NOUS FORMATS
Mèdia 02/02/2020

La crònica negra entra a TV3 de la mà de Carles Porta i ‘Crims’

L’espai de ‘true crime’ adapta el programa homònim del periodista a Catalunya Ràdio

Alejandra Palés
4 min
01. Carles Porta exerceix de narrador a tots els capítols. 02. El primer episodi tracta la fugida de Brito i Picatoste.

BarcelonaNo fa falta mirar als Estats Units per trobar casos criminals esfereïdors. Catalunya també té la seva pròpia història negra i Carles Porta fa anys que l’explica. Ara el periodista es posa al capdavant de la primera sèrie de no-ficció de true crime de TV3, Crims, un nou format que s’estrena aquest dilluns i que adapta per a televisió el seu programa homònim de Catalunya Ràdio. La versió radiofònica, estrenada el 2018 i que s’emet els caps de setmana a la nit, és un dels fenòmens de l’emissora pública: segons l’últim EGM, és líder d’audiència de la seva franja a Catalunya, amb 43.000 oients, i va tancar el 2019 amb 600.000 reproduccions a través del servei a la carta. Porta ja ha anunciat que el programa també tindrà el seu propi llibre, editat per La Campana.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La nova proposta de TV3, amb producció de Goroka, deixa de banda els experts i relata cada cas a través dels seus protagonistes. Tots els participants són persones que, de manera directa o indirecta, van formar part de la història, ja fos perquè la van viure o la van investigar. El testimoni de tots ells s’acompanya de reconstruccions fictícies dels fets i també d’imatges d’arxiu de TV3.

Estil cinematogràfic

En total, l’espai de true crime comptarà amb 11 episodis que tractaran set casos recents -jutjats o arxivats recentment- que han tingut un important ressò mediàtic i que formen part de l’imaginari de l’espectador. Dues de les històries s’explicaran amb capítols dobles. És el cas del crim que protagonitza l’estrena del programa: la fugida dels criminals Manuel Brito i Javier Picatoste. Tots dos complien condemna al Centre Penitenciari Ponent, però van tramar un pla per fugir-ne. El 14 d’octubre del 2001 una parella de mossos d’esquadra va rebre l’encàrrec de custodiar Manuel Brito fins a l’Hospital Arnau de Vilanova per unes ferides que s’havia fet. Un cop arribats al centre mèdic, Javier Picatoste, un pres que no havia tornat a la presó després de dos dies de permís, se’ls va acostar, va disparar als policies i va fugir amb Brito en un cotxe robat.

Porta reconeix que l’elecció dels casos no va ser fàcil. “Havíem de combinar diversos elements: casos que narrativament tinguessin suc per aguantar una hora de relat però que alhora ens permetessin trobar testimonis i imatges”, explica Porta, que recorda que a Catalunya és molt més difícil que als EUA accedir a material sobre crims i a testimonis que t’expliquin casos en primera persona. “A mi no m’interessa el cap dels Mossos. A mi m’interessa el mosso que va descobrir el cas, i aquí no hi ha tradició d’això. És molt més difícil arribar-hi”, assegura.

Crims opta per un estil cinematogràfic i barreja les reconstruccions dels fets amb les entrevistes, totes mirant a càmera. El productor Guille Cascante destaca que van construir un plató especial perquè els testimonis de tots els casos parlessin des del mateix lloc i se sentissin còmodes. El relat de cada un dels participants s’intercala amb seqüències aèries dels pobles i ciutats on té lloc cada crim, imatges atmosfèriques i arxius i documents inèdits.

Sobre l’interès de les històries criminals, el creador de Crims remarca que “la nostra part fosca també forma part de la nostra història”. Per a Porta, el poder d’atracció de la crònica negra no es deu tant a la morbositat sinó a les implicacions socials que aquestes històries tenen. “La part fosca moltes vegades ens diu moltes coses de les nostres mancances com a societat. Molts crims es comenten perquè l’entorn social d’aquells personatges no ho ha sabut veure o preveure”, reflexiona. El periodista assegura que “si sabéssim llegir entre línies descobriríem que si invertíssim més en assistència social i educació no hauríem d’invertir tant en presons”.

Miquel Garcia, cap de Nous Formats de TV3, assegura que Crims és una aposta molt important per a la televisió catalana, ja que trenca amb les pors que el periodisme ha tingut històricament a l’hora de tractar temes criminals. “És una sèrie austera però molt rigorosa”, afegeix. “Volíem que les víctimes no se sentissin maltractades. Expliquem les històries des del periodisme i mantenint l’essència de com ho fem a Catalunya Ràdio”, assegura Porta. És per això que, assegura, s’ha apostat per la delicadesa i no es veuen ni víctimes ni sang.

“La maldat existeix”

Tot i que la possible continuació del programa no ha estat confirmada, Porta admet que, “desgraciadament per a la societat”, encara queden molts casos per explicar. “A mi aquestes històries m’interessen perquè tenen una gran quantitat de girs i perquè els personatges que les protagonitzen tenen moltes incògnites”.

L’últim episodi de la primera temporada es titula Per què matem? i és una reflexió amb ajuda de psiquiatres, investigadors, forenses i altres experts sobre quines són les causes que poden portar una persona a acabar amb la vida d’algú. Tot i que reconeix que encara no té una resposta clara, Porta assegura que sí que ha tret una conclusió important: “La maldat existeix i ens fa por reconèix-ho”.

stats