Els cinc reptes més urgents per als nous consellers del CAC

BarcelonaEl Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) començarà a caminar la setmana vinent amb una nova configuració, després que el Parlament hagi votat aquesta tarda la renovació dels seus integrants. Ho farà després d'un final de mandat agònic –amb només tres dels sis consellers inicials– en què el president Roger Loppacher (a proposta de Junts) va veure com perdia alguna votació per la pinça que li aplicaven Daniel Sirera (PP) i Carme Figueras (PSC). Ara serà el periodista Xevi Xirgo qui, arribat des de la direcció d'El Punt Avui i amb una candidatura impulsada també des de Junts, haurà de marcar el to per als pròxims sis anys d'un organisme que –tot i funcionar formalment de manera col·legiada amb la resta de membres– ha estat fins ara reflex de les inquietuds i intencions del seu president. Aquests són alguns dels grans temes que haurà d'abordar.

1. Recomposició del consens

Durant el Procés, un nombre significatiu de votacions del CAC s'aprovaven només amb els membres de la majoria independentista, mentre que els consellers de l'oposició acabaven emetent vots particulars: en total, 105 des del 2016. Ara, els cinc nous membres volen trencar aquesta dinàmica i han celebrat ja algunes reunions discretes, prèvies als seus nomenaments, en què s'han conjurat per intentar treballar en equip. La sensació compartida pels diferents consellers és que no hi ha cap apriorisme que ho hagi d'impedir i hi ha una voluntat explícita de marcar una dinàmica diferent. En aquest sentit, Xevi Xirgo estarà acompanyat de Miquel Miralles i Laura Piñol a proposta d'ERC i Rosa Maria Molló i Enric Casas per part del PSC. Això vol dir que la majoria independentista té encara una posició de domini en el CAC, però que, en cas de discrepàncies, qualsevol altra aliança suma majoria.

2. Resoldre un concurs de FM encallat

El CAC té pendent d'adjudicar sis llicències de FM. El precari equilibri dels últims temps ha empantanegat un concurs que es va convocar el novembre del 2020. Els nous consellers són conscients que aquesta demora és anòmala i es vol encarar la resolució com més aviat millor. El dictamen tècnic està fet, però els membres hauran de decidir si l'aproven tal com està o volen repensar algun punt del concurs.

3. Fixar una posició sobre la gestió de les municipals

ERC i Junts mantenen una visió discordant sobre si empreses externes han de poder gestionar emissores de ràdio municipals. La legislació catalana ho impedeix, però, mesos enrere, des de la part de Junts del Govern es va elaborar l'esborrany d'un avantprojecte de llei en què es canviava la norma per permetre aquest tipus de gestió. El dia abans que aterrés a la taula del consell executiu, tanmateix, ERC va frenar-ho i l'esborrany no va prosperar. Mentrestant, la reforma de la llei de l'audiovisual espanyola sí que segueix la seva tramitació, ara al Congrés, i allà s'accepta la fórmula de la gestió directa.

Des de l'Associació Catalana de Ràdio s'ha batallat molt per impedir aquesta creació de cadenes a partir de llicències municipals. L'entitat, durant aquest temps marcat per les demandes (guanyades), estava presidida per Miquel Miralles, que seurà ara a la taula de deliberació del CAC. Caldrà veure, doncs, si aquest punt causa fricció en el si del Consell. Per part de l'àmbit socialista, la intenció és seguir la llei al màxim, tot i que hi ha una certa comprensió cap a la fórmula de la gestió indirecta, ja que es considera pragmàtica en aquests temps de dificultat per als mitjans locals. Al capdavall, la barcelonina Betevé es va posar en marxa per una alcaldia del PSC justament a partir d'una externalització completa.

4. Recalibrar la relació del CAC amb la Corporació

En l'últim i polaritzat mandat, alguns dels informes i pronunciaments del CAC es podien interpretar com a crosses argumentals prestades a un canal públic que patia per estar situat al centre de la guerra pel relat. Els nous membres hauran de fixar si mantenen aquesta funció de suport, tenint en compte que el Consell és un organisme fonamentalment regulador i sancionador. O pot haver-hi la temptació contrària: fer oposició a la Corporació des del Consell. Per la banda propera al PSC es detecten ganes de fer foc nou i de centrar-se més en la mirada llarga: s'és conscient de la importància de la Corporació per a l'audiovisual català i s'admet que els debats sobre polèmiques de curta volada poden distreure l'atenció sobre les reformes en profunditat que necessita la radiotelevisió pública.

Una altra de les incògnites és com funcionarà l'entesa entre els consellers proposats per Esquerra i la presidència impulsada des de Junts. En els darrers temps, quadres afins a l'expresident Carles Puigdemont han expressat públicament el seu disgust per aspectes relacionats amb TV3. Des de files republicanes hi ha un cert temor que, un cop la presidència de la Corporació estigui ocupada per Rosa Romà, candidata a fer-ho per part d'ERC, aquest descontentament d'un sector de Junts es canalitzi a través de la presidència del CAC, tenint en compte la proximitat amb Junts que s'atribueix a Xevi Xirgo, autor dels dos llibres de memòries de Puigdemont. Però, en aquestes trobades prèvies entre els membres, la qüestió no s'ha explicitat i tothom s'ha mostrat favorable a treballar en equip. Una idea de fons compartida és que convertir el Consell en un miniparlament acaba fent qüestionar la independència professional dels seus membres i desprestigia l'organisme.

5. Adequar el CAC a la comunicació del 2022

On sí que hi ha consens inequívoc, sense discrepàncies polítiques, és en la necessitat de seguir dotant de sentit un organisme discutit des de diverses instàncies (Ciutadans i Vox, per exemple, en demanen el tancament). Un dels reptes és aconseguir que el CAC tingui competències en els àmbits digitals. És una tasca difícil, tanmateix. D'una banda, aquesta institució té al darrere unes lleis que són encara molt hereves del vell paradigma analògic. I, de l'altra, si amb prou feines els nous operadors digitals se senten interpel·lats per les legislacions europees, encara és més difícil intervenir-hi des d'un àmbit català: el debat arran de la llei audiovisual espanyola, en què no s'ha aconseguit obligar els gegants de l'streaming a incorporar els doblatges ja existents en català al seu catàleg, n'ha estat un eloqüent exemple. Una de les claus de l'etapa que comença serà la relació amb l'Estat. Per la banda socialista hi ha una voluntat de traçar enteses amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència –l'organisme espanyol que ha assumit la regulació del sector– que no s'observa en els membres impulsats des de Junts o Esquerra. En tot cas, els consellers són partidaris de mantenir la pràctica impulsada per Loppacher, consistent en fer estudis que serveixin de denúncia pública, amb l'esperança que les big tech els tinguin en consideració.