Docusèrie
Mèdia 23/11/2022

David Trueba fa baixar Jordi Pujol del pedestal per examinar-lo a 'La sagrada família'

La docusèrie, codirigida per Jordi Ferrerons, busca dessacralitzar la figura de l'expresident de la Generalitat

3 min
Fotografia del clan Pujol que serveix com a imatge de presentació de la docusèrie

BarcelonaQuan Jordi Pujol es casa amb Marta Ferrusola, qui està cridat a presidir la Generalitat durant vint-i-tres anys li llança un advertiment: "En aquest matrimoni serem tres. Tu, jo i Catalunya". La seva figura encara és desconeguda per al públic de l'època, però aquell jove metge de carrera amb ambició política tenia un pla i es va dedicar a aplicar-lo amb tenacitat. La capitalització de la repressió patida pel franquisme és el punt de partida de La sagrada família, una docusèrie dirigida per David Trueba i Jordi Ferrerons que narra l'ascens de Pujol al poder, com s'hi va mantenir i, també, la caiguda en desgràcia, arrossegat en bona part per les activitats de la seva dona i d'alguns dels seus fills.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El principal valor dels quatre episodis de La sagrada família, que arriba aquest dijous a HBO Max, són els més de cinquanta testimonis que inclou. Hi ha des de fundadors de Convergència fins a polítics com Felipe González i José María Aznar, passant per periodistes de diverses generacions i, fins i tot, l'amant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, cèlebre per haver narrat davant un ram de flors amb micròfon amagat els viatges del júnior a Andorra, carregat presumptament de bosses plenes de bitllets de 500 euros.

Tot i que el subjecte d'estudi no hi participa directament, sí que ho fan dues persones del seu entorn més pròxim que no solen prodigar-se en entrevistes públiques. Es tracta del seu tercer fill, Josep Pujol, i de qui va ser el totpoderós secretari general de la Presidència, i lampista oficial de Palau, Lluís Prenafeta. Seva és una de les frases estel·lars de la sèrie quan, de manera desapassionada acaba afirmant que la corrupció, ja des de l'Antiga Grècia, és un fenomen "consubstancial" a l'exercici del poder.

Malgrat que la docusèrie no s'estalvia els episodis foscos de Pujol i convida molts periodistes que li han estat tradicionalment hostils, els creadors han evitat fer-ne un judici amb sentència. Sovint s'ofereixen punts de vista contraposats i alterns. "Més que voler avançar una tesi concreta, hem volgut aportar ordre al personatge, perquè té moltes dimensions", admetia David Trueba a l'ARA. "Volíem donar capes i capes i capes a Pujol i, a partir d'aquí, que l'espectador aporti la seva sensibilitat i ideologia pròpia per completar el producte".

El paper del clan

Una de les narratives que més ha circulat és la de Pujol com a un home auster a qui no li interessava el lucre personal, però que va acabar devorat pel seu entorn, fruit d'un complex de culpa familiar. Quan es pregunta als creadors fins a quin punt la docusèrie segueix aquesta lectura o se'n distancia, Trueba explica: "És cert que aquesta lectura és molt difosa, sobretot per part de les persones que han donat una dimensió emocional al personatge. Però això pot haver donat una trajectòria i una visió reduccionista del personatge, i també una mica interessada. Em sembla una visió una mica infantil perquè, quan el coneixes, saps que és molt difícil que tot plegat no estigués controlat per ell o, com a mínim, que no fos conscient del que passava".

Un altre dels aspectes analitzats és la capacitat que va tenir Pujol de fer que la seva persona s'identifiqués amb Catalunya, per a desesperació dels vectors més centralistes de l'Estat. Així, sobre el cas Banca Catalana alguns testimonis assenyalen els fiscals Mena i Villarejo com a perpetradors d'una persecució política, mentre que d'altres suggereixen que Convergència, de la mà de l'advocat Joan Piqué Vidal, tenia gran influència en l'Audiència Territorial de Barcelona que va exculpar el president català. Segons el relat d'alguns juristes, alguns dels magistrats ni tan sols es van mirar els papers de la causa.

Malgrat que Pujol va rebutjar l'independentisme durant la seva trajectòria com a president, els autors sí que li atribueixen haver creat el caldo de cultiu perquè la generació posterior –començant pels seus propis fills– fossin més desacomplexats en aquest sentit. "Va construir un imaginari en què una part majoritària de la societat catalana s'hi va sentir identificada", detalla Ferrerons. "I a partir d'aquest imaginari han sorgit tendències socials, polítiques i sentiments distanciats en relació amb el context espanyol. Aquesta confusió segons la qual si atacaven la persona atacaven el país va calar fondo. I això ho va preparar de manera molt conscient Jordi Pujol". Alhora, els autors recullen també la guerra bruta practicada contra Pujol per les clavegueres de l'Estat.

La sagrada família acaba preguntant-se quin és el lloc que reservarà la història a Jordi Pujol. Els entrevistats no es posen d'acord sobre què pesa més, si la talla política o les flaqueses revelades. Per a Trueba, fa falta encara el factor temps per poder acabar de calibrar amb precisió el personatge. "Per a dues generacions, Pujol és sagrat. Això té una dimensió d'intimitat molt forta i, per tant, continuarà arrelada aquesta noció. Però són dues generacions que algun dia ja no hi seran i aleshores la figura podrà tenir una lectura més complexa", conclou.

stats