Del narcisisme a la imbecil·lització
Diumenge el 30 minuts ens oferia el reportatge de la BBC L’efecte Tik Tok. Tot i centrar-se únicament en Tik Tok i tenir un plantejament diferent, recordava l’esperit d'El dilema de las redes, el documental de Netflix on es vincula la potència dels algoritmes de les xarxes socials amb la destrucció de les normes socials i els valors democràtics. És interessant mirar-se’l per entendre quina mena de continguts estan a l’abast de les generacions més joves i quines implicacions socials i culturals té. I intuir com això pot acabar per tenir també conseqüències polítiques.
L’efecte Tik Tok utilitza com a punt de partida un fenomen inaudit: usuaris de la xarxa que es dediquen a “investigar” o aproximar-se a crims reals a través dels seus vídeos. Com que aquesta xarxa social viralitza els continguts en funció de l’impacte emocional i el sensacionalisme sense considerar el nombre de seguidors, acaba per estimular conductes negligents i morboses sense tenir en compte el sentit comú, el rigor o la veritat. Aconseguir audiència i rellevància social genera addicció i la manca d’escrúpols és el millor recurs per assolir l’objectiu de la popularitat. “És un nou tipus de periodisme”, diu una influencer que va endinsar-se en les teories d’un crim en un institut. “No necessites un títol. No necessites una carrera per dedicar-t’hi. Només necessites un mòbil”. I continua: “Puc publicar posts polèmics. Puc publicar una informació que una agència de notícies hauria de contrastar abans. Però com que jo vaig per lliure, la puc publicar. Jo ho puc fer. Tinc el poder de fer-ho”. Amb aquesta actitud han promogut a través de Tik Tok rumors massius on acusen d’assassinat persones innocents amb mentides, teories inversemblants, però molt llamineres o, senzillament, inventant-se un relat que s’ajusta a les imatges de què disposen.
El reportatge és ideal per visionar-lo amb adolescents a casa o a l’institut i comentar-ne alguns dels aspectes més delirants.
A L’efecte Tik Tok som testimonis, per una banda, del narcisisme i l’estultícia de molts d’aquests creadors de continguts. Persones irresponsables que només busquen el reclam. S’hi suma la cultura del true crime, on el sensacionalisme es prioritza a la sensibilitat. La viralització d’aquests continguts, a més, legitima i potencia determinades conductes socials construint una falsa idea de comunitat.
Contemplar els exemples de Tik Tok en aquest context periodístic permet agafar distància i constatar fins a quin punt s’ha normalitzat l’estupidesa comunicativa de determinats continguts populars. El reportatge ens aboca inevitablement al pessimisme. A una sensació inevitable de la progressiva imbecil·lització del món on la immaduresa, l’egocentrisme, la manca d’esforç i, sobretot, el nul esperit crític es converteixen en característiques d’un tarannà cada vegada més popular i, sobretot, en una inèrcia mediàtica molt potent i preocupant.
