Les mares, baròmetre de la ignorància
Dilluns, Els matins de TV3 se submergia en la voràgine informativa de l’arrencada del Mobile World Congress posant l’accent en la intel·ligència artificial. Arran de l’anunci de Pedro Sánchez sobre el desenvolupament d’un gran model de llenguatge d’IA en castellà i les llengües cooficials, Ariadna Oltra va connectar amb el ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivà, perquè li aclarís i li ampliés les implicacions d’aquest nou projecte. Per sort, una mica més tard, la periodista comptava en el programa amb l’expert en tecnologia Albert Cuesta per fer-ho encara més entenedor. Oltra li va preguntar a Cuesta: “Com ho podem fer perquè, diguéssim... Va, posaré la meva mare d’exemple, perquè ho entengui. ¿Què serà això?”. Cuesta va riure: “Pobres mares...”. Un expert en tecnologia es deu trobar massa sovint que els seus interlocutors apel·len a les progenitores com a exemple de públic amb qui cal abaixar el llistó. Acabada la resposta de Cuesta, Oltra, amb un somriure i recuperant la brometa inicial, potser com una petita picada d'ullet familiar, li agraïa els aclariments: “Fantàstic! Jo crec que la meva mare ho deu haver entès...”.
Però el recurs d’Ariadna Oltra de demanar que les explicacions siguin senzilles “perquè ho entengui la meva mare” és un dels grans tòpics del periodisme des de fa dècades. Encara més, durant molts anys, en moltes redaccions, era una consigna que els veterans donaven als aprenents a l’hora de redactar un text: “Ho has d’explicar perquè ho entengui la meva mare”. Hi havia també la modalitat “com si l'hi expliquessis a la teva àvia”. Les mares han sigut el referent domèstic de la ignorància, i més en un país de tradició masclista i conservadora que al llarg de la seva història televisiva ha abusat d’aquest rol maternal entranyable però poc il·lustrat a l’hora de construir personatges, monòlegs i acudits. En aquesta columna se n’han comentat altres casos.
Deixant de banda les particularitats familiars de cadascú i centrant-nos en aquest tòpic televisiu sobre les habilitats de comprensió, el terme mare serveix per fer referència a l’audiència de les dones de més edat, aquest perfil que tradicionalment s’ha associat a un públic menys instruït. En aquest context, a la televisió esdevé un genèric que resulta pejoratiu.
Cal abandonar aquest tòpic masclista i edatista perquè perpetua aquesta idea caducada sobre les mares en concret i les dones en general. El món va canviant, les generacions són unes altres, l’accés de les dones a l’educació i la informació també, i, per sort, les mares són un grup molt divers de dones. Ja no es pot singularitzar les dones com un públic amb menys coneixements perquè és sexista i passat de moda. “Explica-ho perquè ho entengui algú que no domina aquesta matèria” o “algú que no en té ni idea d’aquesta qüestió” poden ser bones alternatives sense perpetuar estigmes que ja han prescrit. I si no, pregunteu a les dones de més edat la gràcia que els fa que les utilitzin de baròmetre de la ignorància.
