Per culpa del Procés, per culpa del covid, per culpa de la guerra d'Ucraïna

La guerra comportarà conseqüències econòmiques també per a Occident i les primeres onades ja es comencen a notar. Però també hi haurà qui endossarà al conflicte la suposada responsabilitat de cada mala notícia econòmica. Que el megawatt superi els 700 euros, ¿és culpa en part de Putin? ¿O és culpa dels mals espanyols –segons la cosmogonia de Josep Borrell– que s'entesten en encendre la calefacció quan passen fred a casa? Després de la febre de considerar que tot era "por el Procés" vam passar al tot és "por el coronavirus" i ara aterrarem uns mesos, aparentment, al tot és "por el conflicto".

Comparem dos titulars. A la portada d'El País, s'hi llegeix: "El PP ataca el govern per l'impacte econòmic del conflicte". És un regalet al PSOE en tota regla, perquè la formulació dona per fet que l'impacte es deu a la situació de guerra. Es veu més clar quan es llegeix el titular d'El Mundo sobre la mateixa notícia: "Sánchez encoloma a Putin la debilitat de la seva economia i censura el PP per retreure-l'hi". Aquí l'assumpció és la fragilitat de l'economia espanyola, i el conflicte apareix com a mer pretext. I a sobre es renya el PSOE perquè renya el PP, en un joc de retrets entre els dos partits i el diari... una mica infantil. Tot això, mentre La Razón va a la seva: "Feijóo plantejarà a Sánchez una oferta de suport a l'economia". Però, ¿no havíem quedat que els dos principals partits espanyols s'estaven tirant els plats per sobre? La discrepància razonística s'explica perquè, en el menú de narratives, ha escollit el plat "Enaltiment del nou líder ungit de la dreta", amb acompanyament de "puré de lleialtat institucional". La fiscalització de les polítiques econòmiques dels governs necessita cobertures més factuals. El conflicte no pot ser el comodí per explicar-ho tot, però és igual d'insultant negar-ne l'impacte evident.