber el nom dels periodistes i la seva àrea d’expertesa. Donar personalitat i importància als seus professionals i que s’incorporin al relat. També equips de producció ambiciosos que pensin en bastir les notícies més enllà dels vídeos. I una renovació del disseny de la pantalla on la infografia estigui a l'altura del potencial que sempre ha demostrat la televisió pública.
L’any que ve, el 2023, el canal informatiu farà vint anys. Potser, per celebrar-ho, ha arribat el moment que algú el reformuli, el modernitzi i li doni una empenta.
