Christina Kallas: "Ara tenim més històries per explicar i molta més llibertat"

Va néixer a Grècia, però viu entre Berlín i Nova York. Com a presidenta de la Federació Europea de Guionistes, el 2006 va impulsar la primera trobada continental del gremi i el 2009 va organitzar a Atenes la primera Conferència Mundial de Guionistes. La segona edició se celebra ahir i avui a Barcelona.

En el seu discurs inaugural ha explicat que la professió de guionista afronta grans canvis. Quins són?

N'hi ha molts. El primer és que el mitjà ha canviat: hi ha nous mitjans que s'han afegit als antics. No és que el cinema hagi de desaparèixer, però sí que té més plataformes que abans: ja no es veu només a les sales, sinó que pot ser a tot arreu. Després, relacionat amb això, canvia també la forma d'explicar i concebre les històries, de concebre la vida. Per exemple, ja no ens fixem en un sol heroi, sinó que veiem tothom com a heroi, tots ho som. La forma d'entendre el món canvia en paral·lel a la manera d'explicar històries. I això, òbviament, canvia el nostre paper com a guionistes i la nostra forma de treballar, perquè tenim moltes més històries per explicar, però també molta més llibertat. És un repte.

La tecnologia permet aquests canvis, però no té també algun risc?

Les coses només són perilloses si les fem perilloses, si els tenim por. Si no temem els reptes, sinó que ens hi acostem de manera que això eixampli la nostra creativitat, trobarem camins: tots els nous mitjans fan por, però sempre hi ha sortides. Ara bé, pel que fa als drets d'autor, aquest és un moment en què tots els sistemes -i això no només és vàlid per al cinema- s'han de qüestionar, adaptar i revisar per veure què ens aporten com a persones i si ens donen la qualitat de vida que volem.

I la crisi, afecta el sector?

Completament. Quan hi ha crisi, la cultura és el primer que rep. I això també ens força a canviar. Els humans no ens adaptem tan fàcilment, o sigui que sovint ens cal una empenta, tant a la vida com a la feina.

¿Els guionistes estan disposats i preparats per fer aquests canvis?

Ho han d'estar! Uns estan més espantats i els altres menys, però jo prefereixo no estar-ho i contribuir a aquestes transformacions en lloc de quedar-me en un statu quo que després m'obligui a adaptar-me a una cosa que no he ajudat a crear.

Més enllà dels nous mitjans digitals, ¿diria que la televisió ha guanyat prestigi, els últims anys?

Sí, totalment. Però això passa sempre: d'entrada, un nou mitjà sempre és vist com una cosa de segona fila, fins que la gent no aprèn a utilitzar-lo i entén que gràcies a això té noves oportunitats. Des de fa 20 anys aquestes oportunitats s'han començat a explotar i així és com hem arribat a tenir la televisió de qualitat que tenim ara, amb totes aquestes sèries fantàstiques que han aparegut i que continuen apareixent.

¿Vivim un bon moment, en termes de creativitat?

I tant! Crec que aquest és un moment molt interessant: tenim la possibilitat de crear sense límits i de ser il·limitadament feliços creant. Fins ara, quan teníem una idea havíem d'anar picant portes fins que algú hi mostrava interès. Però ara ja no: ara ens podem comunicar directament amb l'audiència. Som en un camp d'experimentació pel que fa a la manera de finançar-ho i d'arribar als espectadors, però és, sens dubte, un paradís per a la creació, perquè hi anem donant forma mentre creem.

Vostè ha impulsat aquestes trobades internacionals de guionistes. Per què creu que són importants?

La internacionalització és inherent al mitjà. Internet és un mitjà global: jo faig una cosa a Nova York i tu ho pots veure aquí. La xarxa ha connectat persones de tot el món i això ens permet convertir-nos en guionistes globals, que és una gran oportunitat. De sobte podem arribar a tothom, sense necessitat de trobar un distribuïdor a cada país a qui li agradi el que fas. I això és fantàstic.